La veritat, que per ser autèntica s'ha de configurar a partir d'una mirada polièdrica que incorpora diferents relats, el reconeixement del dany causat i la seva reparació són elements imprescindibles en qualsevol procés de pau. Des de fa uns quants anys, demanden cada cop més sectors de la societat basca. Sota el títol «Construint la pau. Reptes i oportunitats per al País Basc després de la fi d'ETA», l'Ajuntament de Barcelona, FundiPau i el Foro Social para impulsar el Proceso de Paz han organitzat unes jornades que, entre d'altres qüestions, han servit per reunir perfils diversos, contrastar visions i buscar elements comuns que permetin avançar.

Una de les taules de l'acte, que se celebra durant tot el dia al Museu d'Història de la ciutat (MUHBA), ha ajuntat víctimes diverses de les violència produïdes durant el conflicte, que han coincidit a mostrar-se favorables a l'acabament de la dispersió dels presos d'ETA i en la necessitat del reconeixement de les víctimes, si bé les seves intervencions han tingut diferències molt notables.

La taula l'han protagonitzat José Vargas, president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), que ha menystingut els casos de violència estatal; Ane Muguruza, portaveu de la fundació Egiari Zor i filla de Josu Muguruza, dirigent d'Herri Batasuna assassinat per l'extrema dreta el 1989; i Rosa Lluch, historiador i filla de l'exministre socialista Ernest Lluch, assassinat per ETA el 2000. Muguruza, que va néixer 17 dies després de la mort del seu pare, ha explicat que la seva mare també va patir tortures per part d'agents policials i ha reivindicat que malgrat el dolor, «a casa mai hem parlat d'odi, sempre s'ha parlat de buscar una solució i que ningú hagi de passar pel que hem passat nosaltres».

Lluch reivindica «saber la veritat per poder avançar, per seguir caminant i no pas per venjar-nos» i ha reclamat que, tot i que ha començat a fer-ho, «ETA reconegui el dolor causat a tota la societat», de la mateixa manera que «l'Estat també ha reconèixer el dolor causat a tota la societat». Per a Muguruza és bàsic construir una «memòria inclusiva», que permeti «conèixer tota la veritat», ja que això seria una «garantia de no repetició». En aquest sentit, la fundació Egiar Zor recull víctimes de la violència de l'Estat. «Veiem necessari parlar del nostre reconeixement, perquè durant tots aquests anys mai se'ns ha tingut en compte, mai ningú ha assumit la responsabilitat del nostre dolor», ha insistit Muguruza, que ha recordat que tampoc han obtingut cap reconeixement oficial per part de l'Estat les víctimes de tortura, que segons un recent informe del govern basc ascendeixen a més de 4.000.

«Volem construir una societat en pau, basada en els drets humans i la convivència i per això creiem que és imprescindible la veritat», ha subratllat, per afegir que per avançar cal també que les violències que encara perduren, en referència a l'Estat, cessin. «És complicat parlar de pau, quan hi ha milers de persones que no han vist reconegut el seu dolor per les conseqüències del conflicte, quan hi ha presos a centenars de quilòmetres», ha comentat, si bé ha defensat la necessitat de crear un «relat polièdric, construït entre tots».

Muguruza també ha reivindicat la necessitat de «reconeixement de totes les víctimes i que cadascú assumeixi la responsabilitat dels actes que ha fet, perquè alguns encara ni tan sols ho fan». «La veritat pot ser una eina per a la pau i la reparació i pot ser una eina per fer justícia; a mi em serveix més tenir un reconeixement del que va suposar la guerra bruta en aquells anys, que el simple fet de veure algú a la presó complint condemnes», ha recalcat per concloure que «fòrums com el d'avui han de servir per trobar punts de trobada amb els que puguem construir en positiu, malgrat la motxilla que portem».

Lluch: «Totes les víctimes han de ser escoltades»

Rosa Lluch ha explicat que li molesta que la vegin només amb l'etiqueta de «filla d'Ernest Lluch», perquè ella és moltes més coses: «també sóc filla de Dolors Bramon, experta en el mal anomenat gihadisme; sóc persona, dona, mare, filla, germana, amiga, catalana, historiadora, hi ha molts matisos que m'han fet ser com sóc». Lluch ha recalcat que no és partidària de la dispersió, perquè la família i l'entorn de les persones condemnades «no han de ser castigats» i ha defensat que «totes les víctimes han de ser escoltades i se'ls ha de reconèixer el seu dolor i que la societat, els partits i l'Estat les empari». Alhora, ha subratllat que no es pot construir un relat «sense les víctimes d'ETA», però al mateix temps ha deixat que les víctimes «hem mediatitzat el dolor, perquè pensem des des de l'estomac».

També ha demanat autocrítica «a tots els partits» i que deixin de parlar «en nom de les víctimes», quan el que cal és «solucionar els seus problemes reals i això encara no s'ha fet». Així mateix, Lluch ha lamentat la «perversió del llenguatge que vivim», estimulada per «dirigents polítics i mitjans de comunicació que haurien de buscar la reconciliació». L'exemple que ha posat ha estat clar: «Com és possible que es compari els CDR amb el terrorisme? M'ofèn profundament i ofèn la memòria de les víctimes del terrorisme, estem banalitzant el dolor provocat a moltes persones». Així mateix ha instat que tant ETA com el seu entorn i l'Estat reconeguin que van actuar malament i ha lamentat que un «Estat que ens hauria d'haver protegit a tots, lluités amb violència contra la violència, el que era un error».

José Vargas ha manifestat que «la pau no es pot entendre si no hi ha presència de justícia». «Si a algun dels meus fills li donen una pallissa de mort al carrer i després els autors em demanen perdó i em diuen que no ho faran més, jo no contemplo l'opció de perdonar. No ens enganyem ara [els membres d'ETA] no ho faran més perquè han estat derrotats per la societat en general», ha considerat el president de l'ACVOT. Amb tot Vargas, ha reconegut que no li importaria que s'apropés els presos de l'organització al País Basc, sempre que «compleixin les normes que se'ls ha imposat» i ha afegit que «el fenomen ETA no és una qüestió polaritzada, perquè mai hi ha hagut dues bandes. Hi havia un bàndol que ha assassinat sempre i un altre que era el de les víctimes». En la seva opinió, només hi ha hagut «situacions excepcionals de venjança» que han produït individus a títol individual o «funcionaris de l'Estat», una opinió molt diferent de l'Ane Muguruza, per a qui informes com el del govern basc demostren que la pràctica de la tortura «ha estat sistemàtica» per part dels cossos policials de l'Estat. Vargas també ha demanat que Catalunya es doti d'una llei de reconeixement a les víctimes de terrorisme.

A les jornades també han intervingut el periodista, i víctima d'ETA, Gorka Landaburu i Robert Manrique, que és assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració per a Afectats de Terrorisme i va ser una de les víctimes de l'atemptat d'Hipercor. A la sessió de tarda intervenen representants polítics, com l'exdiputada de la CUP Gabriela Serra; el diputat al Congrés del PDECat Carles Campuzano; el líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech; la diputada d'ERC Eva Baró; el diputat del PSC Ferran Pedret; i la regidora del PP a Barcelona Ángeles Esteller. C's, en canvi, ha declinat participar-hi.