Alba Vergés i Bosch (Igualada, 1978) va ser nomenada consellera de Salut de la Generalitat tot just fa dos anys, el 29 de maig de 2018 i pocs dies després prendria possessió del càrrec. En aquell moment la recuperació del Govern de la Generalitat era la prioritat després de l’aplicació del 155. I tot i saber que ocupava una de les carteres més rellevants de l’Executiu, poc s’imaginava Vergés que hauria d’afrontar la crisi sanitària més important del darrer segle a Europa, que ha impactat a Catalunya i la resta de l’Estat amb gran brutalitat causant milers de morts. La consellera de Salut desgrana en aquesta entrevista -portada en l'edició del setmanari El Qinze d'aquest divendres- els eixos de l'actuació del seu Departament en la lluita contra la Covid-19.

Com valora el pla de desconfinament que ha aprovat aquest dimarts el Govern espanyol?

Sobre els continguts del pla cal dir que tots anem més o menys en la mateixa direcció, que és intentar fer un desconfinament gradual, tenint en compte el màxim de condicionants possibles. Tot i que crec que es deixen moltes coses pel camí. Però la meva crítica principal és sobre com es concep no només el pla de desconfinament sinó l’aplicació de l’estat d’alarma. El pla és la cirereta d’un pastís desastrós que contempla un marc de relació molt poc adient al segle XXI, que per al Govern espanyol vol dir demanar-nos dades, deixar-nos fer propostes i que esperem a que ens diguin què cal fer per deixar molt clar que la decisió és sempre seva.

Llavors el problema és qui pren les decisions?

El problema és que en realitat s’opera des d’un marc impositiu i no col·laboratiu. En algunes reunions he tingut la sensació que es pensen que la nostra feina és treballar per al Ministeri de Sanitat i sempre he deixat molt clar que nosaltres treballem per a la gent.

Què haurien fet diferent del pla?

Per començar determinat llenguatge militar no l’hauríem emprat mai. Hi ha una diferent sensibilitat en moltes coses. El pla destaca "el paper que estan desenvolupant les forces i cossos de seguretat de l’Estat i de les Forces Armades". Miri, estem parlant d’una crisi sanitària i per concepte no s’hauria de posar el focus en això. Nosaltres som partidaris de la col·laboració amb tothom malgrat que ens han volgut buscar les pessigolles amb la UME. No rebutgem ningú que pugui venir a Catalunya a reforçar l’ajuda a la gent. Però és evident que tenim conceptes molt diferents sobre com afrontar una crisi sanitària que acaba sent econòmica i social. El centre de tot ha de ser la gent, pensant no només en el seu estat de salut, sinó en tot el que implica el confinament.

La seva relació amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa, s’ha anat deteriorant. El darrer Consell Interterritorial de Salut va ser la gota que vessa el got?

Les picabaralles no li interessen a la gent perquè no aporten cap solució. Però quan treballes dur, fas plans d’actuació i propostes, tot ben justificat tècnicament i científica i el que et trobes davant és la pura imposició, hi ha moments en què cal dir les coses tal com son. I tinc molt clar que aquesta concepció recentralitzadora no és positiva per gestionar una crisi com la de la Covid-19.

L’estat d’alarma és el problema? Vostè diu que no funciona...

Jo dic que no funciona si està concebut per a la recentralització. L’estat d’alarma ens vam veure obligats a activar-lo perquè ens dona unes eines administratives per gestionar una emergència. El problema és la forma com s’aplica. Quan en el pla indiquen que "és important que el Govern d’Espanya i el seu Ministeri de Sanitat prenguin les decisions per garantir un procés de transició a la normalitat coherent a tota Espanya" volen deixar molt clar un marc que jo discuteixo perquè mai he entès la col·laboració i la coordinació d’aquesta manera.

La delimitació provincial és un dels aspectes més polèmics del pla estatal. Hi haurà dades de seguiment epidemiològic provincial per aplicar-lo?

No. No tenim dades d'àmbit provincial.

I quines dades facilitaran al Ministeri de Sanitat si l’aplicació del pla es basa en la situació epidemiològica a cada província?

Amb els requisits que ens imposen el que acabarem enviant són les dades per Regions sanitàries perquè serà el que més s’assembla al que el Ministeri té previst però s’adapta al nostre sistema sanitari. No serà ni prou gran ni prou petit. I això ens traurà la capacitat de fer una gestió més acurada de la diversitat territorial perquè a totes les regions sanitàries hi ha àmbits més urbans i no tan urbans. A la regió de Barcelona tenim Barcelona ciutat i les àrees metropolitanes nord i sud que són zones altament poblades molt diferenciades de la Regió de la Catalunya Central. Això ja ens dona una visió més acurada de les diferents realitats territorials. Però intentarem que no ens treguin la capacitat de decidir que en zones de pobles molt petits és saludable que puguin sortir a passejar pel camp.

Té algun sentit poder anar de Berga a Sant Celoni però no de Sant Celoni a Arbúcies?

Sempre que es fan delimitacions territorials ens trobarem amb problemes d’aquest tipus. Però es evident que l’àmbit provincial no és el més adient.

El Govern espanyol diu que acceptarà excepcions a l’àmbit provincial com per exemple la Vall d’Aran. En proposaran?

Nosaltres treballarem amb el Ministeri sobre la base de les Regions sanitàries que tenim, que és el que més s’apropa al que demanen. I després farem les propostes d’aplicació diferenciada per zones concretes i, si estan motivades i justificades, no tindria sentit que ens ho rebutgin. Ja ho vam fer a la Conca d’Òdena.

Quin ha de ser el paper dels ajuntaments en el desconfinament?

Nosaltres ja hem parlat amb el món local i els hem explicat per què el pla de desconfinament del Govern de Catalunya entra en el mètode d’actuació però no decideix moltes coses que són competència dels ajuntaments. Són ells els que han d’analitzar com prestar els serveis i posar a disposició dels veïns el que es requereixi.

Posi’m un exemple.

Com obrir la piscina a l’estiu. No es tracta de si poden obrir o no, sinó de com. El mateix per a les platges. Està clar que no serà un estiu com el de l’any passat, però hi ha possibilitats de poder obrir les platges. Es tracta de fixar com fer el desconfinament de forma segura perquè no se’ns en vagi de les mans la situació sense limitar coses importants i necessàries per a la gent. En molts pobles és complex passar l’estiu sense piscina i per això trobar la manera de poder-ho fer és important. I el millor és que trobem la manera a partir de les propostes dels municipis encara que nosaltres ajudem a resoldre dubtes. L’actuació sobre la crisi de la Covid-19 s’ha de descentralitzar al màxim pel que fa al pla d’acció del desconfinament. Nosaltres som el Departament de Salut però no podem decidir sobre totes les casuístiques que té el país, ni a nivell municipal ni a nivell sectorial. L’Estat tampoc.

I això es podrà fer així?

El que passarà és que l’Estat espanyol anirà dient que a partir de tal dia s’entra en determinada fase de desconfinament, però, si no s’ha treballat el com desconfinar, hi haurà problemes.

Comparteix les quatre fases del pla de desconfinament estatal i el calendari que s’estableix?

Les quatre fases no són massa diferents de les proposades al nostre pla, però és molt agosarat llençar-se a fer un calendari. S’ha volgut acontentar la gent dient-li el que volen sentir perquè tothom es pregunta quan podrà sortir de casa. Però la responsabilitat implica explicar la realitat tal com és. El que pot passar és que, si un territori no pot avançar de fase, no es pugui gestionar bé l’expectativa de la ciutadania. La gestió emocional en aquesta crisi és molt important perquè haurem de conviure amb la Covid durant mesos. A França han plantejat uns eixos d’actuació que passen per adaptar-se a conviure amb el virus, actuar progressivament i l’adaptació local. I em sembla rellevant. Hem de crear una cultura epidemiològica per conviure amb el virus.

I això no es pot fer amb un calendari?

El problema de l’Estat espanyol és llençar un calendari agosarat sense saber com es gestionarà l’expectativa que es genera. I és molt important gestionar-la bé. Una cosa és enviar el missatge que ens en sortirem, però les coses són com són i s’han d’explicar per evitar frustracions.

Està dient que l’anunci del pla del Govern espanyol pot generar frustracions en la ciutadania?

Jo crec que sí perquè és possible que no es pugui complir. A Alemanya s’estan donant passos enrere en el desconfinament només perquè s’ha reactivat una mica l’índex de transmissió. Estem gestionant un equilibri molt complicat.

I no creu que la ciutadania es pot fer un embolic amb tant de pla diferent?

És possible, però és a causa que s’ha perdut la col·laboració i coordinació que hi havia. Però jo no soc capaç de dir-li a tota la gent que té molts dubtes i que vol respostes que me’n desentenc, i que ja els explicarà què han de fer algú que està en el Ministeri de Sanitat, que no té competències en Salut, però que ho decideix tot. S’ha trencat un marc de col·laboració que era imprescindible. I cada cop que hem sortit a explicar com plantejàvem l’actuació ha sortit el Govern espanyol a dir-hi la seva, amb coses semblants però mirant de diferenciar-se, i això genera confusió. I a la gent li sobra confusió i el que necessita és claredat.

Quin és l’estat de la pandèmia en aquests moments a Catalunya?

Estem en una situació controlada en què hem tingut la capacitat de posar el sistema sanitari a uns nivells que permetés absorbir una allau de casos. Tant en hospitalització normal com de llits de crítics (UCI) que és el més difícil de fer créixer però que hem triplicat. Ara anem lentament recuperant capacitat però estem al 160% d’ocupació de llits de crítics respecte al que teníem habitualment. I això vol dir molts professionals treballant en unes condicions molt complicades. I també que la primària pugui fer seguiment dels casos domiciliaris.

Podem donar l’epidèmia per controlada doncs?

Crec que la situació epidemiològica l’hem aconseguit controlar però no podem oblidar que és molt més fàcil haver aconseguit el control amb un confinament total que continuar-ho controlant mentre vas desconfinant.

Li preocupa que la gent es relaxi i no prengui les mesures de seguretat?

No. Crec que la gent és bastant conscient en general del molt que ens hi juguem. Però la gent segueix les indicacions que es van donant i si li dius que es permet fer una activitat i no li dius com fer-ho de forma segura... Cal que la gent no es pensi que de seguida podrà actuar com abans, sinó amb precaucions.

Però pot haver-hi un rebrot en les pròximes setmanes?

Crec que hi ha una forta probabilitat perquè la incidència de casos nous diària encara és molt alta. Per això nosaltres hi posem molta prudència per no tensionar aquest sistema sanitari, que el necessitem el més òptim possible per respondre si en algun moment tenim un rebrot de casos.

Continuen ampliant en UCIs per un possible rebrot?

No ampliem més. Estem baixant l’ocupació de llits de crítics tot i que a un ritme lent a diferència del ritme de pujada que va ser molt fort. La baixada durarà setmanes i mesos i durant aquesta etapa haurem de compaginar aquesta activitat encara molt forta de la Covid amb altres activitats sanitàries que hem de començar a fer d’un forma més o menys intensa. És important que hàgim reduït al 65% l’ocupació de llits d’UCI per Covid-19. Però continua sent moltíssim per a una sola patologia. Perquè n’hi ha centenars que poden comportar hospitalització en llit de crítics.

Això vol dir que no es pot atendre altres qüestions?

Hem deixat moltes coses de banda que cal començar a recuperar. Perquè a més, quan més temps passa menys retardables són. Intervencions quirúrgiques, diagnòstics de càncer, cribatges... Compatibilitzar això és d’una complexitat brutal.

Hi ha garanties que es podrà reiniciar tota aquesta activitat?

Si no hi ha rebrots. Perquè un cop comencem a posar en marxa sales d'operació i consultes, si s’han de tornar a desprogramar, serà molt complicat.

La primera prova de foc pel control de la pandèmia serà aquest dissabte amb la sortida per fer esport individual i grups de convivència familiar o domèstica?

L’Estat ha fet una reflexió sobre la nostra proposta de la necessitat de posar franges horàries. Les franges no eren necessàries només per la canalla i adolescents. Sinó que era imprescindible per poder fer compatibles la sortida al carrer de diferents col·lectius. Per disminuir riscos. Perquè si surt tothom de nou del matí a nou de la nit, com protegirem els diversos col·lectius? Jo no tinc ganes de posar franges per posar-les, però, sense elles, és de difícil control tot plegat.

Això seria per als àmbits urbans? Al món rural les franges no tenen massa sentit...

No té massa sentit sobretot en els municipis més menuts. De fet, ja vam dir que el que plantejàvem per a la sortida dels infants calia adaptar-ho segons territoris. Nosaltres fem un marc general però si en algun lloc s’ha d’adaptar, han de poder-ho fer. Cal confiança en les altres administracions i en la ciutadania, el que cal és transmetre bé les indicacions perquè les pugui complir.

Fer aquestes proves en cap de setmana és el més adequat? Per exemple diumenge passat?

Un diumenge és un punt de risc més perquè la gent disposa de més temps per poder sortir. Però va ser una jornada important per als nens i les nenes, per a les famílies i per la gestió emocional que suposa el desescalament com a imatge de què ens en sortirem. Reitero que el que és important és donar missatges clars de com s’ha de fer i fer-ho bé. Perquè tornar enrere és més complicat.

Quina informació té sobre com avancen les investigacions per aconseguir la vacuna i altres tractaments contra la Covid-19?

Hi ha molts estudis en marxa. Tenim diversos assajos clínics en curs i línies d’investigació que s’han obert a partir de reaprofitar la dotació del programa PERIS que incloïa el nostre Pla Estratègic de Recerca i Investigació en Salut que havia quedat aturat. Són 4 milions d’euros per 19 projectes de recerca escollits entre 42 propostes presentades. Tant a casa nostra com a nivell mundial s’està investigant molt. El que passa és que les vacunes tarden el que tarden.

I quant trigarà doncs?

Podem tenir un cop de sort, però el termini habitual per desenvolupar una vacuna és d’un any i mig ben bo. Però crec que aquest temps s’escurçarà retallant tràmits, si és que tenim l’encert científic de trobar la vacuna. Mentrestant, també hi ha en marxa als nostres hospitals diversos assajos clínics de tractaments per combatre els símptomes que esperem demostrin efectivitat i tenim una comissió assessora farmacològica que supervisa totes les novetats mundials que sorgeixen sobre els coronavirus i estableix criteris i actualitza protocols.

Catalunya està en primera línia mundial en aquestes investigacions?

Catalunya sempre hi és. Els nostres centres són punters a nivell internacional i tothom s’hi ha bolcat per focalitzar les investigacions en la Covid-19.

Hi ha hagut molta polèmica sobre la falta de test de la Covid-19 per controlar la pandèmia i pel personal sanitari i essencial. N’hi ha suficients ara ja?

Hem tingut les mateixes complicacions que altres països. El virus és nou i va caldre muntar un sistema per fer les proves diagnòstiques PCR, inicialment amb el laboratori de l’Hospital Clínic com a principal. Ara ja tenim una vintena de laboratoris fent aquestes proves.

I en què consisteix el Programa Orfeu de detecció massiva de la Covid-19 que han posat en marxa?

El Programa Orfeu s’ha afegit a aquesta tasca de proves. Són centres de recerca no vinculats a Salut, perquè els nostres d’hospitals i altres ja estan fent tasques, que han posat la seva capacitat de laboratori per amplificar el nombre de proves diàries que podem fer. Concretament, el Centre de Regulació Genòmica, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i l’Institut de Recerca Biomèdica que fan 170.000 proves en sis setmanes. I estem en disposició d’engegar una segona fase amb laboratoris d’universitats per ampliar encara més. Amb tot plegat, no estem fent menys proves que en altres països, ben al contrari, som dels que en fem més. Però el més important és identificar on és útil fer aquestes proves i per què serveixen.

Per què serveixen, doncs, les proves?

Les proves PCR et donen una foto del moment actual de forma individual, d’una persona que pot ser positiva o negativa, en aquell moment. I de forma col·lectiva quan ho fas en població de molt risc, per exemple a les residències de gent gran. És molt important perquè et permet prendre decisions i separar les persones positives de les negatives, tan si són simptomàtics com si no.

Però no s’estan fent proves generalitzades. Per què?

Les proves PCR no serveixen per fer-les a la població en general. Aplicar-ho a la població sana i sense símptomes no ens donaria cap fotografia. Caldria fer-les cada dia i això és impossible. Això és així aquí i en qualsevol lloc del món.

I els test ràpids són efectius?

Els tests serològics que ens va enviar l’Estat no van servir però altres que hi ha al mercat podem utilitzar-los per fer estudis poblacionals. Però no són una eina de diagnòstic. Ni els PCR ni els test ràpids no serveixen a les empreses per prendre decisions sobre els treballadors. Hi ha hagut la sensació que les proves ens ho havien de salvar tot i no és així. Et salven en situacions concretes com les residències i per això s’han fet, quan hem pogut.

Doncs hi ha grans empreses i sectors com el món del futbol professional que preveuen fer-los servir per reiniciar l’activitat. No és injust això?

Això és injust però sobretot genera una falsa sensació d’inseguretat cap a la resta d’empreses i de treballadors. Se’m fa difícil saber què faran diferent si saben que algú ha passat el coronavirus i el que no. És absurd. L’important a les empreses com a la resta de la societat són les mesures de precaució que puguin prendre. L’ús de les proves pot provocar una falsa sensació de seguretat en una empresa i d’inseguretat en moltes altres. I la nostra responsabilitat és dir el que hi ha, que és que les proves PCR i els test serològics no serveixen per regular l’àmbit laboral.

I què passa amb les activitats de contacte imprescindibles com la perruqueria, dentista, fisioteràpia...

Que caldrà ser molt curosos i qualsevol que tingui símptomes no els ha de fer servir.

Podrem saber l’abast real de la pandèmia a Catalunya? Hi ha hagut un gran embolic amb les dades de víctimes mortals i contagis...

Nosaltres ens hem esforçat molt per tenir la fotografia el màxim de gran possible. I per obrir les dades a la ciutadania. Amb transparència absoluta. Informant dels casos confirmats per proves PCR però també dels possible amb símptomes confirmats però sense prova feta. Tenim 50.000 dels primers i més de 100.000 dels segons. Això és una fotografia molt més real que mirar només els casos confirmats per prova. I el mateix amb les defuncions establint un mètode amb les funeràries. Potser que hi hagi algun cas que no era de Covid però segur que el còmput s’ajusta molt més a la realitat així que de l’altra manera.

Les residències han estat el forat negre d’aquesta crisi sanitària?

No. El que passa és que a les residències hi viuen persones grans que són les més vulnerables.

Però amb un altre model es podria haver evitat? No a totes les residències ha passat el mateix?

En qualsevol cas hauria pogut passar el mateix. Les que no tenen cap cas positiu no vol dir que ho han fet millor que les que en tenen. Hi ha residències amb un nombre de morts elevats que no ho han fet malament, però el virus va entrar a la residència al principi quan encara no coneixíem res de la malaltia ni disposàvem de les proves i els materials necessaris. Ara les residències han entrat en el mateix circuit que els centres sanitaris i estan en la mateixa priorització.

La sanitat catalana estava en les millors condicions per afrontar la pandèmia o estava afeblida? S’ha parlat molt de les retallades de governs anteriors.

Justament ara havíem començat a recuperar l’Agència de Salut Pública de Catalunya que havia desaparegut. Costava molt que les polítiques de salut pública fossin una prioritat i crec que ara tothom ho tindrà clar. I això vol dir recursos i inversió. I no només en assistència sanitària sinó també en prevenció i promoció de la salut que acostuma a ser una part invisible però és absolutament imprescindible. I tenir present que es pot fer salut des de tots els departaments del Govern i no només des del sistema sanitari. Però els problemes de finançament hi són. Abans de la Covid-19 estàvem destinant recursos com mai a Salut, i tot i així sempre en falten.

El Govern estava dividit i enfrontat just abans de la Covid-19 a l’espera d’unes pròximes eleccions. Ha pogut fer front en condicions a una situació tan greu dins d’un Govern en aquesta situació?

Tothom no ha tingut altre remei que centrar-se en el que era una prioritat absoluta com és la Covid-19. És el que hem fet al Govern i els debats que hi havia els veig com molt de lluny. Pel que fa al meu àmbit de responsabilitat, tinc un equip de gent disposat a posar el sistema de salut al centre de les polítiques com un pilar de l’estat del benestar, mirar el futur, acabar amb les retallades i ser valents en transformacions i canvis. Llavors tenia la sensació que hi havia molta feina a fer, i ara encara més. Entre nosaltres i amb tot el sector. Som un país petit sense recursos naturals per explotar, però ric en creativitat i el sector de la salut és ideal per un país que vol ser de drets i alhora molt obert, competitiu i lligat al coneixement. Centrar-nos en les Ciències de la Vida i la Salut des de l’àmbit assistencial, però també en recerca, innovació, empresa, etc, és una oportunitat brutal. I tenim gent aquí i escampada pel món treballant-hi i un ecosistema favorable reconegut mundialment. Nosaltres no ens dedicarem a fer recerca militar perquè no tenim ni la mentalitat ni les ganes.

Per acabar, ens vam mirar la Xina amb supèrbia i superioritat respecte a la Covid-19?

Crec que ens la vam mirar en la distància pensant que no arribaria a estendre’s a escala mundial de la forma en què ho ha fet. La pròpia Organització Mundial de la Salut no ho preveia. Però en aquell moment vaig seguir-ho d’aprop i hi havia experts que em deien que la Xina no ho estava fent malament perquè no són uns incompetents i saben el que es fan, i que la situació era molt perillosa. La prova és com d’alerta es va posar la població d’origen xinès de Catalunya. Aquestes situacions no s’han de mirar mai amb supèrbia sinó mirant d’aprendre dels altres.