TURISME VALÈNCIA Veïns del casc històric de València lamenten que el Carme és "un centre comercial"

El casc històric de València, amb el Barri del Carme en ple districte de Ciutat Vella és un trànsit diari, un formiguer d'activitat que no cessa durant tot el dia i tampoc a la nit. Epicentre de l'activitat política, amb el Palau de la Generalitat, les Corts Valencianes i la Diputació de València, els veïns conviuen amb el "tsunami turístic" que els assola des de fa ja molts anys.

Els carrers i places de vianants han cedit el seu espai a taules i terrasses, les botigues de barri fa temps que van penjar el cartell de traspàs i el seu lloc l'ocupen avui el lloguer de bicicletes, els souvenirs, els delicatessen i per descomptat, bars i restaurants. "El Carme s'ha convertit en un centre comercial", explica Toni Cassola, portaveu de l'associació de veïns. "És la llei de la selva i posa en perill la supervivència del barri", sentencia.

Van canviar els estatuts de la comunitat per prohibir les activitats del sector terciari

Cassola posa uns exemples del dia a dia dels veïns. A uns metres d'allà, al carrer Serrans on fins fa poc una coneguda ferreteria ocupava els baixos de l'edifici, els veïns s'han organitzat sense èxit. Van decidir canviar els estatuts de la comunitat per prohibir les activitats del sector terciari. La primera planta està llogada a un ciutadà italià que va fer obres i reconvertir el pis en allotjaments turístics. Habitacions i portes amb clau. Van denunciar la situació i, després d'una inspecció, l'home va al·legar que tenia tants panys per seguretat.

A escassos metres es troba el Museu del Corpus o Casa museu de les Roques, una construcció que data del segle XV i un edifici adjacent restaurat per recollir el museu. "Les cadires i taules tapen la sortida d'emergència", assegura Cassola, qui va denunciar aquests fets davant l'Ajuntament. La resposta va ser que el local no tenia permisos, mentre l'hostaler assegura tenir-los en regla.

El barri de El Carme, amb un població de 6.000 habitants, compta amb prop de 900 apartaments turístics. Només al web d'Airbnb es poden trobar 300. "El problema no són els turistes ni parlem de turismofòbia", explica Cassola, sinó "la manca de control, de regulació i els problemes que genera sobretot pel soroll".

Una bateria de denúncies

L'associació de veïns ha buscat un advocat per presentar una bateria de denúncies en dues direccions: la primera, "no s'aplica la ZAS (declaració de zona acústicament saturada que limita l'horari d'obertura de bars i locals) i la segona, la manca d'accés a la informació ".

Cassola es lamenta de la "guerra forta" que mantenen amb l'Ajuntament

Cassola denúncia que han sol·licitat a l'Ajuntament "informació sobre les terrasses, un llistat complet, les llicències ... i no ens el donen". "De tantes denúncies que hem presentat davant el Síndic de Greuges perquè no s'aplica la ZAS deuria actuar d'ofici". El que demanen, diu, és "la limitació dels bars, el trànsit de vehicles per les nits i el control de la via pública". Cassola es lamenta de la "guerra forta que mantenen amb l'Ajuntament davant el silenci i la manca de respostes".

Però els advocats i els processos judicials costen diners i han decidit organitzar un crowfunding per recaptar almenys 4.000 euros amb què començar, "farts de no traure res de l'Ajuntament ", sentencia.

Regular els apartaments turístics

Els veïns són conscients que el turisme és una font d'ingressos però demanen "regular la llei de la selva mitjançant un registre públic que estableixi uns serveis mínims que han de reunir aquests allotjaments, uns metres quadrats, habitabilitat i, per descomptat, un control i una fiscalitat".

El problema, explica Cassola, és que "dos terços dels apartaments els controlen empreses als quals els seus propietaris han cedit el dret d'explotació i que els seus noms comercials no són públics". A més reclamen que es compleixi el PGOU de València que limita la ubicació d'establiments hotelers en àrees residencials.

Han mantingut reunions tant amb el regidor d'Activitats, Carlos Galiana, i amb la regidora de Turisme, Sandra Gómez, i encara que perceben "un canvi d'actitud, perquè comencen a reconèixer el problema, segueixen sense actuar". "No hi ha un pla d'habitatge per al barri i l'economia d'oportunitat s'ha convertit en un tsunami per a El Carme".

L'associació ha tendit ponts amb les agrupacions falleres i han preparat un sopar aquest cap de setmana. Un fet insòlit, ja que és la primera vegada que assisteixen a un esdeveniment d'aquest tipus com a entitat. Conscients que la solució ha de venir de la mà dels veïns.

Parlem amb Cassola en una terrassa, és clar, mentre al fons uns nens juguen a futbol a la Plaça de El Carme, davant la seu de la UIMP. Una estampa estranya en la qual a uns metres comencen a proliferar taules i cadires, terrasses i vianants i, per descomptat, turistes. Cau la tarda i la llum. Arriba la nit i El Carme encara la seva faceta més lúdica.