Veïns que es bolquen per salvar la xicoteta hostaleria

"A la vesprada vaig penjar al Facebook la notícia que a partir de l’ordre del tancament seguiríem servint menjar, encara que fos per emportar. L’endemà al matí vaig entrar al Facebook i l’entrada havia tingut més de 3.000 interaccions. No m’ho podia creure i vaig pensar que un amic m’havia pagat el post o alguna cosa similar perquè era totalment extraordinari, però no, era tota la gent compartint i comentant-lo. Va ser molt impactant i em vaig emocionar". Qui explica això és Òscar Gisbert, propietari i únic treballador de la taverna Goldsmith d’Alcoi, un xicotet establiment que des de fa set anys serveix torrades, tapes i cerveses artesanes al centre de la ciutat. L’anècdota podria servir per a un guió d’aquestes comèdies motivacionals, però serveix també per representar a la perfecció el moviment espontani per salvar els bars i restaurants del País Valencià un cop van rebre l’ordre de tancament per motius sanitaris el passat 21 de gener.

El cas del Goldsmith no és una excepció. Lorena Gascón, cuinera d’Al Paladar, un xicotet restaurant especialitzat en cuina de temporada al barri de Benimaclet de València, explica que "el primer cap de setmana vam fer més caixa que amb la sala oberta. Després durant la setmana ha baixat un poquet, però et quedes amb una sensació d’escalfor molt agradable". Aquest suport ha permès que per ara mantinguen els quatre llocs de treball del restaurant i hagen renunciat a demanar un ERTO, i només s’han repartit la reducció de jornada entre tots.

"El primer cap de setmana vam fer més caixa que amb la sala oberta. Després durant la setmana ha baixat un poquet"

Gascón dóna moltes gràcies al suport del barri: "no és soles que et facen publicitat per les xarxes o que et vinga gent que et reconeix que en la vida havia comprat tant de menjar preparat, sinó que hi ha un local d'hamburgueses veganes que ha renunciat a cuinar per deixar més espai a la resta de locals o que la revista del barri estiga organitzant una campanya per sostenir el xicotet comerç".

El restaurant el Carabasser, a València. — Helena Olcina

Michel Monster, del Nostre Bar d’Alboraia, en canvi, fa el repartiment amb una bici de càrrega que li ha dissenyat una empresa especialitzada. Un altre client, informàtic, li ha regalat una aplicació per facilitar les comandes. "No sabem com agrair tanta bondat, crec que estem vivint en una bombolla de bona gent", explica Monster, qui també ha hagut de reinventar el negoci, amb sopars temàtics els caps de setmana que compensen la caiguda dels menús de migdia a la meitat. També ha inclòs un servei de compra de fruita i verdura local i de temporada, en consonància amb l’aposta del restaurant pel producte local. Monster creu que la resposta és fruit "d’haver cuidat la clientela els tres anys que portem oberts", però també a la capacitat d’adaptació: "les accions que hem fet han estat fonamentals, pense que la gent que ha volgut seguir fent el mateix està patint més".