València esborra l’empremta franquista

VALÈNCIA.- Les ferides ocasionades per la metralla estaven allà des de feia quasi huitanta anys, marcant la façana del consistori com un macabre recordatori. Fins al desembre passat, les empremtes podien passar desapercebudes. Ara en canvi, una placa que diu formar part de la ruta ‘València en la memòria’ les assenyala perquè ningú se n’oblide de la importància d’aquells fets; perquè les identifique com les traces del bombardeig feixista sota la ciutat que llavors era capital de la Segona República espanyola, seu del Congrés dels diputats i, posteriorment, lloc de celebració del II Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, amb la participació de Pablo Neruda, Nicolás Guillén, Ernest Hemingway, Octavio Paz o André Malraux, entre d’altres.

Fins ara aquestes rutes eren cosa de col·lectius socials, amants de la història i defensors dels valors republicans. El consistori comandat ara per Joan Ribó els ha pres ara el relleu. José María Azkárraga, una de les persones que ha passat anys enganxant cartells amb informació relacionada amb la memòria històrica i codis QR pels murs de la ciutat, valora que es tracta d’una “iniciativa interessant, que nosaltres reclamàvem, sobre un període fins ara totalment oblidat”.

Símbols enderrocats i actes de reparació

Ara, però, l’escut preconstitucional que presidia l’entrada principal de l’escola pública d’Infantil i Primària Teodoro Llorente ja no hi és. Va caure el passat 5 de gener. Juntament amb el de l’escola Pare Manjón, l’emblema franquista era un dels símbols feixistes que encara pervivien a la ciutat i a la retirada dels quals l’exalcaldessa Rita Barberá s’hi va oposar reiterada i fermament. Tant, que la causa contra l’exdirigent del PP per negar-s’hi a complir amb la Llei de la Memòria Històrica va arribar fins al Tribunal Suprem, òrgan que finalment la va arxivar. Una parròquia i tres casernes de la Guardia Civil mantenen encara visibles escuts que incompleixen la llei, sota la paràlisi de l’Arquebisbat i el ministeri de l’Interior.

A l'Ajuntament de València també hi ha una placa de la ruta memorialística. LAURA L. DAVID

La família de Teófilo Alcorisa, també hagué d’esperar més de sis anys per poder exhumar el cadàver d’aquest represaliat per la dictadura. Finalment el trobaren. Hi era al punt exacte del Cementeri Civil de València on estimaven el seus descendents, que malgrat rebre la subvenció que els pertocava en virtut del compliment de la Llei de Memòria Història en 2009, van haver de tornar-la per la negativa de l’exalcaldessa Barberá a autoritzar els treballs, al·legant dificultats tècniques peregrines que al remat es demostraren falses.

La lluita és, encara, als carrers

València té encara pendent el canvi de noms de carrers associats al franquisme. Per a grups polítics com Esquerra Unida –que quedà fora de la corporació- la decisió ja s’està endarrerint massa, apel·lant a una “participació ciutadana” que consideren una “presa de pèl”. Al Consistori asseguren que voldrien fer-lo “més prompte que tard”, però buscant les “màximes garanties possibles” i tenint l’informe favorable previ de la Comissió de Cultura. “Es tracta de complir la llei i si hi ha algú que vol incomplir-la, haurà d’explicar per què”, expliquen hores després que un jutge haja donat la raó al PP d’Alacant, després que el partit dretà recorrera el canvi en el nomenclàtor alacantí impulsat per l’equip de govern.

Cavalcada de la infantesa

Però és el suport consistorial a un altre acte lligat a la República el que més reaccions ultramuntanes ha provocat. Aquest diumenge se celebra per segon any consecutiu la Cavalcada de la Infantesa, que portarà de nou les Magues de Gener fins al balcó de l’Ajuntament. Al 2016, contra la celebració de l’esdeveniment s’alçà una crítica feroç i bel·ligerant des del PP i altres grupuscles ultradretans a la qual el gruix de mitjans s’hi van sumar. Un totum revolutum desinformat i amb un marcat rerefons masclista va omplir planes i tertúlies de bar aquells dies, lligant la desfilada valenciana als vestits de la polèmica de l’alcaldessa madrilenya Manuela Carmena o, fins i tot, assegurant que Ribó havia substituït la cavalcada dels Reis Mags d’Orient per la de les tres dones republicanes.