Vaga feminista "Necessitem un protocol contra l'assetjament masclista en línia"

Des d’HazteOír fins al machitroll de torn. El moviment feminista té enemics al món analògic i al virtual. Es compten per dotzenes les denúncies que pateixen les activistes d'organitzacions com l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians, però les agressions digitals o ciberviolències són massives. Moltes dones han alçat la veu per defensar els feminismes i han patit l'assetjament a les xarxes socials. Però han començat a organitzar-se.

Les estratègies contra l'assetjament en línia

Ha canviat el seu comportament en xarxes socials, però no ha deixat d'alçar la veu: "quan ets alcaldessa has de pensar en totes aquestes dones a les que també assetgen i no tenen veu". En un acte sobre ciberviolències organitzat per Pikara magazine i Calala Fondo de Mujeres, Colau ha explicat com ha passat de publicitar l'assetjament per despertar el rebuig social, a ridiculitzar i arribar a ignorar-lo. També per "economia d'energies, si contestes a tots els trolls no et queda temps per a res més".

A Hatibi l'ataquen per ser dona, per declarar-se feminista, per ser musulmana i visiblement musulmana. "I els atacs no són només d'homes, també de dones i fan més mal perquè moltes vegades venen d'aquelles amb les que creus que podries compartir idees i opinions", assenyalava. Així, moltes racialitzades han decidit no anar a la manifestació feminista de divendres o fer-ho dins d'un espai segur, perquè moltes es van sentir incòmodes amb alguns comentaris l'any passat.

En aquesta línia va Alicia Murillo, activista feminista que afirma que "els masclistes tenen por de la dona sense por". Intenta canviar el llenguatge trucant FHOX (Fatxes, Homófobs i Xenòfobs) a Vox o Forocochinos a Forocoches. O utilitza el seu sarcasme. "M’’immolo a les xarxes socials esmentant-los cada vegada que organitzo un taller perquè són la millor agència de publicitat", diu. Es nega a discutir o a educar a les xarxes socials perquè prou en té amb els seus fills. "Si volen formar-se, que paguin un curs".

L'escarni digital

Al 2016, l'exparella d'una dona alemanya va difondre vídeos sexuals d'ella. Es van fer virals i els van comentar des de polítics a futbolistes. "L'escarni va arribar a nivell de país", explica Laia Serra, membre de Dones Juristes. La dona es va suïcidar. Els vídeos segueixen a la xarxa. "L'escarni, aquesta violència de gènere, és eterna" sentencia. I funciona també com a advertència a la resta de dones: si li passa a una, et pot passar a tu.

Què ens exclou de les xarxes?

Fa anys que escolta "és que a les dones no els interessa la tecnologia". Núria Vergés, que forma part de Donestech i està també farta que les històries de les dones es perdin quan arriben els llibres de text. "No és que no ens interessin, és que les tecnologies no són neutres", aclareix. I per a mostra: el ciber assetjament sexual, el control, les amenaces, els atacs, les humiliacions... en la majoria de casos ve de les parelles o exparelles, però també de machitrolls que moltes vegades actuen en grup.