VAGA 8-M Torna la vaga feminista: què preparen els comitès de dones per aquest 8-M?

Segon examen de la vaga feminista del 8 de març. Amb motiu del dia de la Dona Treballadora –dia internacional de la Dona, després de ser institucionalitzat per les Nacions Unides–, el moviment feminista de tot l’Estat torna a convocar una aturada laboral de 24 hores. Amb els precedents de les “vagues de totes” del 2014 i el 2015 a casa nostra, que alhora són filles de les mobilitzacions contra el feminicidi a l’Amèrica Llatina, la convocatòria del 2018 va superar totes les expectatives: assemblees arreu del país, un matí ple d’accions reivindicatives i marxes massives a la tarda, amb 200.000 manifestants a Barcelona segons la Guàrdia Urbana (600.000 segons l’organització).

Les ciutats catalanes, nuclis del moviment

A Barcelona, que concentrarà les mobilitzacions més multitudinàries, quasi hi ha un comitè per cada barri. És el cas de Sants, per exemple, que manté la xarxa del 2018 i enguany aplega prop de 120 dones de diferents edats, tal com explica Ana Al Bitar, membre del col·lectiu Trama Feminista i de la coordinadora de la vaga: "Les veïnes, estem organitzades en diferents comissions. Des de les que preparen els cartells fins a les que parlen amb els homes perquè s'encarreguin de fer les tasques de cures aquell dia". Les multes que van arribar durant aquest any pel tall a la Gran Via no han tirat enrere les vaguistes: "Creiem que aquesta repressió es pot repetir. De fet, ja ens estem preparant amb caixes de resistència. Però seguirem fent allò que ens vingui de gust fer, arribin multes o no".

Anna Sala, Sant Cugat del Vallès: "Aturar un tren és una eina de solidaritat per aturar les connexions amb altres llocs de treball"

On recorden bé la vaga del 2018 és a Sant Cugat del Vallès. Un tall a les vies dels ferrocarrils a primera hora va motivar la denúncia de Mossos d’Esquadra contra les manifestants, que van ser identificades: “Aquella acció era legítima. Era un dia de vaga general. Moltes treballadores estan coaccionades per no fer vaga. Aturar un tren és una eina de solidaritat per aturar les connexions amb altres llocs de treball”, reivindica Anna Sala, membre del comitè de la localitat i de la plataforma 8MilMotius, que aplega les afectades per la denúncia.

Júlia Terricabras, Girona: "Molta gent considera que les dones no treballen. Perquè estar a casa cuidant nens no és feina, diuen"

Les vagues no són fàcils de convocar, diu, però en aquest cas la fórmula de l'aturada laboral pren una rellevància cabdal: “En el cas de la vaga feminista, clar, molta gent considera que hi ha dones que no treballen. Perquè estar a casa cuidant nens, no és feina, diuen”. Per aquest motiu, l'activista considera necessari convocar-la de nou, "i repetir-la tants anys com calgui", explica. En aquesta línia, Terricabras destaca la participació de treballadores de la llar a les comarques gironines: "Són sovint dones migrades, pràcticament sense drets laborals".

El territori es mou en clau feminista

La vaga feminista no només s’està organitzant a les grans capitals catalanes. També ha arribat a zones més rurals, com és la comarca del Moianès. Ho explica Alba Morell, membre de la CUP de Monistrol de Calders i del comitè comarcal que aplega sis dels deu municipis, la majoria dels quals compten per primer cop amb activistes feministes: “Fins ara, les comissions de dones als pobles estaven formades només per dones grans i enfocaven el dia de la dona treballadora amb un caire una mica arcaic, amb tallers de cuina o de cosir”, explica Morell.

Paula Allué, Igualada: "És evident que no s'ha assolit l'objectiu. Avui en dia, amb el creixement de l'extrema dreta, es tornen a posar en dubte drets que crèiem guanyats"

En una altra gran ciutat, com és Reus,  Deu anys després que el col·lectiu Cau de Llunes iniciés la primera manifestació a Tarragona amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, les reusenques i la resta del Camp de Tarragona compten amb motor propi: “A Alcover, un municipi de 5.000 habitants, van aconseguir convocar 60 dones al Casal la Bretxa. I les edats anaven dels 16 als 70 anys. M’emociona!”, diu Marta Minguella, militant de la CGT i membre del comitè de Reus. Minguella veu clarament una pujada de participació respecte a l’any anterior: “S’hi han sumat encara més poblacions. El fet que no sigui una vaga només laboral, fa que moltes dones s’hi apropin. N'hi ha que fan política des de la quotidianitat, i tenen moltes coses a dir”, explica. El 7 de març al vespre, les feministes han decidit convocar una marxa de torxes per Reus que començarà a l’institut Vilaseca, d’on era alumna la jove menor d’edat assassinada per la seva parella el 31 de gener.