La cordialitat ha marcat la primera trobada que han mantingut aquest dimecres el lehendakari, Iñigo Urkullu, i el president de la Generalitat, Quim Torra, però també s'ha posat de manifest les diferències polítiques entre tots dos. En una compareixença conjunta al Palau d'Ajuria Enea -la seu del País Basc, a Vitòria-, Urkullu (PNB) ha traslladat a Torra la "necessitat d'aprofitar l'actual majoria parlamentària» en què se sustenta el govern espanyol de Pedro Sánchez per intentar buscar una solució a l'encaix dels dos territoris a l'Estat. Una solució, però, que per a Torra només pot passar per un referèndum legal i acordat d'independència.

El lehendakari ha defensat la "necessitat de fer efectiva la via de la distensió i del diàleg polític i institucional". Després d'assegurar que és "coneixedor" que els governs espanyol i català "apel·len" a la via del diàleg per resoldre l'actual situació política, Urkullu s'ha referit a la majoria que va aprovar la moció de censura contra Mariano Rajoy. Segons la seva opinió, aquesta majoria és "una via que pot propiciar una via de solució política a la situació, sempre que hi hagi una autèntica voluntat d'acord".

Urkullu ha reiterat la seva posició favorable a una redefinició de l'Estat com una realitat "plurinacional", una idea que ja es recollia en la Declaració de Barcelona de 1998, acordada per PNB, CiU i el BNG. Ha defensat la "vigència" d'aquest plantejament vint anys després de l'aprovació del text i ha parlat de fer pedagogia també sobre el significat del dret d'autodeterminació que, ha dit, "no porta implícit només la independència".

Si bé Torra ha compartit la voluntat de "cooperar" entre els governs català i basc, ha subratllat els "ritmes diferents" que hi ha actualment entre el poble basc i el català en el seu camí "cap a la llibertat" entesa com a independència. Torra no ha avalat la via d'avançar cap a un major reconeixement de la "plurinacionalitat" de l'Estat, sinó que que ha reiterat que la solució al conflicte català passa per un referèndum on els catalans puguin pronunciar-se sobre la independència. En aquest sentit, és cert que Urkullu ha defensat la celebració de consultes convocades de manera "legal i pactada" en el si de la Unió Europea. Amb tot, Torra ha proclamat que Catalunya i el País Basc “compartim el mateix desig de llibertat, de què s’acabi la repressió, i la voluntat d’avançar per decidir políticament el destí dels nostres pobles”.

Tots dos presidents han coincidit en la seva "preocupació per l'aplicació de l'article 155 l'any passat" a Catalunya. "Catalunya i Euskadi són dues nacions, dues comunitats polítiques singulars, que compartim una història d'institucionalització progressiva i l'aplicació de l'article 155 és un precedent que menyscaba i posa en risc el nostre autogovern", ha sentenciat el dirigent del PNB. Urkullu també ha insistit en la voluntat d'augmentar l'autogovern "singular i reconegut" al País Basc, però sent conscient de la "pluralitat" del país i a partir del compliment íntegre de l'Estatut de Gernika.

El lehendakari, que ha estat convidat per Torra a visitar els polítics independentistes catalans empresonats, ha recordat que a l'agost ja va visitar l'exvicepresident Oriol Junqueras i que no té "cap problema" a visitar a la resta si així se li demana. I ha reiterat la seva posició en contra del manteniment de la presó preventiva i ha mostrat la seva solidaritat amb "tots els representants polítics, institucionals i socials que es troben presos".