Urbanisme Quan la Covid va deixar espai al joc al barri Gòtic
Arran de la pandèmia i de la desaparició del turisme de masses, els veïns i les famílies han tornat a apropiar-se de certs espais que estaven pensats per als visitants. Passegem per algunes d’aquestes places del barri Gòtic de la mà
de l’arquitecta Elena Guim
Publicidad
barcelona, Actualizado:
La plaça Reial és un d’aquells espais que la gent de Barcelona tendia a evitar. Els turistes ocupaven en massa aquest indret, pensat gairebé exclusivament per al turisme. Les xifres parlen soles: per les 2.000 cadires de bar que hi ha, només hi ha nou bancs públics. Aquest disseny va provocar una doble expulsió del veïnat: per una banda, el turisme agressiu la va fer poc atractiva per a la població local, i per una altra, els preus abusius dels bars i restaurants es van tornar prohibitius per al barceloní mitjà. Però la pandèmia del coronavirus ho va canviar tot.
Publicidad
"Aquests infants recordaran tota la vida quan van poder jugar a la plaça Reial"
A la plaça Reial no hi ha cap element que recordi un parc infantil, però no calien. "Els adults pensem que hem de definir el joc dels infants, posar gronxadors i tobogans en un espai envoltat de tanques; obviem que la ciutat és un espai jugable. On tu veus una pilona o una gran bola de ciment, ells hi poden veure un cavall o un suport per saltar-hi a sobre i jugar a la pesta alta", diu l’arquitecta, que afirma que "els espais infantils es dissenyen basant-se en la necessitat dels adults de tenir els infants controlats".
I per això, s’han fet seves les places. Un altre exemple el trobem a la plaça de la Mercè, un gran espai de llambordes sense gairebé ombra i amb pocs elements més enllà d’una font. "No ha estat mai una plaça turística, i per això tenia una gran vida veïnal", explica Guim. El turisme relega el veïnat a places dures com aquesta, on l’Ajuntament té pensat incorporar abans de l’estiu boles de ciment o bancs públics per afavorir el joc i l’estada. Però els infants no esperen i, de seguida prenen qualsevol espai que els permeti córrer un xic. Passats alguns minuts de la fi de les classes, alguns nens arriben i arrenquen a jugar a futbol. Les famílies els observen de lluny, des de l’única terrassa que hi ha. La plaça és seva.
Publicidad
Al Gòtic no hi ha platja ni parcs on els joves puguin jugar i estar; per això són importants les places
"Hi ha accions que poden semblar insignificants, però que, vistes en perspectiva, suposen un canvi. Petites revolucions que mai no hauríem cregut possibles", diu Guim. Es refereix, per exemple, a la pacificació de carrers o l’eliminació d’espais de pàrquing com el que hi havia a la plaça de la Catedral. Fins fa poc, tot un lateral de l’espai estava ocupat per motos, que, en aparcar, interferien en el passeig. "Qui ens havia de dir, fa uns anys, que els vianants anirien guanyant espai als vehicles?", es pregunta.
Publicidad
I és que l’urbanisme ha de mirar cap a allò que volen i necessiten els habitants. "Ja n’hi ha prou de creure que el veïnat no sap què vol. I tant que ho sap!", explica l’arquitecta, en referència al procés participatiu que es va donar al Gòtic per reformar les places. Un dels espais que ha quedat més irreconeixible després de les reformes és la plaça de Sant Miquel, al darrere de l’Ajuntament, que va estrenar nova fila el novembre passat. "Ningú creia que fos possible reformar-la, ja que hi aparcaven tots els cotxes oficials i tenia grans zones de càrrega i descàrrega". Però després de molts anys, es va escoltar una demanda popular que, des del 1979, reclamava una plaça lliure de trànsit on els infants poguessin jugar.