El TSJC anul·la la retirada de la Medalla d'Or de Barcelona a Martín Villa
La sentència estima el recurs d’apel·lació de l'exministre franquista i argumenta que la retirada és possible quan es produeixin fets no coneguts en el moment de l’atorgament. Li va ser concedida el 1976 i tots els grups menys el PP i Cs van votar a favor de la seva revocació el 2017
Publicidad
barcelona, Actualizado:
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la revocació de la Medalla d'Or de Barcelona a l'exministre de l'Interior Rodolfo Martín Villa, concedida el 1976 i que va ser-li retirada el 2017. La sentència estima el recurs d’apel·lació i es basa en l’aplicació del Reglament Municipal del propi Ajuntament de Barcelona de l’any 2012, que va mantenir les distincions concedides a totes les persones i entitats corporatives a l’empara del Reglament Municipal anterior de l’any 1950.
Publicidad
La sentència compta amb dos vots particulars favorables a l’anul·lació
La sentència, però, compta amb dos vots particulars favorables a l'anul·lació. L’acord municipal de retirada de medalles d’or s’havia basat en l’article 6 del reglament Municipal de l’any 2012, que va introduir la possibilitat de revocació per actes desmereixedors de la seva concessió, no contemplada en l’anterior reglament de 1950.
L'Ajuntament veu "aberrant" la sentència
L'Ajuntament de Barcelona veu "aberrant" la sentència del TSJC. El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, creu que la sentència demostra la "impunitat" del franquisme i alerta que Barcelona "no pot honorar franquistes". Rabassa ha destacat que la medalla va ser concedida a Villa l'any 1976 "en un plenari franquista" i, per contra, li va ser retirada el 2017 per una decisió democràtica. Pel regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, la sentència del TSJC és "inaudita" i "aberrant". Per ara, han explicat que des de serveis jurídics s'analitzaran quines vies hi ha per evitar que l'exministre tingui cap distinció i han anunciat un nou expedient.
Publicidad
Querella argentina
Martín Villa està sent processat per la jutgessa argentina María Servini, que investiga els crims del franquisme, per homicidis i tortures durant la dictadura franquista i la Transició. Concretament, l'investiga per l'assassinat el 1977 del jove Arturo Ruiz; per la coneguda com a matança de Vitòria, en què van morir cinc obrers; per la repressió policial durant les festes dels Sanfermines de 1978 i de cinc morts més durant la Setmana Pro Amnistia del 1977.
El ple va revocar el 2019 les 10 medalles concedides per l'ajuntament franquista
Publicidad
Martín Villa va ser procurador a les Corts i governador civil de Barcelona al final del franquisme i després va ser ministre i vicepresident durant la Transició i diputat del PP al Congrés durant l'època democràtica.
El plenari de Barcelona va revocar el 2019 les deu medalles concedides per l'ajuntament franquista amb el vot a favor de tots els grups, excepte del PP, que es va abstenir, però cap d'ells, o les famílies, l'ha tornada.
En les seves al·legacions, Martín Villa detecta defectes de forma en la revocació, però també nega la seva responsabilitat en l'empresonament del periodista Josep Maria Huertas Claveria o en els afusellaments de setembre de 1975. També es desvincula dels fets de Vitòria. "Les atribucions de responsabilitat no només són vagues i genèriques, sinó que de l'anàlisi detallat dels informes ni tan sols se sostenen. La simple ostentació d'un càrrec no permet que se m'imputin tots els fets esdevinguts durant aquell període", argumenta.