El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) ha descobert a Ullastret (Baix Empordà) la porta més gran d'accés principal a una ciutat ibera. La troballa, que és una de les més importants des que es va començar a excavar a Ullastret ara fa 75 anys, s'ha fet al jaciment de l'illa d'en Reixac, on les excavacions van començar el 6 de juny. 

Es tracta d'una "troballa monumental" que dona accés a un carrer de quatre metres d'amplada amb dos braços de 2,25 metres cadascun a cada costat col·locats perpendicularment a la muralla que ressegueix la ciutat. A més, és l'únic portal d'entrada a aquesta ciutat. Fins al segle XIX, quan es va desviar el curs del riu Daró, l'illa d'en Reixac estava envoltada per l'estany d'Ullastret.

Segons detalla la directora d'excavacions de l'illa d'en Reixac, Laia Muntaner, "el més sorprenent" de la troballa ha estat "descobrir que els braços estan cremats". "Creiem que ho van fer abans d'abandonar la ciutat perquè ningú més l'ocupés", diu. També han trobat l'entrada tapiada, però això ja havia passat també en els portals d'accés a la part alta de la ciutat d'Ullastret ubicada al Puig de Sant Andreu.

Noves tècniques 

La porta d'accés a la ciutat ibera de l'illa d'en Reixac s'ha pogut localitzar en mig del que actualment són camps gràcies a la tècnica de la prospecció geofísica. Es tracta d'un sistema que tal com detalla el responsable de la seu d'Ullastret del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Gabriel de Prado, "permet fer una radiografia del subsol des de l'exterior abans de començar a excavar".

Anys abans l'Institut Arqueològic Alemany havia descobert un camí artificial d'accés a l'illa que travessava l'estany per poder accedir-hi. Aquest indici, conjuntament amb la prospecció geofísica, va permetre definir més concretament l'espai on es creia que seria la porta d'accés a la ciutat i on finalment s'ha acabat descobrint.

A banda de la importància de la troballa, fer-ho en el moment actual "permetrà extreure'n més informació" perquè, com explica de Prado, es podrà "estudiar amb la metodologia actual". Tot i això, Muntaner alerta que no "fins que no es pugui excavar més, no es podrà explicar amb profunditat".

Els treballs que s'han fet aquest mes de juny al quadrant nord-oest de l'illa d'en Reixac s'han pogut executar gràcies a una subvenció de la Generalitat i en el marc del projecte de recerca del Museu d'Arqueologia de Catalunya SPAHI.