Trapero vs Cifuentes, dues maneres de gestionar la comunicació

Donar la cara, dir la veritat, i fer-ho amb rapidesa però sense precipitació, són les claus per afrontar una crisi de comunicació, cada vegada més virulentes, segons explica David Espinós, professor i consultor de comunicació.

I com a evidència en sentit contrari assenyala "la crisi de Cristina Cifuentes" que "ja no té remei, ha arribat tard. Es va equivocar quan no va sortir el primer dia a donar explicacions i a dir la veritat. Si estires la mentida o si calles, algú parlarà per tu, i segur que no serà a favor", insisteix Espinós en declaracions a l'agència EFE.

Llicenciat en Humanitats, periodista que va exercir en diversos gabinets de comunicació, entre ells del Ministeri de Foment i de la consellería de Política Territorial de la Generalitat, i professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a Esade, David Espinós acaba de publicar el llibre  Dar la cara es la clave (Ed. UOC),  on amb un seguit d'exemples pràctics, explica com gestionar comunicativament una crisi.

Llibre de David Espinós

Cita com a pèssimes les gestions de comunicació de crisi les del cas del Yak-42 o de l'accident del Alvia, i qualifica de "solvent" la gestió de la comunicació de l'accident de Germanwings.

Quan les crisis esclaten "hem d'actuar envoltats per la pressió, la por, les inquietuds i els dubtes, i els protocols teòrics és el primer que salta per l'aire", reconeix. L'expert assenyala que el seu llibre "és molt més pràctic que teòric, perquè manuals de comunicació de crisi hi ha molts i bons, i sobretot ho he escrit per a qualsevol lector, sigui més o menys aficionat a la comunicació".

"La comunicació institucional és massa poruga, reactiva i asèptica i ha de ser molt més valenta, proactiva i humana", segons Espinós, que afirma que "la por és el gran enemic de la comunicació, però no l'únic. Hi ha uns altres, com a prepotència, superba, oportunisme, ego desmesurat, improvisació, falta d'escolta o imprudència".

"No és casualitat -segons Espinós- que a unes institucions se les tracti amb més benevolència. Amb les persones respectuoses, conciliadores i dialogants tots som més condescendientes que amb els quals emanen prepotència, agressivitat i un orgull desmesurat".

En el llibre, també aconsella als polítics que no els agraden informacions de periodistes que no caiguin en la temptació "ni d'acoquinar-los ni de condicionar informacions futures".