sobirania alimentària
En transició cap a un consum d'aliments més local i ecològic?
Del camp a la taula: el model de consum que afavoreix la relació igualitària entre productors i consumidors i que advoca per la justícia social, el cooperativisme i la conservació del territori.
Publicidad
barcelona, Actualizado:
La Covid-19 ha impactat en tots els àmbits de la vida quotidiana, també en la manera en la qual ens alimentem. L'actual crisi sanitària i econòmica ha posat sobre la taula els problemes ja existents en la producció i la distribució alimentàries, al mateix temps que ha sacsejat la consciència dels consumidors, cada vegada més preocupats per saber quin camí recorren els aliments que cada dia posen sobre la taula.
Publicidad
Més conscients i crítics
La reconversió a la qual s'han vist sotmesos els productors i els distribuïdors durant el confinament és per a molts el punt de partida d'un canvi de model en el consum alimentari. La relocalització de l'economia i el renfortiment de les xarxes de distribució ja existents en el territori són dos dels reptes més urgents. Però, ha augmentat de veritat el consum de productes ecològics i de proximitat? "La percepció general és que sí, sobretot entre consumidors que no formen part dels canals de militància o de consum organitzat", afirma Correro. Aquest interès respon, segons la tècnica, a diversos factors, entre ells la disponibilitat de les famílies per a dedicar-se a cuinar, la qual cosa els animava a comprar "més producte fresc i menys precuinats".
Canvi de dinàmiques
Per a Clara Ferrando, fundadora de Casa Mateu –una formatgeria situada a la petita localitat de Surp, al Pallars Sobirà–, el confinament ha fet que superés el rècord de vendes, especialment a particulars. Ferrando insisteix que va mantenir en tot moment el mateix "ritme productiu", ja que l'objectiu era no "deixar penjats" als ramaders als quals compra la llet amb la qual elabora els seus productes. "La població va prendre consciència que la llet i el formatge fresc s'espatllarien si no se'ls donava una sortida comercial", afegeix.
Tornada als orígens
"Oferir veu a un col·lectiu que cada vegada demanda una relació més solidària i igualitària amb els productors, l'economia i el territori". Així defineix Joan Sucurrats l'existència d'Arrels, un projecte que ell mateix dirigeix juntament amb la cooperativa Som i la Unió de Pagesos de Catalunya, i que pretén convertir-se en un mercat online en xarxa que posi en contacte a productors i consumidors de tota Catalunya. "Arrels és un mercat virtual que incorpora l'estratègia dels mercats tradicionals i ancestrals", manté.
Publicidad
Reforçar les xarxes de distribució
Una de les demandes principals que es recullen en l'informe Xarxes alimentàries locals en temps de Covid-19, elaborat conjuntament entre Arran de Terra, L’Aresta, la Escola de Pastors de Catalunya i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la Transformació Social de la UVic, és la de reforçar les xarxes de distribució existents més enllà del node que suposa l'àrea metropolitana de Barcelona. Una anàlisi qualitativa basada en entrevistes a productors dels diferents subsectors agroecològics: horta, fruita, cereal, ramaderia, pesca i elaboració. També reclamen un rol més actiu de les administracions públiques per a fomentar el consum de productes agroalimentaris, així com una major flexibilització i simplificació dels tràmits burocràtics.
Democratitzar el consum ecològic i sostenible
Els supermercats cooperativistes com el SuperCoop de Manresa i el FoodCoop de Barcelona busquen fer-se un forat davant del model de consum capitalista
Contribuir col·lectivament a una major democratització del consum és un dels objectius dels supermercats cooperativistes. Una aposta per la sostenibilitat i la salut la fórmula de la qual no és nova: a Catalunya, tant el SuperCoop de Manresa com el FoodCoop de Barcelona s'inspiren en Park Slope, el mític supermercat de Nova York fundat en 1973. I el visionat del documental Food coop (Tom Boothe, 2016) és el punt de partida de tots dos projectes, pioners a Catalunya i que es troben en procés de creació.
La creixent demanda de consum de producte local i la dificultat de mantenir oberts els establiments de barri expliquen la viabilitat d'aquestes iniciatives, segons apunta Alba Rojas, sòcia de la cooperativa Frescoop SCCL, gestora de SuperCoop. "El canvi de consciència passa per empoderar les persones per a liderar un projecte propi que faciliti l'intercanvi de productes en situació de corresponsabilitat", afirma Rojas.
En aquesta mateixa línia, el "salt d'escala" que busquen des de FoodCoop implicaria passar dels grups de consum tradicionals, basats en productes alimentaris en la seva majoria, a un supermercat on poder "omplir la cistella de la compra de manera completa", segons Esther Bermejo, sòcia i membre de la comissió de comunicació de FoodCoop.
Tots dos supermercats proposen un model de cooperativa integral autogestionada, en la qual la participació estigui en mans dels consumidors, els productors, els treballadors i també de les persones voluntàries. En el cas de SuperCoop, ha estat clau el suport municipal per a aconseguir el mercat de Puigmercadal, l'espai on finalment s'instal·larà el supermercat. A Barcelona, l'alt preu dels lloguers és el principal impediment per als membres de FoodCoop, que han decidit ampliar el radi de cerca de local més enllà de l'eix Meridiana.
"Necessitem ser 500 sòcies com a mínim perquè el projecte es materialitzi", insisteix Bermejo, qui reconeix que el coronavirus ha alentit bastant l'activitat. A l'octubre tenen previst llançar una campanya de micromecenatge per a donar major difusió al projecte. Encara que sense data concreta d'obertura, tots dos supermercats esperen ser una realitat més aviat que tard.