Les maniobres legals dels gegants del sector carni han aconseguit per ara burlar els controls de la Inspecció de Treball i les denúncies constants dels sindicats. Vagues incloses, com ara la secundada fa dues setmanes pels 180 treballadores de l’escorxador lleidatà Avidel (antiga Milsa), filial lleidatana de Vall Companys a través de la falsa cooperativa Servicarne. “No es va matar ni un conill, ni un pollastre”, explica Jesús Ribera, sindicalista de CCOO i responsable de Política Industrial. Una aturada al 100% que també va assolir un seguiment elevat, tot i que desigual, a altres escorxadors del Grupo Jorge, especialment a Saragossa. El sindicalisme ha estat punta de llança contra les falses cooperatives, especialment a Osona, on ha nascut el moviment Càrnies en lluita de la mà de la COS i altres centrals.

I si el sindicalisme colla, en principi també ho fa la Inspecció de Treball de la Generalitat de Catalunya, la qual s’ha presentat en diverses empreses que utilitzen falses cooperatives de treballadors, tot comminant-les a contractar la plantilla pel Registre de la Seguretat Social. És el cas, per exemple, de Le Porc Gourmet (Osona), després que la polèmica s’obrís camí als mitjans de comunicació per les reivindicacions sindicals. "La mobilització dels treballadors és el que acaba per obligar l’empresa a fer contractacions legals", explica Toni Iborra, activista de Càrnies en Lluita. Però si a Osona es va arribar a un pacte per tendir a reduir les falses cooperatives (un bon pacte per a CCOO, que el va liderar; però dolent per a la COS, que el titlla d’insuficient), encara en queden moltes altres arreu del país.

I és que sembla difícil corregir la situació de les falses cooperatives. I què són, realment? La maniobra empresarial per tenir una plantilla fixa, però sense contracte. ‘Constituir-vos en cooperativa i jo us demanaré càrrega de treball’. Quin és el benefici? Doncs merament econòmic: un treballador d’alta a la Seguretat Social gaudeix de les condicions que marca el conveni laboral, mentre que un fals cooperativista pot arribar a cobrar fins a un 30% menys. A banda, és clar, de no comptar amb drets com la baixa laboral per malaltia, dies de vacances, permisos, pagues dobles, antiguitat... “Fins i tot s’han de comprar la roba de treball amb els seus diners, per no dir que qualsevol dia els poden acomiadar sense cap indemnització", enumera Jesús Ribera.

Es tracta, doncs, d’abaratir els costos de contractació. Però és il·legal. D’aquí la pregunta: I com s’ho fan, per no complir? “Tenen moltes influències i diners. Així que quan algú els hi porta la contrària, ho judicialitzen i s’acaba allargant en el temps”, apunta el sindicalista de CCOO. Aquesta és la via per escapar-se de les resolucions.

La CUP demana les actes d’Inspecció de Treball

I ningú fiscalitza el compliment de les resolucions? “Per descomptat, estem tot el dia demanant les actes d’inspecció i sanció, a la Generalitat, però no les tenim”, explica Vidal Aragonés, diputat de la CUP al Parlament. De fet, l’anticapitalista demana “una intervenció molt més clara de l’Autoritat Laboral, perquè ara mateix s’està incomplint tot”. I enumera tres aspectes: a nivell fiscal, l’empresa no tributa per la seva activitat i Antifrau hauria d’intervenir. A nivell laboral, l’empresa no aplica el conveni laboral. I a nivell de la Seguretat Social, no paga les cotitzacions dels seus treballadors”.

Qui realitza les inspeccions és en aquest cas el Departament de Treball de la Generalitat. El seu secretari general, Josep Ginesta, assegura que els advocats de les falses cooperatives fan servir dues tàctiques per "driblar" la legalitat. Per una banda, "són molt ràpides a l’hora d’alterar les seves pràctiques, d’adaptar-se a mètodes alternatius de la legalitat". I en segon lloc, Ginesta apunta directament a la modificació dels articles 42 i 43 de l’Estat dels Treballadors. "Propicien que apareguin aquestes falses cooperatives i fins i tot hi ha algunes sentències que les validen". O sigui que tenen certa empara judicial. Es veurà amb el cas de Servicarne (amb presència a Lleida), que ja té damunt la seva taula les actes d’una inspecció. Però en comptes de complir-les, Ginesta creu que les portaran als jutjats: "I arribarà fins al Tribunal Suprem, segur".

El Departament també està intentat aplicar els canvis derivats de la modificació de la Llei catalana de Cooperatives, aprovada pel Parlament el 2017, justament per intentar barrar el pas de qualsevol escletxa legal a les falses cooperatives. Un canvi que implicava que els socis cooperativistes havien d’estar donats d’alta a la Seguretat Social i gaudir almenys d’un mínim de prestacions consignades als respectius convenis col·lectius.

Le Porc Gourmet: Model a seguir o victòria agredolça?

Finalment, Ginesta alaba la Taula de Negociació que va permetre arribar a un acord al conflicte a Le porc Gourmet, un escorxador situat a Santa Eugènia de Berga (Osona) i que pertany a l'aragonès Grupo Jorge. El posa com a model a seguir. Un model que, tanmateix, dista de ser estimat entre bona part de la plantilla. Segons explica Toni Iborra, de Càrnies en Lluita, el pacte negociat per CCOO amb Le Porc Gourmet no acaba fent justícia a la situació d’inseguretat laboral generada.

"L’empresa va estafar la Seguretat Social les cotitzacions de 1.350 treballadors durant quatre anys. Això, segons càlculs dels sindicats, eleva a 80 milions d’euros el deute que té l’empresa. Però resulta que el pacte per passar de falses cooperatives al Règim General contemplava no executar el pagament retroactiu de la major part del deute". Així que, segons les dades que Iborra té sobre la taula, l’empresa només haurà de tornar entre dos i quatre mesos de cotització per treballador; o sigui, en el millor dels casos un 10% justet del deute. Se li perdona, doncs, el 90% restant.

Així mateix, Iborra critica que el pacte va deixar 80 acomiadats sense readmissió possible i que encara avui dia tenen grans problemes laborals amb Le Porc Gourmet: "No han pagat les vacances, no es poden fer eleccions sindicals...". Si el sindicat COS ha liderat la línia més combativa als escorxadors d’Osona, CCOO defensa que el pacte al que va arribar "té mancances, però en general és un pas endavant molt important". L’enfrontament és total. L’animadversió és mútua. Una divisió que també es replica a l’àmbit polític, amb la divisió entre la Conselleria (en mans d’Esquerra) i la CUP.

En tot cas, la reconversió de falses cooperatives en Règim General tampoc ha estat generalitzat a tota la comarca. Sí a la planta que Le Porc Gourmet té a Santa Eugènia de Berga, on cada dia es maten uns 15.000 porcs. Però al conjunt d’Osona passen per altres escorxadors uns 45.000 exemplars porcins. I segons Iborra, part d’aquesta càrrega de treball es fa mitjançant falses cooperatives.

Les Kellys i els ciclistes de Deliveroo, afectats per "l’efecte contagi"

I només és Lleida o Osona. La llista geogràfica, però també de sectors laborals, s’amplia. Segons el diputat Vidal Aragonés, "també ha afectat periodistes de Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya contractats mitjançant societats pantalla, cambreres d’habitació dels hotels... i des de fa un temps, també els repartidors de Deliveroo i Globo, tot i que en aquest cas sota l’escletxa legal de falsos autònoms". O sigui, presten un servei per una empresa, però sense contracte.

El secretari general de Treball, Afers Socials i Família també considera que s’està produint un "efecte contagi" a altres sectors i alerta de la "gran amenaça" que suposa, fet pel qual redoblaran les inspeccions. Mentre que el diputat anticapitalista conclou: "La idea és clara: Les empreses no volen tenir un marc de relacions laborals".