La possible inhabilitació del president de la Generalitat continua marcant el futur de la política catalana. Un cop bloquejada la maldestra drecera utilitzada pel PP i Cs per provocar la retirada de Torra del càrrec presidencial mitjançant la Junta Electoral Central, totes les mirades estan posades en la decisió que ha de prendre el Tribunal Suprem, que en cas de ratificar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ja va dictar sentència d’inhabilitació en primera instància, faria que la decisió judicial fos ferma. La qüestió ha tornat a surar al llarg del matí en paraules del propi president de la Generalitat, Quim Torra que ha sostingut aquest dimecres que si una sentència ferma del Tribunal Suprem li inhabilita com a president i el Parlament acata aquesta sentència "hi hauria eleccions", encara que ell ha defensat que esperarà que la Cambra es pronunciï sobre aquest tema. Un fet que podria comportar noves tensions a la cambra catalana, fins i tot entre els grups socis al govern de JxCat i ERC. Fins ara s’ha mantingut la unitat independentista front a l’intent d’inhabilitar Torra mitjançant la JEC, però una desobediència a la decisió definitiva en sentència ferma del Suprem podria comportar accions penals contra la Mesa del Parlament. En aquest sentit, Torra ha avançat que: "si el Parlament de Catalunya arribés a aquest moment de desautoritzar-me, segurament estaríem uns mesos en funcions i hi hauria eleccions", ha explicat en una entrevista a Ràdio 4 recollida per Europa Press.

Malgrat que la llei de Presidència de la Generalitat estableix que el president del Parlament ha de proposar a un nou president de l'Executiu en el termini de 10 dies en cas de condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics, Torra ha subratllat que exigiria el pronunciament de la Cambra sobre el seu cessament: "Jo continuaria demanant que el Parlament es pronunciés i acataria el que digués el Parlament". El procediment indica que en cas que la sentència d’inhabilitació del President sigui ferma el termini de deu dies inicial seria pilotat pel vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, com a president en funcions. El Parlament disposaria de dos mesos per investir un nou candidat a la presidència i en cas que no prosperi cap opció la convocatòria d’eleccions seria automàtica i 54 dies després es posarien les urnes.

Segons les fonts de tots els partits independentistes consultades per Públic es considera descartat que JxCat, ERC i la Cup puguin consensuar una persona alternativa a Torra per la presidència i investir-la. Per la qual cosa, les dues opcions que hi ha damunt la taula és l’ improbable desacatament del Parlament a la sentència ferma del Suprem o l’activació del procediment que es pot allargar fins a 96 dies fins les noves eleccions. En la mateixa línia que Torra, s’ha manifestat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, després de la reunió del Consell Executiu. Segons Budó, “Si és condemnatòria, el TSJC dictarà la instrucció executòria al Parlament, que s'haurà de pronunciar”. Budó va apuntar que l'escenari electoral és una "possibilitat" que hi ha damunt la taula, però també ha recordat que Torra pot convocar eleccions "en qualsevol moment" mentre en mantingui les competències, avançant-se a la decisió del Suprem.

Torra ha insistit en l’entrevista a Ràdio 4: "Parlem que en defensa de la llibertat d'expressió vaig mantenir una pancarta en el Palau de la Generalitat. Sobre la base d'això es pretén inhabilitar al president de la Generalitat. Jo el que reclam és: Escolti, al Parlament de Catalunya ens ho creiem o no?", he exigit als grups parlamentaris catalans.

Després que el dimarts JxCat, Cs i PP avalessin conjuntament el projecte de Pressupostos del Parlament, preguntat per amb qui vol pactar JxCat després d'unes eventuals eleccions catalanes, ha insistit en la unitat de l'independentisme.
Així, ha titllat de desafortunat el tuit en el qual el portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, expressa: "Des del respecte a l'espai convergent i al seu debat intern, havent pactat ja la Diputació de Barcelona amb el PSC i els Pressupostos del Parlament amb el PP i amb C's... arribat el moment amb qui pactaran la Presidència de la Generalitat?".
Torra ha replicat que "JxCat ha votat 'no' a la investidura de Pedro Sánchez" i que la seva voluntat després de les eleccions catalanes seria tornar a pactar amb forces independentistes."

La Junta Electoral Central (JEC) va acordar el divendres 3 de gener ordenar que es retirés a Torra la credencial de diputat autonòmic arran de la sentència que va dictar la seva inhabilitació per un delicte de desobediència. No obstant això, aquesta condemna no és ferma. I la Mesa ampliada del Parlament es va pronunciar a favor de mantenir la condició de diputat a Torra, amb el suport dels partits independentistes però també dels Comuns i del PSC. La Mesa va prendre la decisió sobre la base d'un informe dels Lletrats de la cambra catalana en aquesta direcció.

A més, els advocats de Quim Torra han recorregut davant el Tribunal Suprem la condemna a un any i mig d'inhabilitació per desobediència i els serveis jurídics del Parlament han rebutjat la destitució, al·legant que només els mecanismes recollits en l'Estatut i en la Llei de Presidència de la Generalitat poden destituir el president.