La visita del rei Felip VI a Tarragona, prevista per a aquest divendres, en la inauguració dels Jocs del Mediterrani, "exigeix una resposta de país". Ho ha dit el president Quim Torra aquest dimecres, durant la sessió de control al Govern de la Generalitat al Parlament. I ho ha dit al mateix temps que s'ha donat a conèixer una carta adreçada al monarca, signada pel mateix Torra i pels expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, en la qual li han demanat que rectifiqui la seva posició respecte a la situació a Catalunya –expressada en el seu discurs del 3 d'octubre, en què Felip VI va avalar la violència policial del referèndum de dos dies abans–, i l'emplacen a usar les seves "facultats constitucionals" d'"arbitrar i moderar entre poders de l'Estat" per "obrir una etapa de negociació" amb Catalunya. La carta concloïa amb una petició directa d'entrevista, que no ha autoritzat el Govern central.

En la missiva, Torra, Puigdemont i Mas lamenten que, mentre una "monarquia constitucional moderna" hauria "d'entendre que els poders emanen del poble, i no a l'inrevés", els darrers anys "se'ns ha negat un cop rere l'altre el diàleg". Els tres presidents fan un breu memorial de greuges en què recorden la retallada de l'Estatut del 2010 –aprovat "en un referèndum emparat per les lleis espanyoles", segons recorden–, la "violència desmesurada" de la policia estatal l'1-O o "l'atemptat democràtic" de la destitució del Govern mitjançant "l'aplicació i·legal" del 155, a més de la "persecució" penal als polítics imputats en la causa contra l'independentisme i els Jordis i la impossibilitat de "fer efectius" els resultats de les eleccions del 21D, en no permetre les investidures de Puigdemont i Jordi Sànchez. 

Els tres presidents no citen explícitament el paper de Felip VI en el seu discurs del 3 d'octubre. Però sí que hi al·ludeixin tàcitament, quan parlen de l'aspiració de "democràcia entesa de manera genuïna i autèntica" i el convenciment que "la voluntat de la ciutadania és la que ha de prevaldre en última instància", i afegeixen: "pensàvem que eren uns valors que també haurien d'haver estat compartits pel cap de l'Estat". 

Torra, Puigdemont i Mas expliquen que, en els darrers quatre anys, els catalans "han expressat en quatre ocasions la seva opinió sobre el futur de Catalunya", referint-se a les eleccions del 27S del 2015, del 21D, a la consulta sobre la independència del 2014 i al referèndum de l'1-O. "En dues d'aquestes ocasions, l'Estat va intentar impedir el vot, sense èxit. En les altres dues, amb participacions rècord, s'ha configurat un Parlament amb una majoria absoluta a favor de la independència", expliquen. "Els ciutadans de Catalunya han parlat. Tantmateix, qui els ha escoltat? Qui ha respectat la seva voluntat?", es pregunten. 

Per tot plegat, els tres presidents recorden la seva voluntat "d'implementar el mandat popular" –és a dir, la independència– mitjançant "vies pacífiques i democràtiques", i "prioritzant l'acord amb el Govern espanyol". "Demanem que escolteu aquest clam democràtic", li diuen al monarca, a qui emplacen a "aprofitar el moment" de la seva visita a Tarragona aquest divendres per "obrir una etapa de diàleg, negociació, reconeixement, respecte democràtic, modernitat institucional i respecte pels drets civils i polítics i les llibertats fonamentals". "No demanem res que no estigui al vostre abast", conclouen.

Sánchez no autoritza la trobada i rebrà Torra el 9J

La casa reial ha respost la carta explicant que l'havia remés al president del Govern central, Pedro Sánchez, "d'acord amb el que disposa l'article 64.1 de la Constitució". Aquest article assenyala els actes del rei espanyol han de ser "refrendats" pel president del Govern central i, en en cas que pertoqui, "pels ministres competents". I Sánchez ja ha donat una resposta. Segons ha avançat La Vanguardia, el president espanyol no autoritzarà la trobada, perquè entén que qualsevol "reunió política" amb la Generalitat ha de tenir com a interlocutor l'Executiu central.

Pocs minuts després, el Govern central ha emès un comunicat en què informa que Sánchez rebrà Torra el 6 de juliol, a dos quarts de dotze del matí a la Moncloa. Es donava per fet que la data de la trobada -que ambdós han estat reclamant- es fixaria en breu, i el moviment de la carta al rei podria haver-ne accelerat l'anunci. No obstant, la reunió amb Torra no serà la primera en la roda de converses del president espanyol amb els presidents autonòmics: aquesta s'inaugurarà 15 dies abans, el proper dia 25 de juny, amb el lehendakari Iñigo Urkullu.

En la carta, Torra, Puigdemont i Mas es dirigeixen al monarca com a "Senyor" i tractant-lo de vós, amb un exquisit respecte en les formes. També respectuós, però notablement més agressiu ha estat Torra en la seva intervenció en el ple, en què ha lamentat no haver pogut escoltar "ni una sola paraula del rei" en relació a la greu situació que pateix Catalunya, como a conseqüència de l'empresonament i l'exili de dirigents polítics i socials, la persecució d'alcaldes i la repressió.

El president demana una reunió amb el rei

Torra, durant la sessió de control al Parlament, ha explicat que Felip VI, amb el seu discurs del 3 d'octubre, "va deixar de ser el rei de molts catalans". "Ningú pot imaginar que el senyor Cameron –l'exprimer ministre britànic David Cameron, sota el mandat del qual es va celebrar el referèndum per la independència d'Escòcia del 2014– enviés la policia a atonyinar els escocesos", ha expressat Torra, que ha afegit que encara hauria estat menys imaginable que la reina Elisabet II fes a continuació un discurs com el que va fer Felip VI. Per tot plegat, Torra, que té també ha informat sobre una reunió amb Pablo Iglesias pel proper dilluns, ha demanat una "resposta de país" a la visita del monarca a Catalunya aquest divendres, la primera des de la formació del Govern, a la qual encara no ha confirmat si acudirà el president català. Quim Torra, no obstant això, en una postdata a la carta signada amb Puigdemont i Mas, ha demanat una reunió amb el rei per aquest divendres. ha demanat avui al Rei una reunió aquest divendres, per exposar-li la situació que es viu a Catalunya i per explicar-li "com se sent una gran part del poble" català.

Sobre la presència o no de Torra en l'acte de divendres, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha repetit aquest divendres el que ja va avançar el dia anterior: que la decisió encara no està presa i que, en tot cas, l'assistència de Torra no s'hauria de llegir com que la relació entre la Generalitat i la monarquia està "normalitzada".

"No pot estar normalitzada perquè les coses a Catalunya no estan normalitzades, hi ha líders polítics i civils a la presó i en l'exili per exercir drets fonamentals", ha afirmat Artadi, en declaracions a TV3. En la mateixa línia que la missiva dels tres presidents, la portaveu ha demanat al monarca una "reflexió" sobre el paper que va tenir després de l'1-O, en emparar " la violència contra ciutadans catalans que estaven exercint el dret a la democràcia i que s'estaven manifestant de manera pacífica" davant els punts de votació del referèndum.

Cs fa un 'happening' amb el Quixot

A banda de la relació amb la casa reial, el ple d'aquest dimecres ha tingut el seu particular moment mediàtic quan des del grup de C's s'ha demanat a la consellera de Cultura, Laura Borràs, i al president Torra una condemna pel boicot protagonitzat per un grup d'estudiants contra un acte de fa dues setmanes a la Universitat de Barcelona, convocat per Societat Civil Catalana, sobre la figura del Quixot. La interpel·lació ha estat acompanyada d'un petit happening, quan els diputats del partit taronja han exhibit exemplars de la novel·la de Cervantes des dels seus escons.

La resposta de Borràs –escriptora, filòloga i exdirectora de la Institució de les Llestres Catalanes– ha estat mordaç: "he estudiat aquest llibre, en tinc publicacions", ha etzibat als diputats de Cs, a la vegada que ha dit confiar que tots ells haguessin llegit igualment el Quixot que esgrimien.

La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha aprofitat per tornar a posar sobre la taula el discurs de la suposada "fractura social" a Catalunya, i ha preguntat a Torra què pensa fer per posar-hi remei. "D'entrada, convidar-la a parlar al Palau de la Generalitat", ha respost, igualment mordaç, Torra, al·ludint al fet que Arrimadas es va negar a participar en la roda de contactes del president amb els líders dels partits catalans perquè això comportava acudir a un Palau de la Generalitat que llueix a la façana simbologia a favor dels presos polítics. En aquest sentit, Torra li ha recordat a Arrimadas que vol parlar amb ella sobretot pels votants a qui representa.

Tant Borràs com Torra han condemnat qualsevol acte de violència, i han demanat als diputats de Cs que ells condemnin a la vegada l'existència de presos polítics a l'Estat espanyol.

El rei, els germans Roca i Lluc Salellas

L'altre punt de polèmica de la jornada s'ha situat lluny del Parlament, en terres gironines, però directament relacionat també amb la figura del monarca. Aprofitant la seva visita a Catalunya, Felip VI presidirà el lliurament dels premis de la Fundació Princesa de Girona –un dels títols de la seva filla gran i hereva, Elionor, i que va dur ell mateix abans d'accedir al tro–. Un lliurament al qual no hi assistiran ni Torra ni el president del Parlament, Roger Torrent, i que se celebrarà a l'espai Mas Marroch, a Vilblareix (Gironès), propietat dels germans Roca, els reconeguts cuiners gironins. 

El fet que uns dels cuiners catalans més aclamats internacionalment hagin posat el seu local a disposició de l'acte ha despertat nombroses critiques. I una de les més comentades ha estat la que ho hi ha fet el regidor de la CUP a Girona Lluc Salellas, que en una carta oberta ha argumentat que "en el context polític actual, on tenim presos polítics" i el monarca "encara no ha demanat perdó" per la volència de l'1-0, l'establiment dels germans Roca no hauria d'haver acceptat la presència del rei". Salellas ha afegit el matís que les seves crítiques no tenien la voluntat de "fer llistes" ni una "caça de bruixes", i que només són una crítica a un "gest polític"

La resposta dels al·ludits ha vingut per part del xef Joan Roca, que s'ha mostrat "dolgut" per la carta. En declaracions a RAC1, ha raonat que "nosaltres no hem de fer política, som cuiners", i que "un restaurant és hospitalitat". "Nosaltres fem la nostra feina. Fa molts anys que fem aquest sopar", ha afegit.