el futur del govern
Torra recorre al Suprem la condemna d’inhabilitació dictada pel TSJC
Argumenta que es va vulnerar el dret al "jutge imparcial", en considerar que tant els magistrats que el van jutjar com els membres de la Junta Electoral Central s'havien posicionat clarament en contra del Procés. El TSJC el va condemnar a un any i mig d'inhabilitació per desobediència pel cas dels llaços grocs, sentència que ha utilitzat la JEC per deixar-lo sense escó de diputat.
Publicidad
barcelona, Actualizado:
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat aquest dimarts un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el condemna a un any i mig d’inhabilitació per desobediència. En el recurs, Torra detalla els 12 arguments en els quals basa la recusació, començant per la vulneració del "dret al jutge imparcial". En aquest sentit, el text exposa el que considera la "manca d’imparcialitat" tant dels membres del tribunal que el va jutjar com d’integrants de la Junta Electoral Central (JEC), que s’havien posicionat clarament en contra del Procés i els seus representants polítics.
Publicidad
La condemna del TSJC va arribar el 19 de desembre i fa referència al cas dels llaços grocs. Tot i que no es tracta d’una sentència ferma, la Junta Electoral Central (JEC) va considerar que era suficient per deixar Torra sense escó de diputat al Parlament, una decisió avalada pel Tribunal Suprem i que la setmana passada va acatar la Mesa de la cambra legislativa. La decisió va desfermar una enorme crisi entre JxCat i ERC que va derivar en la decisió de Torra d’anunciar el final de la legislatura i la convocatòria d’eleccions anticipades, tot i que fins després que el Parlament aprovi els pressupostos del Govern, ja pactats amb Catalunya en Comú Podem.
Els lletrats del Parlament veuen la presidència en risc
D’altra banda, els lletrats del Parlament admeten en el recurs que la cambra ha presentat al Suprem que la pèrdua de la condició de diputat posa en risc la presidència de Torra, en el que suposa un canvi respecte el seu criteri inicial. "Tot i que la normativa no ho digui expressament, és possible interpretar-la en el sentit que aquesta condició [de diputat] no només actua en el moment de l’elecció, sinó que ha de mantenir-se mentre es desenvolupi el càrrec", assegura al text, que afegeix que "això és el que demostra la praxis institucional i parlamentària seguida fins ara al Parlament català".