Torna a València el nadó atrapat a Bolívia en negar-se-li el reagrupament

Història amb final feliç. Han estat mesos de patiment, pràcticament un any, però finalment el menut Diego, de soles 21 mesos, ja pot fer-se un suc amb els seus pares en una cafeteria del valencià barri de Montolivet. Darrere queda el surrealista calvari que va retenir el xiquet a Bolívia contra la voluntat dels seus pares, que van topar-se amb un mur de burocràcia, normatives draconianes i també mala sort.

El menut no parla i això pot tenir relació amb haver estat separat dels seus pares

"Encara no parla, i la pediatra reconeix que, tot i que és normal, pot tenir relació amb el fet d’haver estat separat dels seus pares i amb poca interacció amb altra gent –explica la mare, Sara Murillo-, però almenys ara ja pot eixir de casa sense problemes. Al principi d’arribar a València, cada volta que eixíem de casa plorava com si s’haguera fet mal. I és que a Bolívia va estar quasi un any sense eixir de casa. Ara, a poc a poc, la situació es va normalitzant".

En el mateix article de Públic, Paco Solans, advocat expert amb qüestions d’estrangeria, explicava que la petició de la declaració de renda no estava recollida per cap norma i era "un requisit de més" que demanava l’Oficina d’Estrangeria de València.

"L’endemà de publicar-se l’article, ens va cridar el nostre advocat del CAI [Centre d’Atenció a Immigrants, una ONG que ofereix ajuda jurídica en casos d’estrangeria] que l’havien cridat des d’Estrangeria per demanar-li un informe sobre el nostre cas –recorda Murillo- i ens va recomanar de posar l’èmfasi, no en la part econòmica, sinó en l’interès del menor. En poc més d’una setmana, l’1 de març, teníem la notificació positiva per al reagrupament. Va ser tot molt ràpid, excepte aconseguir els visats del govern bolivià, que ens van fer esperar dos mesos més".

De fet, recorden que els primers dies del retorn a València, "Diego ens seguia a tot arreu on anàrem, si anàvem al menjador, venia, si anàvem a l’habitació, també. No es volia quedar sol". Ara confien en què el procés d’adaptació continue i al setembre puga començar el curs a l’escola infantil amb normalitat i només tenen paraules de gratitud per tota la gent que s’ha interessat pel seu cas: "A la feina em van ajudar amb tot el que vaig necessitar, des de demostrar els ingressos fins a donar-me festius per poder viatjar a Bolívia, els advocats del CAI, la gent que va recollir signatures... Va ser dur, però ho hem aconseguit".