CULTURA POPULAR La Tomatina es consolida com a reclam turístic internacional

Són gairebé les onze del matí. Una multitud inunda els carrers. Algunes de les façanes del municipi estan cobertes amb lones. Des dels balcons, els veïns llancen aigua i amaren els assistents. Tot d'una, el so d'una carcassa dóna el tret d’eixida a la batalla. Els camions descarreguen tones de tomaques i la gentada es llança les hortalisses. En qüestió de minuts el poble es tenyeix de vermell. La guerra durarà tan sols una hora. Després els serveis de neteja faran la seua per restablir la normalitat.

Un objectiu fonamental, insisteix Pérez, és precisament aprofitar la volada de la festa per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic local, la gastronomia, la cultura o la natura. Per això, considera imprescindible que tant la Generalitat Valenciana com el Govern d'Espanya s'impliquen en la promoció de la festivitat de la mateixa manera que succeeix amb altres esdeveniments com els Sanfermines o la Setmana Santa. I reclama, sobretot, que aquesta tasca es faça bé. "No necessitem més gent sinó simplement que es pose en valor la festa perquè tots puguem aprofitar-nos de la seua potencialitat", sentencia el regidor.

Madrid, Barça i Tomatina

El ressò mediàtic de la Tomatina permet fer-se una idea de la potència internacional de la festa. Al voltant de setanta mitjans de comunicació de tot el món estan acreditats enguany per cobrir el festival. À Punt, l'ens televisiu autonòmic, retransmetrà en directe el recorregut de la batalla, però el senyal arribarà a infinitat de països, des d'Austràlia als Estats Units. A Corea del Sud es difonen les imatges en horari de prime time. I les grans agències internacionals, com Reuters o France-Press, mai falten a la cita. Durant la breu hora que dura l'esdeveniment, Bunyol es converteix en la capital del món.

Encara més: la Tomatina és replicada en llocs tan diversos com Corea del Sud, Xile, Colòmbia o la Xina, on s’emula la festivitat en termes molt semblants als plantejats a Bunyol. Ho hem vist aquest mateix estiu, per primera vegada, a la ciutat russa de Sant Petersburg, on centenars de joves van celebrar una pseudotomatina en el marc d'un festival de temàtica hispana. Cal precisar, però, que algunes vegades són certes empreses de negocis, moltes d'elles espanyoles, les que organitzen esdeveniments en diferents punts del globus en els quals s'ofereix la possibilitat de participar en batalles de tomaques amenitzades amb sangria, paella i recreacions de "corridas".

Un origen peculiar

La Tomatina és una d'aquestes festivitats amb personalitat pròpia susceptible de ser admirada i recordada per la seua originalitat. El seu atractiu visual és comparable al d'altres curioses festes locals, entre les quals trobem Els Enfarinats del municipi alacantí d'Ibi, una festa consistent en una guerra de farina, ous i petards. Al municipi anglès de Brockworth, cada mes de maig se celebra una cursa en què els participants es llancen turó avall i competeixen per atrapar un formatge rodant. Els orígens històrics de tots dos esdeveniments, però, són incerts. No passa així en el cas de la Tomatina.