El Tribunal Suprem "estudiarà en profunditat el contingut íntegre" de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que conclou que el líder d'ERC Oriol Junqueras hauria d'haver sortit de presó just després de ser triat eurodiputat el passat 26 de maig i que s'ha de sol·licitar el suplicatori al Parlament Europeu per ser processat.

El tribunal que presideix Manuel Marchena ha acordat fer un trasllat per al·legacions al Ministeri Fiscal, l'Advocacia de l'Estat, l'acusació popular i la defensa d'Oriol Junqueras per un terme de cinc dies. "Amb el resultat d'aquestes s'acordarà el que és procedent", anuncia en un comunicat difós aquest dijous, dues hores després que ho fes el president de la cort europea, Koen Lenaerts.

La decisió de la Gran Sala de Luxemburg suposa una garrotada a la Sala penal del Tribunal Suprem, que el passat 1 de juliol va elevar la qüestió prejudicial sobre l'abast de la immunitat en accedir a un recurs presentat per la defensa de Junqueras.

La decisió del tribunal europeu no implica l'excarceració de Junqueras, en principi. El Dret europeu estableix que sigui el Suprem el que apliqui les conclusions del TJUE. La Gran Sala destaca que l'alt tribunal espanyol deu ara "apreciar els efectes aparellats a la immunitat de la que gaudeix" Junqueras "en altres possibles procediments".

El Suprem va traslladar les seves preguntes sobre l'abast de la immunitat de Junqueras assegurant que no afectava la causa principal del Procés, ja que considera que la jurisprudència exclou el tràmit del suplicatori si el polític està assegut ja a la banqueta, com era el cas del líder d'ERC. Per contra, la defensa de Junqueras considera que la vulneració dels drets de Junqueras durant el procediment hauria de provocar la nul·litat del procés, de la sentència i, per tant, el seu alliberament.

Qui ja s'ha pronunciat sobre la sentència del TJUE és la Fiscalia, que considera que igualment Oriol Junqueras ha de ser inhabilitat. El Ministeri Públic assegura que ja existeix una condemna ferma i que, per tant, s'ha d'executar la pena d'inhabilitació, tot i haver-se vulnerat els seus drets prèviament. Així ho han remès al Suprem els quatre fiscals del cas immediatament després de fer-se pública la sentència.

L'exvicepresident català va ser empresonat el 2 de novembre de 2017. Anava de candidat a les llistes d'ERC al Parlament Europeu i triat eurodiputat en els comicis del 26 de maig. Posteriorment, va ser condemnat el 14 d'octubre a 13 anys de presó pels delictes de sedició i malversació de diners públics com a responsable de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.