El Tribunal Suprem ha fixat avui per al 12 de febrer l'arrencada del judici al Procés, segons han avançat fonts de l'Alt Tribunal a Europa Press. D'aquesta manera, l'Alt Tribunal ha esgotat al màxim els terminis per desvetllar la data. Fins aquest divendres només havia transcendit que el judici arrencaria al voltant del 5 de febrer, i que els processats presos serien traslladats des de Catalunya a altres centres a Madrid aquest divendres, com finalment s'està produint.

Així, la data definitiva es coneix només amb 11 dies d'antelació, després que les defenses dels processats Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart demanessin comptar amb un marge de temps que els permetés ultimar les seves estratègies abans del judici. En concret, els lletrats de l'exvicepresident de la Generalitat i l'exconseller Romeva sol·licitaven que se'ls notifiqués amb tres setmanes d'antelació, per poder evitar una situació d'"indefensió"

Des de dimecres, entre les defenses van començar a donar per fet que el procés es podria endarrerir una mica més: inicialment estava previst la seva arrencada per a finals de gener, si bé mai va haver-hi tan sols una data estimada per a aquest mes. A mitjans de la setmana, des del Suprem van començar a assenyalar el 12 de febrer com a possible nova data, sempre remarcant que això era només una aproximació.

D'altra banda, s'espera que les primeres jornades es dediquin a resoldre les qüestions prèvies que puguin plantejar les parts, una cosa que podria prorrogar-se durant tota la setmana del 12 al 14 de febrer -el judici se celebrarà en sessions diàries entre dimarts i dijous, en horari de matí i tarda-. Resoltes aquestes qüestions, s'obrirà la fase de prova amb les declaracions dels acusats, un dels punts més esperats.

Els set membres del tribunal que presideix el magistrat Manuel Marchena, president de la Sala Penal, són responsables de jutjar els 12 dirigents independentistes processats, dels quals nous són a la presó provisional. S'exposen a peticions de fins a 25 anys de presó per part de la Fiscalia, en el cas de Junqueras (per un suposat delicte de rebel·lió i malversació), i de fins a 12 anys per part de l'Advocacia General de l'Estat (per sedició i malversació ).

El Suprem, conscient d'estar davant d'un "repte"

El Suprem no sol exercir funcions d'instrucció, sinó que acostuma a servir com a tribunal de segona instància. Que en el cas del Procés català no sigui així ja suposa un repte, com ho és també l'enorme projecció mediàtica d'una causa per a la que s'han acreditat per seguir-la més de 600 periodistes de 150 mitjans de comunicació, 50 d'ells internacionals.

Aquestes consideracions són reconegudes i tingudes en compte pel president de l'Alt Tribunal i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes. En una trobada informal amb periodistes aquest mateix dijous, Lesmes va transmetre que el tribunal està realitzant un esforç titànic per estar a l'alçada, per garantir "la dignitat" dels processats, i, sobretot, per actuar amb la "màxima transparència".

Després d'un any en què el Suprem ha rebut fortes crítiques per les seves giragonses sobre l'impost a les hipoteques, i en què tampoc el CGPJ s'ha vist exempt de polèmica amb la designació fallida de Marchena com a futurible president d'aquest òrgan -ell mateix es va descartar, després d'esclatar la polèmica dels missatges del portaveu del PP al Senat, Ignasi Cosidó-, Lesmes insisteix en la transparència com a recepta per desterrar aquestes ombres. Davant de qui "sembra dubtes sobre la qualitat" de la Justícia espanyola, la resposta serà mostrar la "màxima transparència". O, almenys, aquesta és la seva promesa.