Sumar s'erigeix com a alternativa a un bipartidisme envoltat de corrupció i marca perfil propi davant del PSOE

L'estructura de Sumar ha sortit del plànol i s'ha materialitzat en edifici. El projecte que Yolanda Díaz va llançar al recinte del Matadero de Madrid, el juliol del 2022, ja és una realitat gairebé dos anys després, encara que amb algun matís que, segurament no estava en el disseny inicial de la vicepresidenta del Govern.

Sumar havia previst fundar-se com a organització aquest dissabte a La Nave de Villaverde (Madrid), però en realitat el que han emprès els de Díaz ha estat una refundació. Que el projecte no s'hagués desplegat organitzativament no el desposseeix d'un recorregut polític que l'ha portat a erigir-se com a espai present al Govern de coalició, després d'uns resultats electorals el 23J que els dirigents d'aquest espai situen també com a element fundacional.

A Sumar li tocava aquest dissabte començar a fixar les seves estructures i apuntalar un full de ruta ideològic amb què pretenen disputar-li la batalla cultural a la dreta durant la propera dècada. Però també aturar, recalcular i readaptar-se a un escenari polític en contínua transició i canvi que obliga a un procés de reajustament permanent. El nivell de participació a les votacions de l'assemblea ha estat baix. Només 8.179 persones han participat a les votacions dels òrgans de direcció de l'assemblea. D'aquestes, 6.661 han apostat per Yolanda Díaz.

Ara, al maig també hi haurà eleccions a Catalunya, no s'aprovaran Pressupostos Generals de l'Estat fins al 2025 i l'escenari se centra en una pugna entre el PSOE i el PP per les trames de les màscares durant la pandèmia. Sumar ha botat el vaixell en aquestes aigües amb un objectiu doble: aprofitar la pugna bipartidista per la corrupció per reconnectar amb aquesta ciutadania indignada que va permetre a l'esquerra alternativa obrir una bretxa amb el règim del 78 el 2015, per una banda; i posar peu amb paret davant l'expansió del PSOE cap a l'electorat de la seva esquerra, de l'altra.

Respecte al primer element, Díaz ja s'ha distanciat en l'aspecte discursiu i polític de la bronca bipartidista. En el discursiu, ha retret a Sánchez i Feijóo les seves esbroncades, i en l'àmbit polític ha presentat diverses iniciatives per prevenir la corrupció en origen, i no només per castigar i perseguir els actes comesos, com la creació d'una oficina, d'àmbit estatal, antifrau. La distància amb els socialistes ha estat inevitable en aquest sentit, una derivada que assumeixen a Sumar.

Sobretot, des que els socialistes han elevat el to contra el soci minoritari de l'Executiu després que els comuns tombessin els Pressupostos catalans i que la vicepresidenta, a qui acusen d'"equidistant", retragués la seva actitud al bipartidisme, i no només al Partit Popular de Feijóo.

Des de l'organització de l'assemblea es va repetir fins a la sacietat que Díaz i els partits arribaven "pacificats" al conclave, i la llista que encapçalava la vicepresidenta a l'anomenat Grup de Coordinació (al 70% de l'òrgan que correspon escollir els inscrits) va sortir avanci amb una reforçada majoria de més del 81% dels vots. La participació ha estat, com dèiem, baixa. Només ha votat un 20% del total de 70.000 inscrits que ha arribat a reunir Sumar durant gairebé dos anys de vida.

Durant el míting, en què han participat les ministres i ministres de Sumar (la mateixa Díaz, Pablo Bustinduy, Ernest Urtasun, Mónica García i Sira Rego) i també representants d'organitzacions internacionals d'esquerres, CCOO i UGT, o l'Autoritat Palestina i l Davant Polisario, s'han llançat les principals línies polítiques del projecte.

Sumar arrenca, per fi, com a organització política. Amb la direcció, la tesi política i el mètode organitzatiu. L'assemblea fundacional de Sumar culminarà en uns mesos, previsiblement a la tardor, amb una segona assemblea on hauria d'estar aclarit quin és el paper de les diverses organitzacions polítiques de l'espai. L'esquerra fa un pas més a Villaverde, les xifres de participació mostren que el moment és delicat.