El sudoku del Parlament

L'independentisme està fracturat. Les setmanes de dissensions públiques entre ERC i JxCat a compte de com afrontar la suspensió dels diputats presos o exiliats i processats per rebel·lió van culminar aquest dimarts, quan el vot d'ERC a la Mesa del Parlament va ser decisiu per impedir la delegació de vot dels quatre parlamentaris de JxCat afectats. Una decisió que deixa l'independentisme sense majoria a la cambra, cosa que ja es va visualitzar el dimarts, en forma de propostes de resolució de les formacions independentistes rebutjades pel ple. Altres es van aprovar, amb el concurs dels Comuns. I fins i tot d'altres no han prosperat per dissensions dels partits del Govern amb la CUP, definitivament instal·lada a l'oposició. Un complex sudoku que obre altres no menys complexos escenaris de futur.

JxCat recula

L'opció que reclama ERC. La més senzilla a priori. I la més complicada d'acceptar, ara per ara, per JxCat. Els diputats de la formació de Puigdemont suspesos pel jutge Pablo Llarena –Carles Puigdemont, Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull– podrien tornar a delegar el seu vot en qualsevol moment, i només els caldria designar un diputat del seu grup perquè els substitueixi en el exercici de les seves funcions. Aquest pas –que ja han fet els diputats afectats d'ERC, Oriol Junqueras i Raül Romeva– equival de facto a demanar una nova delegació de vot. Cosa a la qual s'oposa JxCat, que considera que ha de seguir vigent la delegació de vot efectuada a l'inici de la legislatura, i que el contrari equivaldria a acatar l'ordre de Llarena.

Aritmètica variable

Sense el vot dels quatre diputats processats de JxCat –ni el de l'republicà Toni Comín, pendent d'altres vies judicials–, els dos partits que donen suport al Govern només disposen de 61 diputats a la cambra, lluny de la majoria absoluta de 68. Però això no implica en absolut que els partits de govern no puguin tirar endavant les seves iniciatives, encara que sigui amb dificultats. La xifra pot arribar a 65 amb els quatre representants de la CUP. La mateixa que sumen les forces no independentistes, el que pot donar lloc a situacions de bloqueig. Per a alguns casos, però, l'independentisme pot comptar amb els Comuns, que ja dimarts van possibilitar aprovar diverses propostes de resolució –com la que s'expressa a favor d'un referèndum a Catalunya–. No per a d'altres, i Catalunya en Comú Podem ja ho ha demostrat, fent que no prosperés, per exemple, una reprovació del rei Felip VI.

La 'impossible' moció de censura

Aquest dimecres, el líder estatal del PP, Pablo Casado, ha convidat Cs que presenti una moció de censura al Parlament. Una invitació enverinada, que el partit taronja ni tan sols contempla. I és que és més que improbable que els Comuns –sobiranistes– puguin donar el seu imprescindible suport a un candidat del bloc del 155. Que tampoc seria suficient. Hi caldria, a més, un del tot inimaginable vistiplau de la CUP. Tant Cs com el PSC són també conscients que una iniciativa com aquesta podria ajudar a recosir les diferències dins de l'independentisme.

Eleccions anticipades

Divendres passat, el president Quim Torra va assegurar que el Govern es mantindrà, com a mínim, fins a la sentència de la causa contra els presos i exiliats al Tribunal Suprem. L'escenari d'una dissolució del Parlament –possible, legalment, a partir del dia 27 d'aquest mes d'octubre– ha guanyat força en els últims dies, a la vista de les diferències entre ERC i JxCat. En contra, diversos factors. D'una banda, la sensació de fracàs que representaria en l'electorat independentista no haver estat capaços de mantenir la majoria de l'21-D, presentada com un clar triomf, en unes eleccions celebrades sota el 155 i amb una participació rècord. De l'altra, la decisió correspon a Torra. I és dubtós que JxCat vulgui exposar-se a uns nous comicis abans de consolidar l'aposta de la Crida Nacional per la República, presentada aquest mateix estiu i encara en un estat molt inicial.