Què són els ‘coronabons’ que demanen Sánchez i mitja Europa?

La cimera europea a distància, que comença a les 4 de la tarda, veurà una lluita de trinxeres per donar una resposta comuna a nivell europeu a la crisi econòmica provocada pel coronavirus. Tot apunta al fet que el principal combat serà l'emissió dels coronabons, un títol de deute comú al qual s'oposen de moment Països Baixos i Alemanya. Els seus principals artífexs són els països del sud, que els veuen com una mesura de suport al finançament dels estímuls multimilionaris que les capitals s'estan veient obligades a llançar en els últims dies per a evitar el col·lapse.

Què són els coronabons?

Es tractaria de títols de deute comú europeu. Una cosa similar als bons del tresor que emet l'Estat per a finançar-se, però amb el suport de no només un país sinó pels 19 de l'euro de manera solidària. La idea és evitar que països com Grècia, Itàlia, o Espanya, amb una xifra de deute ja alt, tornin a veure's en la necessitat de pagar quantitats astronòmiques per poder finançar-se si els mercats comencen a desconfiar d'ells com va passar en la gran recessió. Com que els Països Baixos o Alemanya, països més solvents (i una mica menys afectats de moment), estarien en la mateixa bossa, els costos d'emissió de deute per als països més afectats serien més baixos. Els més exposats s'aprofitarien de la confiança que els mercats tenen a Berlín.

Per què se'n diu coronabonos?

Perquè es tractaria d'una emissió de bons creada amb l'objectiu concret de superar aquesta crisi econòmica. En principi, seria una cosa limitada en el temps. És molt possible que es tractés fins i tot d'una emissió única. Els governs de cada estat no deixarien d'emetre el seu propi deute.

Quin és l'objectiu dels bons?

La idea és que ajudin al finançament dels estímuls multimilionaris que les capitals més afectades pel coronavirus estan injectant en les seves economies en els últims dies. “Els fons rebuts es destinaran a finançar a tots els Estats membres les inversions necessàries en el sistema de sanitat i les polítiques temporals necessàries per a protegir les nostres economies i el nostre model social”, es llegia en una carta enviada aquest dimecres al president del Consell, Charles Michel, per 9 líders europeus, entre ells l'espanyol Pedro Sánchez, el francès Emmanuel Macron, i l'italià Giuseppe Conte.

Qui vendria aquests bons?

Seria una institució de la Unió Europea. Encara està per definir quina, encara que el lògic seria que fora la Comissió (govern europeu) o el Consell (que representa els governs dels estats). La manera en què es repartirien entre els països els diners líquids aconseguits en els mercats està per veure.

Qui compraria aquests títols?

Una de les principals raons per a emetre aquests coronabonos és que el Banc Central Europeu tindria més deute que comprar. El BCE va anunciar la setmana passada un programa d'estímul de 750.000 milions d'euros, que s'afegeix a anys de compra de deute per a animar l'economia.

Com que es tracta d'una institució europea i no d'un país qui hauria d'emetre aquest deute, no comptaria per al límit del BCE. El banc s'enfronta a un dilema en l'actualitat entre augmentar aquesta barrera o comprar bons d'altres països, la qual cosa va en contra de les seves regles que dicten que ha d'adquirir deute de manera proporcional a la grandària dels socis de l'euro, tal com prossegueix Reuters. És a dir, Alemanya primer, i França després. En aquest ordre.

Qui defensa els coronabons?

Els nou països que han secundat oficialment la seva creació són: Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Portugal, Irlanda, Grècia, Eslovènia, i Luxemburg.

Qui s'oposa?

Principalment, Alemanya i Països Baixos, i altres països del nord. El ministre d'Economia alemany, Peter Altmaier, ha arribat a qualificar l'assumpte dels eurobons com un “debat fantasma”, en una entrevista amb el diari Handelsblatt. Els holandesos semblen ser els qui s'oposen de manera més acèrrima. Convèncer a la canceller alemanya, Angela Merkel, seria clau per  moure la posició dels altres.

Alguna vegada s'han emès bons comuns europeus?

No, però l'emissió d'eurobons ja va estar a debat durant la crisi financera. Llavors, Merkel va arribar a dir que no hi hauria bons d'aquest tipus "mentre ella fos viva". La idea s'ha mantingut en un calaix, però no havia tornat a sorgir amb força fins ara.

Quines altres solucions econòmiques exploraran els líders en la cimera d'avui?

L'altra gran qüestió d'aquesta tarda és si la UE tirarà mà del fons de rescat comú, creat durant la crisi financera, per a capejar la situació actual. El MEDE té capacitat per prestar fins a 410.000 milions d'euros. En condicions normals, rebre diners de la caixa comuna significa haver de posar en marxa un programa de "reformes", és a dir, de retallades. Alguna cosa que els països del sud com Itàlia i Espanya troben injust si haguessin de demanar un crèdit del MEDE per a aquest cas concret.