Entrevista a Mohammad Badaoui "Si soc perillós, per què no m'han expulsat en deu anys?"

Mohamed Said Badaoui atén el telèfon des del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Zona Franca, a Barcelona. Fa una setmana que hi està reclòs, en espera que s'executi la seva expulsió al Marroc després de ser detingut la setmana passada per la policia. No l'acusen de cap delicte, tan sols d'estar radicalitzat i de ser un perill per a la seguretat nacional, tot i que fa 30 anys que és a Catalunya, els últims, com a president de l'Associació per a la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana (Adedcom). Denuncia manca de proves, indefensió i una maniobra per negar-li la nacionalitat espanyola.

Hi ha cap novetat sobre la seva expulsió?

No. Hem recorregut per veure si el jutge de Reus canvia d'opinió i en puc sortir del CIE. Sobre l'expulsió encara no hi ha resposta de l'Audiència Nacional.

Com va ser la detenció? Va estar diversos dies incomunicat.

La Policia Nacional em va aturar el dimarts 18 d'octubre a prop de casa meva. Em van portar a Barcelona i l'endemà, a Madrid amb Amarouch Azbir, detingut el mateix dia a Vilanova i la Geltrú. Ens van deixar trucar a l'advocat per notificar la detenció, però durant el trasllat, en cap moment van avisar el nostre advocat ni les famílies, ni ens van deixar trucar per avisar. Quan vam arribar a Madrid, vam passar la nit a una comissaria i l'endemà al matí ens van portar a l'aeroport. No sé què va passar, a última hora es van fer enrere per un suposat error informàtic.

"La pressió social i política és el que ha aturat l'expulsió"

La policia va arribar a comunicar-li al nostre advocat que havíem estat expulsats del país, que havíem agafat l'avió a la T4 de Barajas. Però a les sis de la tarda ens van venir a buscar i ens vam quedar sorpresos que els mateixos policies que ens van portar de Barcelona a Madrid ens tornessin a Catalunya. Dijous vam passar la nit a Barcelona i divendres al matí ens van portar al jutjat de guàrdia, a mi al de Reus i al meu company al de Vilanova i la Geltrú. L'únic que ha provocat l'aturada de l'expulsió creiem que ha estat la pressió social i política que ha provocat aquesta situació.

La policia fa acusacions molt greus. Radicalisme, adoctrinament de menors, postures gihadistes… A què creu que es poden deure i per què ara?

Ningú no ho entén. És que no aporta cap prova sobre el que he dit o he fet per ser una persona radicalitzada. És molt greu que es tingui en compte l'opinió de la policia sense proves i que els jutges ho donin per vàlid.

Va ser portaveu de la mesquita de Reus, que va estar assenyalada com a focus de radicalisme pel ministeri de l'Interior després dels atemptats del 2017 a Catalunya. Com recorda aquells moments?

"Les mesquites han de ser part de la ciutat, participar en el teixit social"

Quan el ministre Jorge Fernández Díaz va assenyalar quatre mesquites de Catalunya com les més radicals d'Espanya, entre elles la de Reus, jo feia pocs mesos que n'era el portaveu. En aquesta època vam rebre tots els que van venir a la mesquita a demanar la nostra opinió. Un cop més eren afirmacions sense proves que les justifiquessin. La meva funció durant els cinc anys que vaig ser portaveu de la mesquita ha estat treballar per la seva obertura. S'organitzaven visites d'alumnes universitaris, d'entitats municipals, d'associacions de veïns, de partits polítics que van venir per primera vegada, fins i tot Ciutadans ens va visitar en el seu moment. Les mesquites han de ser part de la ciutat, participar en el teixit social, aquesta era la meva missió i es pot constatar tota aquesta feina que ha estat reconeguda per l'administració local i autonòmica.

Assegura que la seva expulsió arriba després de recórrer a la denegació de la nacionalitat espanyola.

Sí. Les acusacions de la policia asseguren que el meu suposat radicalisme es remunta al 2010. Si soc un perill per a la seguretat de l'Estat, com és que des del 2010 al 2022 no he estat detingut ni expulsat? Si soc tan perillós, per què m'han deixat campar lliurement més de deu anys per l'Estat espanyol sense que ningú no em demani explicacions? Mai he estat detingut per la policia, tinc els antecedents penals nets. Tot passa arran que demano la nacionalitat el 2020. El 2022 se'm denega al·legant que sóc una persona radicalitzada. Estic seguríssim que si no hagués demanat la nacionalitat aquest procés no hauria començat ni se m'hauria criminalitzat així.

"Tot passa arran que demano la nacionalitat el 2020. El 2022 se'm denega al·legant que sóc una persona radicalitzada"

Jo vaig demanar la nacionalitat per ser un ciutadà de ple dret, com qualsevol d'aquest país. L'expulsió administrativa arriba arran de recórrer la denegació. Vaig demanar explicacions, que s'aportessin proves que soc una persona radicalitzada. El jutge va donar a la policia 20 dies per fer-ho. Han passat més de dos mesos i en comptes d'això m'han obert un expedient d'expulsió. Ni tan sols puc continuar amb el procediment judicial sobre la meva nacionalitat. Sembla que no els interessa que surti aquest judici abans de la meva expulsió perquè tenen por que la decisió judicial sigui favorable i que jo pugui obtenir la nacionalitat espanyola.

Per què hi pot haver un problema en què obtingui la nacionalitat espanyola?

Segons la Policia, soc una persona activa a xarxes socials, que té molts contactes a nivell polític i que tinc pretensions polítiques. Sembla que no volen que sigui ciutadà espanyol de ple dret i que no pugui votar l'alcalde del meu municipi ni presentar-me en una llista electoral.

Té inquietuds polítiques?

Mai ho he dit, ho diu la policia. No puc tenir pretensions polítiques si ni tan sols tinc opció a votar.

Per què el poden expulsar sense proves i sense que ho ordeni un jutge?

Perquè tenim una llei d'estrangeria que dona l'opció a la policia de fer aquestes expulsions administratives. Crec que és una llei injusta que ja el 2022 no se sosté enlloc si atenem els drets civils. És que no hi ha ni un judici en què defensar-me democràticament, on s'aportin proves i testimonis.

La indefensió és total, ho ha estat durant tot el procés. La notificació d'expulsió me la van donar el 5 d'agost, tenia 48 hores naturals per presentar-hi al·legacions, amb un cap de setmana al davant i en plenes vacances. Tot ha estat una maniobra perquè no em pogués defensar. I el més exagerat és que ni tan sols pots optar a un judici just on demostrar que s'estan vulnerant els teus drets. En tot cas, podria anar a judici una vegada s'efectuï la deportació. Però no et pots defensar igual estant a un altre país, et veus més limitat.

Després de 30 anys vivint a Catalunya, com se sent amb aquest revés?

"Sento que aquest és el meu país, on he crescut, m'he criat i m'he format"

És molt injust. Sento que aquest és el meu país, on he crescut, m'he criat i m'he format. Fa més de nou anys que no visito Marroc. Hi tinc familiars, però amb prou feines he anat en aquest temps. Aquí han nascut els meus tres fills, que són espanyols.

Diu que a algú no li agrada el seu activisme, en què s'ha centrat?

A defensar els drets de la comunitat musulmana i dels immigrants en general. Reivindico drets que no es compleixen per part de l'Administració i que estan emparats a la Constitució i als Acords de Cooperació de l'Estat espanyol i la Comissió Islàmica de l'any 92. Sigui per desconeixement o perquè no volen, l'Administració vulnera drets de la comunitat musulmana. He assenyalat casos de racisme o islamofòbia institucional a les meves xarxes socials, com qualsevol persona. Però sembla que molesta que jo sigui musulmà i reivindiqui els meus drets i els de qualsevol musulmà en aquest país.

Se sent recolzat?

"L'Administració vulnera drets de la comunitat musulmana"

El suport ha estat força gran. L´Ajuntament de Reus ha publicat una notificació dient que sóc una persona col·laboradora i lluitadora per la convivència entre cultures. Després hi ha hagut una declaració institucional del Parlament de Catalunya a favor meu, i això no es fa sempre o per qualsevol. Ho agraeixo molt. Hi ha centenars d'entitats autonòmiques i estatals que em donen suport, d'àmbits molt diversos.

Catalunya és un lloc molt sensible davant d'aquestes acusacions de radicalisme islàmic, com ha viscut la comunitat musulmana després dels atemptats del 2017?

En general, l'actitud dels ciutadans de Catalunya després dels atemptats ha estat exemplar. No ha criminalitzat tota la comunitat musulmana com ha pogut passar en altres llocs. Se sap que les accions van ser individuals i que no es pot fer responsable dels atemptats a una comunitat sencera. Les primeres víctimes d'aquests atacs som els musulmans mateixos, a tot el món som les persones que més atacs rebem per part d'aquests terroristes.

Creieu que es podrà reparar el dany causat a la seva imatge per aquestes acusacions?

No és només la meva imatge. Ara mateix hi ha por a la comunitat musulmana. Se'ls envia el missatge que qualsevol persona que denunciï o sigui activa pot ser expulsada del país. Això té efectes. Hi ha constància que diverses organitzacions estan patint baixes de persones no volen tenir responsabilitat als seus col·lectius per si el dia de demà els toca viure aquesta circumstància. Jo no tinc dubtes que se'n vol donar un exemple: a totes les persones que parlin més del compte els pot passar això.