El sobtat avançament electoral impedeix l'aprovació de la llei de famílies i desenes de proposicions legislatives

L'avançament electoral anunciat pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dilluns després de la garrotada als comicis municipals i autonòmics ha comportat la dissolució de les Corts i, en conseqüència, cauen tots els projectes i proposicions de llei que estaven pendents d'acabar la seva tramitació al Congrés i de validació al Senat.

Són desenes, alguns de relatiu pes i d'aprovació propera o fins i tot imminent, com la llei de famílies, la llei sobre malbaratament alimentari, la llei de mobilitat sostenible, la llei del defensor del client financer, la de cinema o la de ensenyaments artístics.

També tornaran a la casella de sortida projectes que acumulaven grans retards a la fase d'esmenes i que es veien difícils o impossibles de tramitar durant l'ajustada recta final per a les eleccions generals que, fins aquest dilluns, es preveien per al desembre. De la mateixa manera, acaben en res compromisos i propostes que van servir al PSOE per desbloquejar determinades negociacions o trampejar temporals polítics momentanis, com la llei de secrets oficials, la de llibertat d'expressió o la de nadons robats durant la dictadura franquista, les dilacions de la qual sempre han generat malestar a Unidas Podemos.

En total, quedaran sense aprovar més de 60 lleis: 25 en vigor en ser aprovades mitjançant decrets llei; vuit impulsades més pel Govern; i al voltant d'una trentena presentades pels diferents grups parlamentaris. Aquestes són les principals lleis que l'avançament de les eleccions s'enduu:

Llei de famílies

Impulsada pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, era una de les normes clau per a la ministra i líder de Podemos, Ione Belarra. Es va aprovar el 28 de març passat en segona volta al Consell de Ministres i s'havia de tramitar per la via d'urgència al Parlament, però ha patit diverses traves pel camí, s'ha ampliat fins a sis vegades el termini d'esmenes i l'últim vencia aquest proper dimecres.

Decauen amb la norma tota una bateria de reconeixements per a les famílies més vulnerables i l'equiparació dels beneficis per família nombrosa a les formades per un sol progenitor (més del 80% de les quals tenen una dona al capdavant) amb dos fills al seu càrrec o quan estiguessin encapçalades per una víctima de violència de gènere.

Llei de malbaratament alimentari

Després d'aprovar-se al Consell de Ministres el juny de 2022, aquesta norma pionera del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació buscava posar fre el menjar que acaba al contenidor de les escombraries, que es calcula en uns 1.400 milions de quilos cada any. La norma, a punt de tramitar-se al Senat després de la seva aprovació al Congrés fa dues setmanes, contemplava multes de fins a 60.000 euros per a les empreses que no elaboressin un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. Afectava tota la cadena alimentària i establia una jerarquia per als excedents d'aliments, prioritzant el consum humà a través de donacions, però també per a l'aprofitament de productes per a consum animal o producció de compost en cas que no fossin aptes per a les persones.

Llei de mobilitat sostenible

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana assegurava que aquesta norma era de les que sí que podien veure la llum abans de final de legislatura. El Consell de Ministres va validar el projecte de llei al desembre i el va remetre a Corts per tramitar-lo per la via d'urgència, però mig any després seguia encallat i ja no veurà llum.

Llei del defensor del client financer

Aprovada al ple del Congrés fa poc més d'una setmana, estava pendent de validació al Senat, però la dissolució de les Corts ha tirat per terra una de les lleis amb què el Ministeri d'Afers Econòmics volia reduir el laberint dels usuaris i la indefensió a l'hora de litigar amb les entitats financeres. La norma establia un mecanisme de resolució de conflictes entre bancs i clients que no impliqués necessàriament la via judicial. Es crearia una autoritat independent les decisions de la qual fossin vinculants i que es pronunciaria sobre les reclamacions en un termini no superior a 90 dies.

Llei de funció pública

El Govern va aprovar en Consell de Ministres aquest projecte de llei que es contemplava al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Tenia el vistiplau de CCOO i UGT, encara que va ser criticat per CSIF, el sindicat majoritari entre els treballadors públics. També seguia la via durgència parlamentària. Entre altres mesures, contemplava incentius salarials a la productivitat, elevava al 30% les places de promoció interna, recollia noves exigències per a personal directiu i regulava el desenvolupament de les carreres professionals dins de les administracions generals de l'Estat.

Llei de nadons robats

La primera vegada que es va portar al Congrés la llei de nadons robats durant la dictadura franquista va ser el 2018, impulsada per les associacions d'afectats. El 2020 va tenir el suport d'11 partits, però des de llavors la proposició de llei està tancada al calaix del període d'esmenes, el termini de les quals s'ha prorrogat al voltant de cent vegades.

Llei sobre l'ELA

La Proposició de Llei per garantir el dret a una vida digna de les persones amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i de les seves famílies va ser presentada per Ciutadans i debatuda al congrés el març de 2022. Es va aprovar la seva presa en consideració per unanimitat, però més d'un any després, la mesura continua bloquejada al parlament i haurà de començar de zero la seva tramitació a la propera legislatura.

Llei de Salut Mental

Tot i que ha estat Íñigo Errejón el diputat que més ha destacat per posar la salut mental i el drama dels suïcidis al centre del debat polític, va ser Unidas Podemos la que va impulsar una proposició de llei en matèria que es va admetre a tràmit al Congrés dels Diputats setembre de 2021. Des d'aleshores s'han prorrogat els períodes d'esmenes i el PSOE clou la qüestió amb l'actualització de l'Estratègia de Salut Mental del Sistema Nacional de Salut, que va introduir un pressupost de 100 milions d'euros i un telèfon d'atenció al suïcidi actiu 24 hores al dia. No obstant, no és suficient per a un país on es van suïcidar 11 persones al dia el 2021.

Llei de secrets oficials

Potser és una de les proposicions de llei que fa més temps que espera el seu moment, però tampoc serà aquesta legislatura. El PNB va presentar el 2020 la proposta de reforma d'aquesta norma franquista que continua prohibint l'accés a informació classificada de moments fonamentals del recent passat. La intenció era reduir a 25 anys el termini d'ocultació de la informació classificada i deu anys el de la informació reservada. Però només va arribar a ser un avantprojecte de llei que el Govern va fer servir per calmar els ànims amb ERC i altres socis parlamentaris quan va explotar el cas Pegasus.

Llei de llibertat dexpressió

Acabar amb els delictes d'injúries a la Corona, a les Institucions de l'Estat, contra els sentiments religiosos o la interpretació de l'enaltiment del terrorisme va ser un debat que es va obrir des de l'esquerra amb l'impuls de nombrosos col·lectius socials després d'una llarga successió de condemnes a tuiters, artistes i rapers. Unidas Podemos va portar al Congrés la llei de llibertat d'expressió el 2021 i des d'aleshores no hi ha hagut avenços en la tramitació per les reticències del PSOE a eliminar del Codi Penal aquests supòsits que han rebut dures crítiques també des del pla internacional.

Altres proposicions de llei decaigudes

A més, es quedaran si tramitar altres projectes del Govern com la llei de tràfic, aprovada en primera volta pel Consell de Ministres al novembre; la prohibició de la prostitució, impulsada pel PSOE després de les desencontres amb Unidas Podemos durant l'aprovació de la llei del sol sí que és sí; o la Llei de Representació Paritària, aprovada la setmana passada al Consell de Ministres, i que obligava que hi hagués una presència d'almenys un 40% de dones al Govern, els consells d'administració de les grans empreses, les candidatures electorals, els òrgans constitucionals i òrgans com el Tribunal Constitucional, el Consell d'Estat, el Consell Fiscal, el Tribunal de Comptes o el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).