Sis claus del que hi ha en joc al Suprem amb l'impost de les hipoteques

Hi ha molt en joc en la decisió que els 31 magistrats de la Sala Tercera del Tribunal Suprem han de prendre aquest dilluns sobre l'aplicació de l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) a les hipoteques per comprar habitatges: diners, molts diners; les expectatives de rescabalament de milers de famílies, eventuals conseqüències econòmiques d'impacte sever per a la banca i les comunitats autònomes, i, també, almenys en part, la imatge dels tribunals davant la societat i la confiança que els ciutadans tenen en ells.

Quines sortides té el Suprem?

Bàsicament són cinc: ratificar la nova línia jurisprudencial, revocar i tornar a la situació anterior argumentant que la llei segueix assenyalant a l'hipotecat com a pagador, traslladar l'assumpte a l'executiu i / o el legislatiu reclamant una nova norma que aclareixi la incongruència, establir unes noves regles d'aplicació de l'impost d'ara en endavant i / o determinar fins a quina data poden els ciutadans reclamar la devolució del tribut, ja siguin quatre anys o 23. Qualsevol d'aquestes sortides provocarà perjudicis o beneficis a les parts interessades en l'assumpte.

Quants diners hi ha en joc?

No hi ha una estimació de quant recapten les comunitats autònomes per l'AJD, ja que els seus sistemes informàtics no el discriminen de l'ITP (Impost de Transmissions Patrimonials), que es liquida de manera simultània, ni tampoc diferencien els tipus d'operació que obliguen a pagar-lo.

Què es juguen els hipotecats?

La possibilitat de recuperar diversos milers de milions d'euros, en quotes de fins a 5.000 euros per família en general, i / o d'estalviar-se'ls en el futur. Aquestes són les expectatives que va generar la sentència.

Què es juga la banca?

Un dineral, encara que l'efecte en els seus comptes de resultats dependrà de la sortida per la qual opti el Suprem. Si no hi ha retroactivitat i es veuen obligats a pagar a partir d'ara l'impost, o la meitat, el més probable, tal com han anat admetent extraoficialment, és que els bancs optin per carregar aquests costos a les hipoteques. Això suposaria un gir radical en la seva actual política comercial, en la qual, en plena guerra hipotecària, estan reduint els tipus d'interès i les comissions (gairebé cap aplica ja la d'obertura, de l'1%) per guanyar clients.

Què es juguen les comunitats autònomes?

Un altre dineral, de la mateixa quantia que la banca i els hipotecats, i que en aquest cas comporta el risc que l'impacte de les eventuals devolucions de l'impost afectin la seva estabilitat pressupostària i als objectius de dèficit, ja sigui per deixar d'ingressar 640 milions a l'any o per haver de tornar 2.300 o més mentre litiga amb les entitats financeres, si el Suprem obre aquesta porta, per recuperar-los.

Què es juga el Suprem?

Bàsicament, la seva pròpia imatge i la confiança en els tribunals dels ciutadans, que fa menys de dos anys van veure com el Tribunal Europeu de Justícia corregia la sala civil i ordenava la retroactivitat total per a les reclamacions per clàusules sòl després que el Suprem les hagués limitat a partir de maig de 2013 en considerar que ampliar aquest termini comportava un risc sistèmic per al sistema financer espanyol.