L’aplicació de la Llei de Plurilingüisme que havia d’acabar amb el sistema de segregació per llengües a l’educació valenciana no està sent un camí de roses. Des de l’anul·lació parcial per part del TSJCV el 2018, fins a l’oposició de molts centres, sobretot a les comarques del sud, més castellanoparlants, a augmentar les hores de valencià. Ara, però, l’oposició arriba de l’altra banda, instituts públics de zones valencianoparlants que es troben que a partir d’ara hauran d’anar introduint el castellà fins a arribar al 25% de les hores lectives. Una concessió que no troben necessària i no estan disposats a fer.

"Són uns drets que han costat molt d’aconseguir i que, si no vigilem, es perden molt ràpid", explica Oreto Trescolí, directora de l’IES Guadassuar, situat a la població del mateix nom a la comarca de la Ribera Alta. Allí l’institut és en valencià des de fa més de trenta anys, quan la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) va permetre aquesta opció, deixant a les famílies la capacitat de decidir la llengua de l’educació dels seus fills, el que al País Valencià sempre s’havia conegut com la línia.

En tot aquest temps, Trescolí defensa que els seus alumnes han demostrat "ser competents amb les dues llengües, ja que és absurd pensar que no aprendran castellà amb la força social que té, els mitjans de comunicació i tota la resta de vies", pel que considera que "no cal canviar un model que ha funcionat". A més repta a demostrar a les escoles de línia en castellà a demostrar que els seus alumnes "són realment competents en les dues llengües".

El 28 de febrer és la data límit perquè els centres presenten el Pla Lingüístic de Centre (PLC), amb les especificacions de cada assignatura i la llengua amb que s’impartiran. A l’IES Guadassuar de seguida va aparèixer un problema, i és que tots els departaments es negaven a donar classes en castellà. "En aquest punt, som un claustre molt conscienciat –afegeix la directora-, no ha estat fàcil arribar fins ací com per ara començar a tirar enrere, açò pot suposar una pèrdua enorme en l’ús social del valencià. I a més tampoc estic segura que puga obligar el professorat a impartir classes en una llengua determinada".

És per això que Trescolí va decidir redactar una carta a la conselleria d’Ensenyament demanant que els permeta mantenir un PLC plenament en valencià. A l’argumentari reivindica poder acollir-se a l’article número 8 de la Llei de Plurilingüisme, que contempla l’autorització de PLC experimentals sempre que complisquen els objectius d’aconseguir alumnes plenament competents amb les dues llengües oficials, a més de l’anglès. Una opció que la mateixa conselleria va oferir a les escoles de les zones castellanoparlants que van mobilitzar-se contra l’aprovació de la llei el 2019.

Abans d’enviar la carta, però, Trescolí la va ensenyar a altres directors de centres de la comarca, que ràpidament van demanar adherir-s’hi. A partir d’ací, la proposta va anar estenent-se com una taca d’oli, fins que va fer-se pública a les xarxes socials la setmana passada, amb una vintena de centres donant-li suport. Ara ja són 67, segons el recompte d’Escola Valenciana, bàsicament de les comarques de La Ribera, La Safor i la Vall d’Albaida.

En la carta alerten que aquests canvis suposen "la pèrdua de la nostra identitat de centre" i que "el mal que està a punt d’infringir-se a una llengua en perill, serà un mal irreversible". També recorden, citant Aristòtil, que "Tan injust és tractar de manera desigual als iguals com tractar de la mateixa manera als que no són iguals", ja que les dues llengües no parteixen d’una situació d’equitat sinó que és el valencià el que es troba minoritzat i en reculada en el seu ús social.

Conselleria aposta per aplicar la llei

Fons de la conselleria d’Educació asseguren que "el marc normatiu és la llei de plurilingüisme que a més segueix amb rigor els mínims que venen marcats pel Tribunal Suprem en diferents sentències al respecte dutes a terme en altres autonomies". A més, mantenen que aquesta és "una llei que garanteix l'aprenentatge i competència del valencià al llarg del territori", i igual de vàlida per a les zones classificades com a castellanoparlants com les valencianoparlants.

Francesc Felipe, d’Escola Valenciana, que dóna suport a les demandes dels instituts, aposta per una altra solució que no passa per l’article 8. "Sempre hem defensat que la solució passava pel tractament integral de llengües, una metodologia més actual i que va més enllà dels percentatges, sinó que, amb el valencià com a vehicular, permet introduir satisfactòriament el castellà i l’anglès", explica Felipe. Una "bona solució però que implica una coordinació de tot el centre per a que l’ensenyament siga més integral".

Escola Valenciana s’ha reunit aquesta setmana amb Margarida Castellano, Directora general d’Innovació Educativa i Ordenació de la Conselleria d’Educació, a qui han vist "molt receptiva" a la seua proposta.