La defensa de l’exconsellera Dolors Bassa ha presentat un incident de nul·litat contra la sentència del Tribunal Suprem, que la condemna a 12 anys de presó a sedició. El principal argument és que el tribunal presidit per Manuel Marchena li atribueix a la sentència la titularitat del Departament d’Ensenyament, quan la política gironina era consellera de Treball, Afers Socials i Famílies. A la pràctica això suposa que no era la responsable dels punts de votació del referèndum de l’1 d’octubre, que fonamentalment van ser escoles. En aquest sentit, el recurs també recalca que la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, que depèn de la seva conselleria, va recordar que calia complir les ordres judicials, de manera que els centres cívics que obrissin aquell cap de setmana estiguessin tancats a partir de les 6h del matí de l’1-O.

"No es tracta aquest d'un mer error material, sinó determinant per establir la responsabilitat de Bassa, ja que la seva condemna s'ha basat en fets d'altre, de la titular real del Departament d'Ensenyament", exposa l’escrit de la defensa. La consellera d’Ensenyament durant l’1-O era Clara Ponsatí, exiliada a Escòcia. La sentència del Suprem diu literalment que Bassa va "retirar als funcionaris d'Ensenyament i de Treball, departaments dels quals era titular, la competència sobre els centres de votació, assegurant-se la disponibilitat dels centres".

El text de la defensa també recalca que no s’ha pogut provar la participació de Bassa en la campanya 'Escoles Obertes', i que, en qualsevol cas, era una iniciativa popular aliena al Govern. La defensa subratlla que tampoc va signar les ordres relatives als serveis mínims de les jornades de vaga general, tot i que recorda que eren convocatòries legals. Per tot plegat, la defensa de la dirigent d’ERC reclama una nova sentència que absolgui Bassa del delicte de sedició o, com a mínim, que impliqui una rebaixa de la pena.

El document també es queixa que s’ha vulnerat el dret a un judici amb totes les garanties i que no s’han valorat diverses proves, més enllà de considera la pena “desproporcionada” i considerar que els fets jutjats no constitueixen un delicte de sedició.