Cargando...

80 ANYS DE LA FI DE LA GUERRA CIVIL El saqueig de Franco (i dels Franco)

La propaganda oficial va conrear el mite d'un Generalíssim auster i allunyat dels diners. La realitat és molt diferent. El dictador va multiplicar la seva fortuna gràcies a la victòria del bàndol nacional i a quaranta anys d'operacions financeres més aviat tèrboles

Publicidad

El dictador Francisco Franco pronunciant el seu discurs durant la cerimònia d'inauguració del Valle de los Caídos el 1959.

barcelona, Actualizado:

El 30 d'agost de 2017, 19 activistes del BNG van franquejar els murs del pazo de la Corunya de Meirás, van accedir a la Torre da Quimera i van desplegar una pancarta en la qual es podia llegir Franquismo nunca máis”. Un any més tard, el jutjat de Betanzos els va cridar a declarar. La Fundació Francisco Franco i la mateixa família del dictador demanaven 13 anys de presó per suposats delictes de violació de morada amb intimidació, atemptat contra l'honor, danys i odi. El cert és que l'ocupació del pazo i el procés judicial van posar al centre del debat el dubtós patrimoni dels Franco. De fet, aquella protesta va servir per recordar que el Pazo de Meirás havia estat adquirit el 1938 mitjançant recaptacions forçoses i sostraccions dels salaris. En plena guerra civil, en un clima de represàlia contra qualsevol forma de dissidència, la Junta Provincial pro Pazo del Cabdill es va passejar casa per casa a la recerca d'“aportacions voluntàries”.

Publicidad

La propaganda oficial va conrear el mite d'un Generalíssim auster i allunyat dels diners. La realitat és molt diferent. Francisco Franco va multiplicar la seva fortuna gràcies a la victòria del bàndol nacional i de quaranta anys d'operacions financeres més aviat tèrboles. El 1940, una vegada acabada la guerra, el Cabdill va ingressar 7,5 milions de pessetes per la venda de 600 tones de cafè donades pel dictador brasiler Getúlio Vargas. L'historiador Ángel Viñas, autor de l'altra cara del Cabdill, entén l'operació com una maniobra de lucre privat a partir d'un producte que havia estat destinat a la població civil. La quantitat ingressada és elevadíssima en una època de carestia com la postguerra, quan el cafè era un valuós material de contraban. Als comptes de Franco apareix un altre ingrés cridaner. Durant un temps indeterminat, la Companyia Telefònica Nacional va lliurar al Generalíssim un donatiu mensual de 10.000 pessetes. L'equivalent a uns 11.000 euros. La fortuna del tirà sumava el 1940 una xifra equiparable a 400 milions d'euros dels nostres dies. Entre altres corrupteles, una porció dels donatius destinats al bàndol revoltat havien acabat a les seves butxaques.

Publicidad