Santboiana i el rugbi: més que un centenari

A Catalunya, rugbi i Santboiana són conceptes associats, quasi sinònims. La raó del vincle, de l’arrelament a Sant Boi de Llobregat d’aquest esport, és eminentment històrica i aquest any l’aniversari és rodó. No se sap com es podrà celebrar, però són 100 anys d’un club que va obrir el meló (sobrenom que rep a vegades, per la forma, la característica pilota ovalada) del rugbi no només a la localitat, sinó a tot Catalunya i a l’Estat. A Sant Boi es va crear la primera entitat dedicada a aquest esport situada al sud dels Pirineus. Va ser el 4 de juliol de 1921, quan es va prendre l’acord per fundar la Unió Esportiva Santboiana (UES). El nom no ha canviat (només durant el franquisme era Unión Deportiva Samboiana). I a partir del 4 de juliol d’aquest any tocarà celebrar-ho. Si la Covid ho permet, és clar.

Per tant, els plans queden ajornats (que no suspesos) i a la llista d’elements per a la celebració hi ha des d’un partit amb l’Stade Toulosain francès a un torneig de rugbi inclusiu, una exposició divulgativa, un nou llibre o un torneig internacional de veterans. "La temporada del centenari haurà de ser la propera però volem fer alguna cosa el mateix dia 4, que és quan farem 100 anys exactes", explica Martínez. La celebració del centenari del rugbi espanyol associada al naixement de la Santboiana compta amb el recolzament estatal en forma de celebració d’interès públic

Dos noms propis

L’actual complex esportiu on juga la Santboiana té per nom Baldiri Aleu. És el tercer camp on ha jugat l’entitat i duu la denominació del fundador del club. Qualsevol repàs històric a la creació d'una entitat de rugbi (que llavors es presentava com una variant més del futbol) a Sant Boi de Llobregat passa per parlar d’Aleu. Era un jove de la localitat que després d’estudiar a Tolosa es va proposar d’importar l’esport que hi havia descobert i crear un club que va jugar durant anys a uns terrenys propers al riu (que curiosament són fora de Sant Boi, pertanyen a Sant Joan Despí). La història, però, cal explicar-la també amb un altre nom propi, el del francès Michel Reynard, que va ser el company de facècies d’Aleu per tirar endavant l’entitat.

"L’essència de la Santboiana és la mateixa del rugbi: un esport que genera molta companyia i amistat, que allà on vas serveix de carta de presentació"

El centenari de la Santobiana ha de servir per resignificar una entitat especial com és el degà del rugbi català i espanyol. Miquel Martínez fa una similitud històrica afirmant que "un partit benèfic després d’una gran guerra i la pandèmia de la grip espanyola va originar el club i quan puguem deixar enrere l’actual, de pandèmia, tocarà celebrar el centenari". L’historiador Sirvent espera que la celebració permeti difondre "l’essència de la Santboiana, que és l’essència mateixa del rugbi: un esport que genera molta companyia i amistat, que allà on vas serveix de carta de presentació. El rugbi fa llaços i agermana", assegura. 100 anys després, a la Santboiana li sobren motius de celebració i reivindicació. El seu serà, quan es pugui, més que un centenari.