El ruïnós negoci d'organitzar uns Jocs Olímpics fa renunciar-hi a cada cop més ciutats

"Està d'acord que l'Ajuntament de Budapest hauria de retirar la seva candidatura per organitzar els Jocs Olímpics i Paralímpics de 2024?". En les darreres setmanes, 266.151 persones han signat a favor del manifest que volia convertir aquesta pregunta en un referèndum municipal a la capital hongaresa. La campanya Momentum Mozgalom ha superat amb escreix les 138.000 firmes requerides per forçar la convocatòria electoral i ha provocat un terratrèmol polític considerable. El govern municipal, davant la possibilitat més que factible de perdre aquest referèndum, ha optat per retirar directament la candidatura. Budapest ha renunciat a acollir els Jocs de 2024.

Momentum Mozgalom no amaga la seva intenció de presentar una candidatura política a les eleccions parlamentàries de 2018 i ha posat al centre del debat qüestions centrals associades a la candidatura.

Momentum Mozgalom, col·lectiu format per persones d'entre 20 i 40 anys que no amaguen la seva intenció de presentar una candidatura política a les eleccions parlamentàries de 2018, ha posat al centre del debat qüestions centrals associades a la candidatura. Han criticat els sobrecostos, la corrupció, l'endeutament i els efectes mediambientals, i han apostat per destinar les inversions a serveis públics essencials com l'educació, la sanitat, l'habitatge o els serveis socials. Després de la retirada de la candidatura, András Fekete-Gyor, portaveu de Momentum, ha lamentat que el govern no hagués convocat d'entrada el referèndum i que hagi gastat més de 30 milions anuals en una candidatura que no anava enlloc. La reflexió final, era clara: "Si haguéssim fet els Jocs, els beneficis haurien anat a parar a les butxaques dels grans empresaris i no haurien revertit en el benestar de la població".

El moviment Momentum entrega les 266.151 signatures per demanar el referèndum a Budapest. REUTERS

Els precedents de Budapest

Fa pocs mesos Roma també va renunciar a la carrera olímpica per al 2024. La primera alcaldessa de la història de la ciutat, Virginia Raggi, va mostrar la seva disconformitat amb la candidatura impulsada abans de la seva arribada al govern municipal. El seu partit, el Moviment 5 estrelles, havia mostrar la seva preocupació per la possible corrupció vinculada a la candidatura. De fet, diversos periodistes havien alertat que el projecte Roma 2024 era una oportunitat per a la màfia de reapropiar-se d'espais de poder a la capital italiana.

La primera ciutat en caure de la cursa olímpica va ser Hamburg. La ciutat alemanya va decidir sotmetre a referèndum la candidatura en la fase inicial del procés i el 29 de novembre de 2015 el 51,7% dels votants van optar pel No. La campanya havia estat marcada pels dubtes sobre els costos econòmics, sobre la seguretat d'acollir un gran esdeveniment davant l'augment de les accions terroristes a Europa i sobre les conseqüències mediambientals. Cal dir que la població de Kiel, que formava part de la candidatura, va optar pel Sí al referèndum. En qualsevol cas, l'alcalde d'Hamburg Olaf Scholz va anunciar la retirada del projecte malgrat reiterar que "El senat i el govern municipal hauríem preferit un altre resultat".

L'alcaldessa de Roma anuncia la retirada de la candidatura per als Jocs de 2024. REUTERS

Ara ja només queden dues candidatures per als de Jocs de 2024. A priori les candidatures de Los Angeles i París semblen projectes sòlids que no haurien de tenir problemes per completar el seu camí fins al proper 13 de setembre, el dia en què el COI decidirà la seu en una reunió a Lima, Perú. Però també és innegable que no generen unanimitat. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana Danielle Simonnet, regidora del Parti de Gauche a l'Ajuntament de París, ha demanat que la ciutat francesa faci un referèndum per decidir el futur de la candidatura en una entrevista al diari Le Monde. El mes de març de 2014, quan la candidatura encara estava a les beceroles, una enquesta publicada al diari esportiu L'Équipe situava en un 51,9% el suport dels francesos a la candidatura olímpica de París, molt lluny del 88% estimat en el cas de la ciutat nord-americana.

Sobrecostos, deute i instal·lacions

Es tornarà a reproduir la situació de fa un parell d'anys, quan només Pequín i Almaty van aspirar a l'elecció dels Jocs Olímpics d'Hivern per al 2022. Fa pocs anys era impensable que només dues ciutats aspiressin a acollir uns Jocs Olímpics. Les batalles per esdevenir la seu han estat constants en les darreres dècades, però els al·licients comencen a quedar en entredit. Les grans transformacions urbanístiques, l'impuls de l'esport o el creixement del turisme semblen supeditats a la preocupació pel cost econòmic i per l'ús de les grans instal·lacions.

Fa pocs anys era impensable que només dues ciutats aspiressin a acollir uns Jocs. Els al.licients comencen a quedar en entredit

Moltes ciutats són incapaces de donar un ús a instal·lacions esportives de primer nivell. Pocs mesos després, escenaris importants dels Jocs de Rio de Janeiro estan abandonats. És la mateixa situació que ja hem viscut en altres casos recents com a Sotxi 2014 o a Atenes 2004, on hi ha autèntiques ruïnes olímpiques. Invertir en un pavelló, un camp o un circuit que només té un ús assegurat durant un mes i mig és una decisió difícil de defensar. Especialment si la seva construcció ha costat milions d'euros i ha duplicat la previsió feta inicialment.

Pendents de Barcelona – Pirineus 2026

Un cop es faci pública la seu per als Jocs de 2024, totes les mirades se centraran en els Jocs Olímpics d'Hivern de 2026. I el projecte Barcelona – Pirineus que va ser desestimat per al 2022 encara no té un futur clar. L'Ajuntament de Barcelona, institució necessària per a l'impuls de la candidatura, ha optat per debatre a fons els avantatges i els inconvenients de la proposta per al 2026 en una comissió d'estudi que va celebrar set reunions entre l'estiu de 2015 i el mes d'octubre de 2016 i en què hi han participat fins a 40 convidats per expressar punts de vista en diversos àmbits (des de l'impacte internacional al llegat dels Jocs).