El 'rigor' de Vox en el Procés: com acusar d'organització criminal encara que no quadri amb el relat del jutge instructor

Vox és capaç de repetir que hi va haver violència en el Procés fins a 57 vegades en un mateix escrit per intentar consolidar aquesta tesi; prometre que basarà la seva actuació com a acusació popular en el judici en les "proves", malgrat no sol·licitar l'aportació d'una sola prova documental; i fins i tot pot acusar d'un suposat delicte d'organització criminal a diversos processats, malgrat que aquest relat no trobi suport en l'ordre que dibuixa les fronteres de la causa.

Judit Gené, advocada penalista del despatx Melero & Gené, que defensa Borràs i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, recorda que l'ordre en qüestió, datada del 21 de març de 2018, tot just anomena Borràs en una ocasió, al final dels antecedents de fet, i en relació amb la signatura del decret de convocatòria del referèndum de l'1-O.

Per apuntalar els seus arguments, la lletrada esgrimeix la doctrina del Suprem que el mateix magistrat Llarena va utilitzar en la resolució en la qual donava resposta als recursos de les defenses i les parts contra l'ordre de processament, datada el 9 de maig de 2018. Així, en la sentència 78/2016 de 10 de febrer, l'Alt Tribunal va establir que "la interlocutòria de processament [...] no pot limitar la seva funcionalitat a la definició de qui hagi de suportar l'acusació [...] no pot acontentar-se amb dibuixar el qui de la inculpació. Ha de necessitar també el què i, per descomptat, el perquè". "L'ordre de processament és la primera de les decisions que contribueix a la fixació dels termes del debat", va sostenir llavors Llarena. "L'acusació popular pretén tipificar uns fets que l'ordre de processament no recull en relació amb Meritxell Borràs", afirma Gené.

Els ultradretans són conscients que el judici és el millor altaveu mediàtic possible, amb la vista posada en les eleccions generals del 28 d'abril, i amb les europees, autonòmiques i municipals del 26 de maig immediatament després. De fet, la defensa de l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també processat, va aprofitar les qüestions prèvies per demanar per segona vegada l'expulsió de Vox de la causa, o l'eventual eliminació de part del seu escrit d'acusació pel seu contingut ideològic. Entre altres coses, titlla de "colpistes" els processats, i afirmava que el "mite de la independència" s'ha alimentat "mitjançant arguments xenòfobs i racistes en contra dels espanyols".

La quarta sessió del judici al Procés arrencarà a les 10.00h d'aquest dimarts, amb l'interrogatori de l'exconseller de Presidència Jordi Turull. Després d'ell, previsiblement prendran la paraula Raül Romeva, extitular d'Exteriors, i Josep Rull, exconseller de Territori.

La "teatralització" Marchena-Vox que aprecia la defensa de Junqueras

A l'advertència de Marchena a Vox s'hi va sumar el rebuig a les seves dues peticions en aquestes tres jornades: que l'Alt Tribunal prohibís als processats lluir llaços grocs dins de la sala, i que els lletrats de Vox poguessin llegir les seves preguntes als acusats, si bé, com va informar aquest diari, cap d'ells té previst respondre a les qüestions dels ultres.

D'altra banda, quan encara ressona el ressò de la manifestació que va reunir més de 200.000 persones contra la causa judicial aquest cap de setmana, a Barcelona, ​​i amb la vaga general de dijous a Catalunya a la vista, organitzacions socials i partits polítics preparen nous actes de força i suport als processats als carrers, per evitar que es normalitzi un judici d'aquestes característiques.