Revolta social "La nostra debilitat, avui, no és la capacitat de reflexionar o discutir, sinó la de transformar"

Una de les primeres coses que crida l’atenció al lector de Estallidos. Revueltas, clase, identidad y cambio político (Bellaterra) és l’estil de la conversa. Serena, reflexionada. Li pregunto a un dels seus participants, el professor de Dret Constitucional de la Universitat de València (UV) Albert Noguera, per què creu que no hi ha més converses d’aquesta mena. "Sí que hi són, en els moviments socials avui es debat i es publica com mai abans", em corregeix d’immediat. "De fet, ens sobra capacitat de discussió", continua, "el que ens falta és capacitat de transformació".

Esclats, en plural

Per què el títol parla "d’esclats"? Creuen els seus autors que les protestes dels darrers anys estan condemnades a no tenir continuïtat? "El fet de parlar d’esclat no es refereix tant a la qüestió de la continuïtat", respon Noguera, per a qui els esclats "poden tenir continuïtat i projectar-se políticament en el temps". Un exemple seria "el caracazo del 1989" que "es projecta políticament en la revolució bolivariana, que ja té més de 20 anys d’existència". Un altre podria ser el "del 18 d’octubre del 2019 a Xile" i que també "es projecta políticament en el temps", en aquest cas en l’inici, "dos anys després, d’un procés constituent per a escriure una nova constitució". El llibre també aborda protestes properes, com les que es van produir a Barcelona després de la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes. 

El llibre pretén abordar què fer i com convertir esdeveniments en moments de transformació i canvi polític

"La idea de parlar d’esclats té més a veure amb la relació entre subjecte i esdeveniment", afirma al assenyalar que abans que res "existeix un subjecte polític, un grup organitzat, amb consciència i ideologia" que, a causa de tota una sèrie de factors, com ara "la seva praxis militant, l’acumulació de forces, l’agitació i la propaganda, la maduració de les condicions, etcètera", aconsegueix "provocar un esdeveniment que reobre la història sota la seva direcció". De totes maneres, Noguera admet que "moltes vegades això no és així" i "no és el subjecte el que crea esdeveniments", sinó que, ben al contrari, és "aquest últim el que acaba creant nous subjectes polítics sobrevinguts multitudinaris i plurals amb capacitat transformadora". "I el què fer i com convertir aquests esdeveniments en moments de transformació i canvi polític és el que pretenem abordar en el llibre", afegeix.

El debat de les identitats

La portada del llibre 'Estallidos'. — Bellaterra

Noguera no es deixa emportar pel pessimisme quan se li planteja si no estem en un moment d’estancament després del darrer cicle de protestes. "L’esquerra del segle XXI disposa d’una teoria de les alternatives forta", assegura. A diferència d’altres èpoques, "avui tenim una teoria de l’emancipació amb un grau de multidimensionalitat, insterseccionalitat i riquesa com mai abans". El problema cal anar a buscar-lo, doncs, a un altre lloc. Més concretament, a "la complexa i multinivell arquitectura institucional i normativa per la qual el capitalisme es regeix en l’era de la globalització transnacional financera", en el qual "ja no existeix un únic centre polític ni jurídic de direcció centralitzat que poder assaltar" i que fins i tot "impedeix", quan l’esquerra accedeix a "certes quotes de poder institucional", disposar d’una "capacitat de transformació real". "La nostra debilitat avui no és la capacitat de reflexionar o discutir, sinó la de transformar", insisteix.

"Qualsevol identitat pot ser polititzada en un sentit emancipador"

En el llibre, tant ell com Goikoetxea defensen "que no necessàriament és així" i que "qualsevol identitat pot ser polititzada en un sentit emancipador". "La Jule posa un exemple que em sembla molt bo", relata Noguera, "la identitat miop podria polititzar-se i ser clau pel canvi polític, per exemple, en una època històrica on veure-hi de lluny fos imprescindible per aconseguir recursos i poder polític, llavors els miops podrien, tranquil·lament, ser una classe socioeconòmica i, per tant, política, explotada".