Vuit dies després que el Tribunal Suprem anunciés la sentència del judici de l’1-O, Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP han aconseguit pactar una proposta de resolució conjunta per donar-hi resposta parlamentària. La proposta, que s’ha entrat al registre del Parlament aquest dimarts al matí, rebutja la sentència, exigeix la llibertat dels presos polítics, el lliure retorn dels exiliats i la fi de la repressió. El més significatiu, però, és que “reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític”. Fa dues setmanes el Tribunal Constitucional va suspendre tres resolucions del Parlament referents a aquestes qüestions que s’havien aprovat al ple del 25 de juliol. 

El president del Parlament, Roger Torrent, ha comparegut davant els mitjans per assegurar que "si hi ha conseqüències" [d'ordre judicial per l'admissió a tràmit d'aquesta resolució per part de la Mesa] "les assumirem".

El Tribunal Constitucional va ordenar, quan va suspendre les anterior resolucions, que s'advertís per escrit als membres de Mesa sobre la seva obligació d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa jurídica o material que "indirectament o directa suposi ignorar" la seva sentència, assenyalant les "eventuals responsabilitats, inclosa la penal".

Torrent ha insistit una i altra vegada en la seva compareixença que "no poden deixar que es desnaturalitzi" la institució del Parlament. "Si no féssim això, estaríem obrint les portes a la censura". "No permetré que es limiti la llibertat d'expressió". "En aquest Parlament es pot parlar de tot. "Defensar la llibertat val la pena, més enllà de les conseqüències", ha afirmat.

"No es propi d'un país democràtic que es persegueixi a qui permet que es parli de tot", ha afegit.

El text pactat entre les tres formacions independentistes insisteix “que les competències autonòmiques no poden definir els límits del que es pot parlar al Parlament de Catalunya”, i recorda que la cambra “ha aprovat desenes de resolucions polítiques sobre el dret a l'autodeterminació des de l'any 1989 sense que això hagi estat objecte de persecució i censura per part de les institucions de l'Estat”.

Més enllà d’insistir en el “caràcter estrictament cívic i no violent del moviment independentista”, la resolució també considera que la sentència “estableix un precedent inacceptable a partir del qual totes les formes de protesta, com per exemple l'aturada d'un desnonament, l'ocupació d'un CAP o el tall d'un carrer per una manifestació, podrien convertir-se en delicte de sedició”. Finament, “insta el Govern a promoure les iniciatives polítiques, socials i institucionals que siguin necessàries en l'àmbit nacional, estatal i internacional, per aconseguir una solució democràtica al conflicte polític entre Catalunya i l'Estat”.

Torra valora el gest unitari

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha declarat que aquesta proposta de resolució conjunta de JxCat, ERC i CUP és "important", perquè és "un missatge a la ciutadania" sobre la disposició a defensar el dret a l'autodeterminació.

Torra, que aquest dimarts ha vist frustrat el seu quart intent de parlar per telèfon  amb el president del Govern espanyol en funcions Pedro Sánchez, ha tret importància al desacord que es va posar de manifest al Parlament entre forces independentistes com a conseqüència de la seva proposta de tornar a convocar un referèndum en aquesta legislatura. "Arribarem tan lluny com el poble vulgui anar", "cal avançar junts", ha proclamat, i ha atribuït l'aparició de discrepàncies a "les tensions entre partits" que apareixen quan s'aproximen les eleccions.

La CUP no vol que sigui "una cortina de fum"

Tot i que s’hi ha sumat, la CUP avisa que el contingut de la proposta de resolució “no aborda aquells aspectes que per a la formació són claus davant del moment polític actual”. Així mateix, considera que la iniciativa no ha de servir de “cortina de fum” per “tapar la manca d'acció política del govern, la manca de lideratge polític institucional i la seva subordinació i complicitat amb l'operatiu policial que aquestes setmanes ha provocat centenars de ferits”. La formació també critica que la proposta de Torra de tornar exercir l’autodeterminació aquest mandat “ha estat immediatament torpedinada” per JxCat i ERC.

"Últim intent" d'unitat independentista segons els Comuns

Per la seva banda, la portaveu dels comuns al Parlament, Susanna Segovia, s'ha mostrat crítica amb la proposta de resolució i l'ha qualificat d'"últim intent" de l'independentisme de "fer veure que està unit": "De la greu situació que tenim a Catalunya, no en sortirem amb una proposta de resolució". Els comuns, que va impulsar la darrera reprovació al rei del Parlament català, no han aclarit si contemplen votar a favor d'aquesta resolució, però sí que ha considerat que s'hauria de poder debatre al ple sense que el Constitucional s'hi oposi: "El Parlament ha de poder parlar de tot".