Dels 23.822 morts per coronavirus a l'Estat espanyol fins al 28 d'abril, almenys 15.999 vivien en residències geriàtriques. A Catalunya, la xifra és també terrible: 2.852 dels 9.923 morts van traspassar en centres per a gent gran. Fins ara, l'actual Govern espanyol no ha tocat les pensions dels més de nou milions de jubilats del país, però el membre de la coordinadora pensionista de la CGT Joaquín Ortín no està tan segur que això segueixi així. "Retallar pensions és un recurs fàcil, perquè els pensionistes no tenim una incidència directa en l'economia productiva", afirma taxativament el també membre de la Marea Pensionista a Públic.

En to més moderat, el secretari general de federació de pensionistes i jubilats de Comissions Obreres de Catalunya, Miquel Lluch Rodríguez, també considera la possibilitat que el fons públic de pensions es vegi afectat. Lluch recorda que el seu finançament depèn de les cotitzacions a la Seguretat Social, que s'han vist notablement reduïdes a causa dels tres milions i mig de persones afectades pels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), els gairebé dos milions d'autònoms que s'han donat de baixa i els acomiadaments. "Si no hi ha recaptació no hi haurà pensions", lamenta. Per això, Lluch considera que l'Estat hauria de sufragar les pèrdues d'aquest fons amb partides als pressupostos generals, que encara no han estat aprovats.

La crisi del coronavirus no és la primera que afecta la gent gran de l'Estat espanyol. De fet, el 2012 les pensions es van quedar congelades durant un any i, a partir de 2013, un reial decret dictat pel Govern del PP va establir un índex de revaloració de les mateixes desvinculat de l'IPC. "Des de 2013 demanem que aquest decret es retiri", recorda Lluch. Malgrat que el Govern de Pedro Sánchez va anunciar que suprimiria algunes de les mesures establertes pels populars, entre elles aquesta normativa, de moment això no ha succeït. "El PP s'ha polit el fons de pensions de 65.000 milions d'euros per pagar les pagues extraordinàries dels pensionistes. Queden menys de 10.000 milions", relata Ortín.

Precarietat a les residències

Més enllà de la preocupació pel futur de les pensions i pel seu propi benestar, els pensionistes no dissimulen la seva consternació davant les morts en les residències d'ancians de tot l'Estat. El nombre de víctimes entre la gent gran és espantós i les persones allotjades en centres per a la tercera edat han patit la pitjor part. A ningú se li escapa que paguen el preu més dramàtic de la pandèmia. La precarietat laboral dels treballadors, la falta de recursos mèdics i l'externalització dels serveis són algunes de les causes de la tragèdia viscuda en aquests centres sobresaturats, segons Lluch i Ortín. El membre de la CGT preveu que, quan passi la crisi sanitària, el Govern "posarà alguna mesura cosmètica, però continuaran fent el mateix".

Per a Ortín, part d'aquest desafecte es deu al fet que la majoria dels avis en les residències no voten. "La seva incidència en l'àmbit econòmic és pràcticament irrellevant i és un sector que ha estat tradicionalment fora de la lupa dels programes de qualsevol partit polític", remarca. Segons Ortín, la primera mesura a dur a terme seria fer que totes les residències fossin de gestió pública. D'altra banda, Lluch considera que els centres residencials concertats haurien d'estar secundats pels pressupostos generals de l'Estat i que el personal hauria de ser contractat per la mateixa Administració. Per part seva, CCOO de Catalunya ha reclamat a la Generalitat mesures com ara la medicalització de les residències, ja que diverses d'elles no comptaven amb recursos per a atendre els pacients de coronavirus.

La Marea Pensionista es mobilitza

Malgrat que la Covid-19 podria limitar les possibilitats d'accions de protesta, com les del Primer de Maig, la Marea Pensionista no es rendeix i ha convocat manifestacions el 15 de maig, a Barcelona i Madrid, per exigir el reconeixement social de la gent gran i per denunciar les polítiques que els invisibilitzen. Ortín especifica que dins del col·lectiu existeix una àmplia varietat de persones, ja que alguns cobren 450 euros de pensió i uns altres més de 2.000. "Cal organitzar-se i resistir, perquè mai ens han regalat res", sentència Ortín. Lluch, per part seva, adverteix a les persones joves sobre la possibilitat que no tinguin si més no pensió, ja que les empreses són les més interessades en què desapareguin.