RESCATS AL MEDITERRANI La ruta migratòria més mortífera, sense vaixells de rescat
L'arribada a l'Estat dels vaixells Aquarius i Open Arms després del rebuig d'Itàlia i Malta dibuixa una difícil situació per a les organitzacions, que han d'utilitzar més temps i diners per rescatar menys persones, en pitjors condicions de seguretat.
Publicidad
madrid,
"Ho tenim tot organitzat, però la situació actual a la Mediterrània és tan incerta que no tenim gens clar si hi podrem anar i, en cas d'anar-hi, si podrem rescatar algú o traslladar-los a un port segur", afirma Daniel Rivas, responsable de comunicació de Maydayterráneo, un projecte de les ONG Proem AID i Salvamento Marítimo Humanitario. Durant els últims mesos, les dues organitzacions han recollit fons i han comprat un vaixell pesquer que, actualment, es troba a drassanes i està sent reconvertit en vaixell de rescat de persones que intenten arribar a Europa des de les costes de Líbia.
Publicidad
No obstant això, tot i els esforços, les últimes notícies que arriben des d'Itàlia i Malta no fan presagiar res de bo i malmeten les previsions. "Encara no hem aconseguit autorització per sortir des dels seus ports i han decretat el tancament total a vaixells de rescat d'ONG com les nostres. Això implica, en el millor dels casos, que es donin situacions com l'última de l'Open Arms o la de l'Aquarius, que han hagut de viatjar fins a territori espanyol per desembarcar de forma segura els rescatats. "No és segur per a ells, que vénen d'una situació traumàtica i amb diverses malalties, estar tres o quatre dies més navegant cap a un port espanyol. A la Mediterrània, en poques hores es pot formar una tempesta i posar en risc el vaixell i els seus passatgers ", explica Rivas, que passa les tardes de reunió en reunió buscant unes solucions que difícilment arribaran.
Sense rescats en la ruta migratòria més mortífera
Així estan les coses a la Mediterrània central, sense cap ONG que rescati, sense cap testimoni incòmode de les violacions de drets humans que succeeixen en la ruta migratòria que més vides es cobra al món. Més de 9.000 des del 2014, segons les dades oficials, encara que ningú pot saber quants cossos s'han empassat les seves aigües. No obstant això, a dia d'avui, cap ONG patrulla aquesta zona a la recerca de persones a la deriva, tot i que en l'any passat es van fer càrrec del 40% dels rescats en aquestes aigües, quan en els anys anteriors a penes intervenien en el 10% dels rescats.
La guerra de Salvini contra les ONG
El ministre de l'Interior italià i líder de la Lliga, Matteo Salvini, ha declarat una guerra sense quarter als vaixells de rescat i les seves primeres víctimes van ser els rescatats de l'Aquarius, als quals va denegar l'accés als seus ports el juny passat. Gairebé 630 persones que van passar diversos dies amuntegades al vaixell, gairebé sense queviures i amb atenció mèdica bàsica, fins que el Govern de Pedro Sánchez va autoritzar la seva recepció a València. Van ser vuit dies de travessia convulsa a través del mar que ja permetien pronosticar el següent escenari.
Publicidad
Salvini va cantar "victòria" (literalment) i va establir un perillós precedent: podia saltar-se la legislació internacional i el dret marítim negant l'assistència a persones rescatades al mar malgrat ser el port segur més proper, encara que en realitat, Malta ja havia fet el mateix molt temps abans. "Itàlia i Malta estan retenint persones rescatades com a ostatges per abordar un altre problema: la falta de solidaritat entre els estats europeus. Usen la vida humana com peons en un tauler polític", denuncien a Públic fonts de MSF, que insisteixen que "no es tracta de les ONG, sinó de tenir la capacitat suficient perquè hi hagi una zona de recerca i rescat (SAR) operativa i garantir que les persones siguin desembarcades en un lloc segur, i Líbia no ho és ".
'Lifeline' i 'Sea-Watch', immobilitzats a port
Després de l'Aquarius va arribar el torn del Lifeline, un vaixell d'una ONG alemanya amb bandera holandesa. Amb més de 230 rescatats davant de Líbia, Itàlia també el va rebutjar i va forçar Malta a fer-se'n càrrec. Cinc dies van trigar les autoritats malteses a obrir el seu port, i només ho van fer després d'un acord entre set països europeus per acollir aquestes persones. Després del desembarcament, el vaixell es troba immobilitzat a port, la policia ha interrogat la tripulació i el capità ha quedat en llibertat sota fiança de 10.000 euros després d'haver estat acusat d'irregularitats en el registre marítim.