A l’espera de comprovar com evoluciona el cas, l’operació que ha portat a terme aquest dilluns la Guàrdia Civil a diversos municipis del Vallès i Osona contra activistes dels CDR té un precedent clar que es remunta a l’abril de l’any passat. En concret, el dia 10 d’aquell mes una desena d’agents de la Guàrdia Civil van irrompre armats al domicili de Tamara Carrasco, activista del CDR de Viladecans. El mateix dia, agents del cos van anar a Esplugues de Llobregat amb la pretensió de detenir Adrià Carrasco, activista del CDR de la localitat, però va tenir temps d’escapar-se i reaparèixer, mesos més tard, exiliats a Bèlgica. En els dos casos, el tribunal els investigava per “rebel·lió” i “terrorisme”, una acusació que cauria mesos després, per l’evident falta de proves. L'operatiu va arribar en plena onada de criminalització dels CDR. 

Ara bé, que se’ls deixés d’investigar no va suposar que es resolgués immediatament la seva situació. A Tamara Carrasco la van traslladar a l’Audiència Nacional, on la van tenir 48 hores tancada i incomunicada. Posteriorment va sortir en llibertat en càrrecs, però se li va imposar una mesura inèdita, que va ser el confinament a la seva ciutat, Viladecans. De fet, durant més d'un any només va poder sortir de la seva ciutat per comparèixer setmanalment al jutjat de Gavà. Per tot plegat, en una entrevista a Públic es definia com una presa política, perquè la seva llibertat de moviments estava molt limitada.

Al novembre de l’any va ser quan es va saber que l’Audiència Nacional ja no els investigava per terrorisme, rebel·lió i sedició i la causa es va traslladar a Catalunya, reduïda a una investigació per possibles desordres públics. Tot i això, el confinament de Tamara Carrasco no va aixecar-se fins a finals del maig d’enguany. En el cas d’Adrià Carrasco, en una entrevista en aquest diari confessava que no contemplava poder tornar a l’Estat espanyol en un termini breu i, de fet, encara no ho ha fet.