'Remunicipalitzem l'aigua a BCN' busca suport polític per la gestió directa

 Després que el ple municipal del 10 d'abril tombés la multiconsulta, la campanya ciutadana per aconseguir la remunicipalització de l'aigua a Barcelona ha decidit reorientar la seva estratègia, que passa fonamentalment per dues potes. D'una banda, intentar forçar una rectificació del plenari amb la presentació d'un recurs de reposició. I, d'altra banda, pretén augmentar el suport polític en defensa de la gestió directa de l'aigua en l'àmbit metropolità. El recurs de reposició es va presentar divendres, conjuntament amb la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i l'Associació Idrissa -promotora de la consulta per canviar el nom de la plaça Antonio López.

En un comunicat, les tres entitats defensen que, "en aplicació del reglament de participació ciutadana, tan sols es podia votar en contra si alguna de les preguntes no s'adequava a l’ordenament jurídic". I com que "totes ho feien, tal com recull l'informe dels serveis jurídics del consistori", el vot dels grups que es van oposar a la multiconsulta "no s'ajusta ni a les normes de participació ciutadana ni tampoc a la llei catalana de consultes no referendàries. I per això el considerem nul". Opinen que el rebuig a la iniciativa, que s'havia de celebrar per primera vegada a la ciutat durant el juny, "va estar relacionat amb la voluntat de bloqueig de l'acció de govern", però alhora "també s'ha bloquejat el dret a la participació democràtica".

Els impulsors de les consultes avisen que si els grups no reconsideren la seva posició, ara que disposen de tota la informació, aniran més enllà i estudien presentar un possible recurs contenciós administratiu, si bé avisen que "no el desitgen". En qualsevol cas, la rectificació dels grups polítics hauria d'arribar ràpidament si es vol fer possible que la multiconsulta finalment tiri endavant aquest mandat, atès que el reglament de participació estableix que no es pot celebrar en el mig any previ a les eleccions municipals, que estan convocades pel 26 de maig del 2019. De moment, d'entre els grups que van votar en contra d'alguna de les consultes -Barcelona en Comú i ERC van fer-ho a favor de les dues-, només la CUP ha anunciat que rectificaria.

Pendents de la sentència del Tribunal Suprem

El passat divendres, la campanya 'Remunicipalitzem l'Aigua a Barcelona', que encapçala la plataforma Aigua és Vida, també va acordar potenciar el treball d'incidència polític amb l'objectiu d'aconseguir majories plenàries a la capital i la seva àrea metropolitana favorables a la gestió directa del recurs. La portaveu de la campanya, Miriam Planas, manifesta a Públic que la intenció és treballar amb "totes" les formacions polítiques perquè s'assoleixi un suport clar a la remunicipalització tant als ajuntaments metropolitans com a la mateixa AMB. De fet, ja hi ha diverses ciutats que han aprovat mocions en què es posicionen explícitament a favor de la gestió pública del servei, com la mateixa Barcelona. I el gener d'enguany va crear-se l'Associació Catalana de Municipis i Entitats per a la Gestió Pública de l'Aigua (AMAP), integrada pels consistoris de Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, El Prat de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa.

Fa tres mesos, l'AMB va donar a conèixer una auditoria que revela que Agbar hauria inflat els valors dels actius que va aportar a l'empresa mixta en gairebé 350 milions d'euros. Segons l'estudi, en realitat el seu valor comptable se situaria en 130 milions, és a dir una quarta part. No és una qüestió menor, ja que si finalment els ajuntaments opten per passar a un model de gestió totalment públic, hauran d'indemnitzar la companyia privada, filial de la multinacional francesa Suez, pels actius aportats. I, òbviament, la magnitud d'aquest cost també pot contribuir a decantar determinats posicionaments.