Junts ha fet públiques les seves reclamacions per pactar els pressupostos. Destaquen la rebaixa de l'IRPF, més impuls del català i augmentar el suport a l'escola concertada, però en total són una cinquantena de mesures que han posat sobre la taula aquest dimecres en una nova reunió amb el Govern.

Actualment el projecte de pressupost per a 2023 està en negociació, també amb els Comuns i el PSC, mentre creix la pressió social perquè s'aprovin. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha defensat en una atenció als mitjans que la proposta és "seriosa, rigorosa i possible" i que no està "pensada des d'un biaix ideològic".

L'exsoci de Govern planteja un decàleg de mesures on destaca la rebaixa de l'IRPF d'un 3,5% en tots els trams per "pal·liar la inflació". A més, també en el camp dels impostos, reclamen anar reduint progressivament l'aplicació de l'impost de successions fins a arribar a una bonificació del 99% en cas de les herències de familiars de primer grau, també en el cas de les empreses. Amb les exempcions i bonificacions actuals, però, aquest impost no repercuteix en la majoria de la població.

Aquest serà previsiblement un dels principals xocs amb els Comuns, l'altre possible soci pels comptes, que tanquen la porta a qualsevol mena de revisió a la baixa dels tributs. 

També en l'eix econòmic, Junts reclama que la Generalitat doni la llum verda definitiva al macrocomplex Hard Rock al Camp de Tarragona, empantanegat i acumulant retards des de fa anys enmig de fortes resistències locals. Més ajudes per la transició energètica, incrementar l'aportació en recerca i universitats i crear l'Institut Català de l'Oli (Incaoli) són altres de les qüestions que plantegen.

Més despesa per Educació i l'escola concertada

A nivell social, destaca la petició de l'increment del PIB en Educació fins a arribar al 6%, on emmarquen donar més suport a l'escola concertada per "revertir l'infrafinançament" que consideren que pateix. També demanen incrementar un 30% el preu dels mòduls per actualitzar-los després d'anys de no haver-se modificat. 

Les ocupacions s'han convertit en els últims mesos una de les preocupacions del partit, que ja va impulsar quan encara estava al Govern un paquet de reformes legislatives per fer front als "ocupes conflictius". Ara reclamen crear una unitat específica del cos de Mossos d'Esquadra per "dissuadir i pal·liar les ocupacions delinqüencials". És una altra de les mesures que previsiblement generarà friccions amb ERC, que ja va expressar dubtes en l'acció legislativa.

En matèria social, reclamen l'avenç fins a aconseguir progressivament el 25% de pressupost sanitari per l'atenció primària, reduir les llistes d'espera per casos de dependència i també augmentar l'IRSC -l'indicador que serveix per calcular bona part de prestacions- un 8,7%. Precisament aquest matí s'ha anunciat un acord entre Govern, sindicats i patronals per fer-ho un 8%.

El català és una altra de les qüestions centrals del document, i alerten del retrocés en el seu ús quan es tracta del principal element de "la identitat" de Catalunya. Aquest dimarts Aragonès va presentar 100 mesures per frenar la davallada del català en tots els àmbits del Govern. Ara Junts reclama 80 milions per invertir en recursos per impulsar-lo, i una quantitat similar per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

Incrementar la despesa en Cultura fins a un 2% del PIB i ampliar a tot el territori la gratuïtat de la T-16, així com la T-Jove fins als 30 anys, són altres de les qüestions que proposen.

Avançar cap a la independència

Al decàleg de mesures, Junts no deixa de banda un dels principals objectius del partit, com és assolir la independència. El document expressa que cal "seguir desplegant plans específics per tal de reduir la dependència de les estructures polítiques i econòmiques de l'Estat", i hi emmarca el desenvolupament de l'Agència Tributària de Catalunya i enfortir els sistemes d'informació de la Generalitat.

El partit també defensa encarregar un estudi sobre la dependència "mútua" a nivell econòmic entre Catalunya i l'Estat, i analitzar quina seria la situació "si no hi hagués el recurrent dèficit fiscal".