El desplegament de les renovables, la principal conseqüència econòmica del qual consistirà en abaratir el preu de l'electricitat a Espanya en tibar a la baixa de l'absurd sistema de subhastes i tarifació que arriba a generar beneficis de 10.000 euros per hora per a les companyies, encarirà en gairebé 6.500 milions d'euros en els pròxims cinc anys la factura energètica de famílies i empreses, que hauran d'assumir el cost de les millores que necessita la xarxa de transport i distribució.

És una de les paradoxes d'un sistema en què els consumidors financen el 100% la construcció i el manteniment de la xarxa de mitja i alta tensió, de titularitat estatal, amb la qual opera un sector privatitzat en la seva pràctica totalitat, fortament subvencionat tot i això i, al mateix temps, amb desmesurats marges de millora en transparència amb els consumidors.

Aquests gairebé 6.000 milions d'euros es desglossen en la Proposta de Planificació de la Xarxa de Transport enviada per Red Eléctrica a la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència), que en el seu dictamen advoca per buscar noves fórmules perquè les butxaques dels consumidors no acabin suportant tot el pes d'aquestes inversions.

Les principals partides són els 1.759 milions d'euros destinats a la integració de les renovables (més 141 a l'any de manteniment), els 1.468 dels enllaços a la xarxa i els 1.133 per a millores en les infraestructures actuals, a les que s'afegeixen d'altres que en sumen 1.326, i entre les que destaquen 473 per a suport a la distribució i 227 per garantir la seguretat de l'subministrament.

"Va tot al rebut a través dels peatges"

Aquests conceptes, amb els que Red Eléctrica preveu elevar la potència de 5.448 quilòmetres de línies ja existents, monitoritzar-ne 690 més i instal·lar-ne 2.190  de línies esteses, 146 cable soterrat i 466 de submarí amb les illes, fan un total de 5.684 milions d'euros, que , en qualsevol cas, no inclouen els 647 en què està pressupostada la connexió d'alta tensió de França i Espanya pel golf de Biscaia ni, tampoc, els 112 de l'enllaç amb Portugal per Galícia. La factura total s'eleva a 6.443.

"Això va tot al rebut a través dels peatges d'accés", explica la consultora de temes energètics Sara Pizzinato, que afegeix que "es tracta d'una activitat regulada en la qual la distribució i el transport de l'electricitat és un monopoli natural de l'estat", que repercuteix íntegrament els costos als usuaris.

No obstant això, aquesta xifra pot variar en els propers anys. "La senda anual d'inversió pot superar alguns anys el límit d'inversió referit fins en un 20% sempre que en el conjunt d'aquest període dit limit sigui respectat", assenyala Red Eléctrica en un comunicat sobre els criteris de la CNMC, en què recorda que les inversions es programen amb base en el 0,065% de "les previsions d'evolució del PIB", una variable macroeconòmica que es troba en una fase de revisions a la baixa.

Aquestes inversions, necessàries per impulsar el desplegament de les renovables i la transició cap a un model energètic sostenible, tindran un paradoxal efecte alcista a la part del rebut no vinculada al consum d'electricitat al mateix temps que la major aportació d'energia de fonts netes tira a la baixa de la que sí que ho està. Aquesta no supera a Espanya el 30%, mentre la resta del preu ve marcat pels peatges, la potència i els impostos.

L'autoconsum es menjarà el 8% del mercat

Quina part d'aquests més de 6.000 milions assumiran les llars? En principi, i a grosso modo, uns 1.500 milions d'euros en sis anys, a una mitjana de 250 per exercici que suposaria un encariment de l'1,7% (paguen 14.800 milions), encara que en la pràctica resulta impossible calcular amb precisió aquesta xifra ja que hi intervenen molts factors.

D'una banda, les llars consumeixen, principalment en els electrodomèstics i la il·luminació, una mica més d'un 25% de l'electricitat que es distribueix al país, una mica més que els serveis i pràcticament la meitat que la indústria, encara que no amb els mateixos preus, ja que aquests dos últims sectors van cada vegada més a les compres majoristes.

I, de l'altra, està per veure quin volum de consumidors d'energia de cada un d'aquests grups surt del mercat elèctric actual després de l'abolició de l''impost al sol' i, també, en funció de l'evolució de la crisi, que ja ha obligat a més de 150.000 autònoms i pimes a reduir la seva potència o suspendre els seus contractes i a uns altres 31.000 a demanar l'ajornament dels pagaments per no poder atendre'ls.

La CNMC calcula que l'autoconsum "passarà de representar un 0,6% del total de demanda nacional el 2020 a un 7,9% en 2026", el que equivaldria a 19.750 dels gairebé 250.000 gigawatts/hora de l'any passat. Aquest transvasament es concentrarà en els primers cinc anys, en què el creixement del mercat elèctric espanyol serà "negatiu, excepte en 2026 on és pràcticament nul", segons les previsions de la CNMC.

El risc de perdre el 12% de l'energia renovable generada

El PNIEC (Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima) marca com a objectiu que el 2030 el 42% de l'energia final i el 74% de la generació elèctrica siguin d'origen renovable, el que, segons indica la CNMC, planteja la paradoxa que "per aconseguir la descarbonització de l'economia, es pretengui l'electrificació de la mateixa, donant lloc al fet que el consumidor elèctric hagi de fer front a un major esforç econòmic, donat l'increment de costos que ha de suportar".

I, en aquest sentit, apunta que s'"haurien de considerar mesures innovadores que portessin a què aquesta inversió fos repartida entre tots els consumidors d'energia i no només imposar-los als consumidors elèctrics, el que disminuiria el preu relatiu del subministrament elèctric, afavorint d'aquesta manera la descarbonització" en elevar la seva competitivitat.

En qualsevol cas, el supervisor dels mercats avala la necessitat d'emprendre aquestes inversions de millora a la xarxa davant la incapacitat de la xarxa actual per absorbir la producció de tots els parcs autoritzats o amb els permisos en tramitació: "si no es fes la nova xarxa", assenyala, l'aportació de les renovables al sistema elèctric es quedaria 17 punts per sota del que es preveia (un 52% davant l'objectiu del 69% de 2026) davant l'elevat volum de pèrdues, que arribaria al 12% de la producció (23.800 gigawatts a l'any).

El pagament dels 190 noves connexions a la xarxa

Finalment, la CNMC inclou en el seu informe altres dos suggeriments sobre qui ha de suportar els costos de les inversions en el sector elèctric. En aquest sentit, considera que "no haurien d'imputar-se amb càrrec als consumidors elèctrics, sinó que haurien autofinançar-se, amb càrrec a la partida pressupostària que correspongui", la millora de les connexions amb Andorra i el Marroc.

Aquestes infraestructures, assenyala, "suposen grans inversions" però tenen un aprofitament "per al sistema elèctric peninsular pràcticament menyspreable" per anar "encaminades a la garantia de subministrament dels països veïns". La comissió proposa també estudiar que siguin les pròpies empreses generadores d'energia renovable les que, "considerant l'interès dels mateixos" en una mesura que "busca garantir la facilitat d'accés dels agents", financin les 190 ampliacions previstes en subestacions elèctriques perquè puguin connectar-se a el sistema.