Rebuig veïnal a la norma que permet obrir les botigues a Barcelona tots els diumenges fins al 15 de setembre

Des del passat 15 de maig, els establiments ubicats en eixos turístics, com els situats als districtes de Ciutat Vella i l’Eixample de Barcelona, tindran la possibilitat d’obrir tots els diumenges fins al 15 de setembre, establint una mena de barra lliure ‘non stop’ del calendari comercial, que podria suposar més de 120 dies seguits d’obertures. Aquest canvi d’horaris, aprovat per totes les formacions del ple de l’Ajuntament de Barcelona -excepte ERC, que es va abstenir- s’ha pactat entre partits polítics, patronals, associacions comercials i el sindicat UGT. La norma ja ha provocat l’enuig dels treballadors d’aquestes botigues, que a finals del mes d’abril van convocar una manifestació per protestar pel deteriorament de les seves condicions laborals, i de l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic que denuncien l’impacte en la seva vida quotidiana, "perjudicant l’únic dia de conciliació possible que teníem veïns i comerciants".

Barcelona Oberta: "Barcelona entra finalment en el circuit de les grans ciutats europees on els comerços podran obrir els diumenges"

Fins ara, el calendari comercial permetria obrir cinc diumenges, repartits entre tres al maig i dos a l’octubre. Amb la nova normativa, entre el 15 de maig i el 15 de setembre, ho podran fer gairebé una vintena de dies. Les entitats empresarials Unió d’Eixos Comercials i Turístics i Barcelona Oberta han emès un comunicat, en el qual recorden que les botigues de menys de 300 metres quadrats ja podien obrir al Barri Gòtic i a la zona del Born. Aquestes organitzacions valoren positivament la iniciativa, assegurant que "Barcelona entra finalment en el circuit de les grans ciutats europees on els comerços podran obrir els diumenges".

El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, en destaca els beneficis per la capital catalana. "Som una de les zones més turístiques de l’Estat i no té sentit que els horaris comercials siguin restrictius. Seria un contrasentit". Jené defensa aquesta opció d’acord amb tres aspectes: la voluntarietat suposada de treballar els diumenges, la conciliació laboral i un sistema retributiu similar al de les festes nadalenques. "Serà una experiència positiva per als comerciants i consumidors", augura.

Collboni: "Servirà per propiciar noves ocupacions al sector comercial i aprofitar al màxim l’estada turística"

Després de les primeres setmanes de funcionament, l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat una valoració positiva de l’estrena de l’horari comercial. El primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, tot i admetre que la majoria de botigues no han pogut organitzar correctament els torns de les plantilles per generar més llocs de feina, insisteix que un dels objectius d’aquest pla és "propiciar noves ocupacions al sector comercial i aprofitar al màxim l’estada turística".

Una dona mira sabates a la botiga Casas de Portal de l'Àngel el primer diumenge d'obertura de comerços grans a Barcelona . — Natàlia Segura / ACN

Benefici per les grans cadenes comercials

Aquest missatge optimista contrasta amb la visió que tenen des de l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic. Elisenda Coll, membre d’aquesta entitat, recorda que el procés és "una acció més per massificar l’espai públic i gentrificar el barri". Per Coll, els únics beneficiats d’aquestes obertures en diumenges i festius seran les grans cadenes comercials i la indústria turística. Els veïns comenten que estan previstes més mobilitzacions d’alguns dels empleats dels establiments davant "la precarització laboral" que temen patir.

Coll: "Fa temps que hem constatat una densificació del barri, però encara ens quedava algun dia de certa pacificació, com els diumenges, on podíem passejar, però ara això s’acabarà"

"Fa temps que hem constatat una densificació del barri, però encara ens quedava algun dia de certa pacificació, com els diumenges, on podíem passejar, però ara això s’acabarà", lamenta Coll. En relació amb la possibilitat que ja tenien determinats comerços de menys de 300 metres quadrats de superfície d’obrir els diumenges, la veïna del Barri Gòtic critica que "era una decisió lliure i ara s’aconseguirà carregar més els establiments de barri amb polítiques que van en contra de l’emergència climàtica i que perjudiquen el petit botiguer".

Coll replica les observacions del president de Barcelona Oberta, que garanteix la millora de les condicions laborals de les plantilles de les botigues. "Tenim constància que es volen fer contractes de dilluns a diumenge que facilitin els canvis de torn lliurement". En aquesta mateixa línia, veïns i treballadors qualifiquen de "desastrosa" la mesura per molt que els seus defensors argumentin que generarà ocupació. Així, assenyalen que els petits comerços de barri no poden contractar més gent per la seva precària situació econòmica, mentre que el gran comerç tampoc fa nova contractació, limitant-se a reestructuracions horàries amb reducció de personal durant la setmana per cobrir els diumenges i hores extres, que en la majoria d’ocasions no s’abonen sota aquest concepte.

En contra d’un resort turístic

"No som ni volem ser un centre comercial i tampoc som ni volem ser un resort turístic"

El col·lectiu veïnal del Barri Gòtic, que té el suport d’altres entitats de diferents zones de la ciutat, a més de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), se sent víctima del fenomen de la turistització i de la liberalització progressiva dels horaris d’obertura. "No som ni volem ser un centre comercial i tampoc som ni volem ser un resort turístic".

Un botiguer del Barri Gòtic, que té un establiment d’electrodomèstics, alerta que el gruix de les compres que rep es produeixen entre setmana, molt més que qualsevol dissabte. Aquest comerciant creu que no té cap sentit debatre sobre horaris mentre existeixen plataformes com Amazon. "Tenen via lliure per fer el que volen, ocupar espais públics i privats i una llibertat d’horaris total". Davant d’aquesta realitat, el botiguer veu que els calendaris i els horaris només són una anècdota en una necessitat més amplia: la regulació, a través d’una taxa, de l’activitat dels gegants del comerç electrònic.