Sentència del judici a l'1-O Rebel·lió, sedició o absolució: les 10 claus que revelarà el Suprem a la sentència de l'1-O
Tot apunta que l'Alt Tribunal donarà a conèixer la decisió judicial els dies 14 i 15 d'octubre, que la sentència serà condemnatòria i que les penes seran dures, però hi ha moltes altres incògnites per esclarir.
Publicidad
madrid, Actualizado:
Temps de descompte. El nerviosisme precedeix a la imminent publicació de la sentència del Tribunal Suprem en el judici a la cúpula que va dirigir el procés independentista català. Tot apunta al fet que aquest dilluns o dimarts, 14 o 15 d'octubre, es difondrà la resolució judicial que marcarà una fita en la història de l'Estat espanyol.
Publicidad
Les deliberacions del tribunal se centren en les penes a imposar, sempre buscant la unanimitat
Les deliberacions se centren ara en les penes que consideren necessari imposar. I sempre amb la voluntat d'aconseguir la unanimitat, sabedors que els processats recorreran al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg.
1.- Rebel·lió o sedició: va haver-hi violència?
El Codi Penal és clar: requereix de l'ús de la violència perquè existeixi el delicte de rebel·lió. És violència atacar les bases de l'Estat de Dret des de dins? Va ser violència la massiva concentració davant la conselleria d'Economia mentre era registrada al setembre de 2017?
Publicidad
Fonts jurídiques especulen que els magistrats podrien condemnar per conspiració per a la rebel·lió o per temptativa de rebel·lió
La qüestió de si va haver-hi o no violència en el procés ha estat la columna vertebral del judici, i un motiu de disputa entre la Fiscalia i l'Advocacia General de l'Estat: com quantifiqui i fiti el Suprem aquesta violència -si l'aprecia- serà fonamental. Al seu torn, el delicte de sedició requereix que existeixi una actuació “pública i tumultuària”. Va ocórrer així aquella tardor de 2017?
Publicidad
2.- Va haver-hi malversació?
Aquesta acusació penja sobre 10 dels 12 dirigents que s'han assegut en la banqueta -tots, excepte els Jordis, que no eren membres del Govern ni del Parlament-, i pot ser clau perquè els tres exconsellers que segueixen en llibertat -Carles Mundó, Meritxel Borràs i Santi Vila- entrin o no en la presó.
3.- La DUI va tenir valor legal? Què passa amb l'1-O?
La Declaració Unilateral d'Independència (DUI) prèvia a l'aplicació de l'article 155 és un altre dels punts en els quals els relats de les acusacions i les defenses xoquen frontalment. Per a la Fiscalia és la prova que la suposada rebel·lió es va consumar.
Publicidad
Per a la Fiscalia la DUI és la prova que la rebel·lió es va consumar; per a les defenses va ser un gest polític, simbòlic
Al seu torn, per a la majoria dels acusats que han entrat en aquesta qüestió es va tractar d'un gest polític, simbòlic; una manera de pressionar al Govern espanyol per asseure's a negociar un referèndum pactat. Per això van posar l'accent que ni tan sols va ser votada pel Parlament, o en el fet que va ser suspesa immediatament.
Publicidad
4.- Quin és el paper dels Jordis?
Per a la Fiscalia la concentració del 20-S, davant de la conselleria d'Economia, va ser un clar exponent de la suposada violència del procés, una demostració que va haver-hi rebel·lió.
5.- Com afectarà a Puigdemont la condemna del seu Govern?
Toni Comín, Meritxell Serret, Anna Gabriel, Lluis Puig, Marta Rovira i Clara Ponsatí són els polítics catalans que, com Puigdemont, van fugir del país
Publicidad
La garrotada d'un tribunal alemany a la Justícia espanyola, quan va rebutjar l'extradició de Carles Puigdemont al no apreciar indicis de la comissió d'un delicte de rebel·lió, va caure com un gerro d'aigua freda, fins i tot, als fiscals del procés -com ha reconegut el representant del Ministeri Públic Javier Zaragoza, i el jutge de l'Alt Tribunal Pablo Llarena ha demostrat que es cuidarà molt d'incórrer en nous errors.
6.- El paper dels Mossos i el judici a Trapero
Un altre dels aspectes més comentats del judici té a veure amb els retrets i les acusacions creuades entre diferents cossos policials, i, molt especialment, aquelles llançades pels comandaments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional contra els Mossos d'Esquadra.
Publicidad
Comandaments de Policia i Guàrdia Civil van acusar els Mossos de no actuar per impedir el referèndum, i inclús d'afavorir-lo
Alguns d'aquests comandaments han assegurat que els Mossos van col·laborar amb el referèndum dificultant les actuacions de Policia i Guàrdia Civil, seguint-los i espiant-los; uns altres els han recriminat la seva suposada passivitat.
Publicidad
7.- Va haver-hi fals testimoni?
"El fals testimoni no sols el comet qui no diu la veritat". La frase pronunciada per Marchena el 13 de març, quan ja havia transcorregut un mes de judici, va caure sobre una llosa sobre el testimoni Jaume Mestre, a qui anava dirigida aquest advertiment. El fiscal Jaime Moreno va demanar llavors que se li investigués per fals testimoni, i Marchena li va recordar que aquesta i altres qüestions podrien dirimir-se en la sentència.
8.- Diu Zoido la veritat?
L'octubre de 2017, quan es va celebrar el referèndum, Zoido era el ministre de l'Interior i mà dreta de Dolores de Cospedal, ministra de Defensa i aspirant a liderar el PP en substitució de Mariano Rajoy.
Publicidad
Zoido es va desvincular de qualsevol decisió de l'1-O, generant estupor davant les Forces i Cossos de Seguretat
En la seva declaració, l'ara eurodiputat del PP es va desvincular de qualsevol decisió de l'1-O, la qual cosa va causar cert estupor entre les Forces i Cossos de Seguretat. Es va interpretar que deixava només davant el tribunal al tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, qui va ser l'encarregat de coordinar a tots els cossos policials, inclosos els Mossos, durant l'1-O. Fonts policials van indicar llavors que Zoido "ens va deixar sols" i no es va interessar pel que esdevenia a Catalunya.
Publicidad
9.- Compliran les penes a presó si són condemnats?
La Fiscalia va reclamar al Tribunal en el seu escrit d'acusació definitiu que en la sentència plasmés la prohibició que els condemnats obtinguessin el tercer grau fins a complir, almenys, la meitat de la pena.
10.- El laberint del procés és allargat
Hi ha diverses desenes de causes obertes en diferents jutjats de Catalunya per les càrregues policials durant el 1-O. I en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es jutjarà als integrants de la Mesa del Parlament. Això, per no parlar del judici a Trapero, a l'Audiència Nacional.