Rato torna al banc dels acusats per la sortida a borsa de Bankia, el forat que es va empassar més de 22.500 milions de diners públics

És el judici a una era; a la banca, i, encara que no figuri entre els acusats, el Banc d'Espanya si estarà entre els testimonis que hagin de donar explicacions per aquest escàndol. Sis anys i mig després de les primeres accions judicials en contra seva, aquest dilluns arrenca a la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando d'Henares (Madrid) la primera sessió del judici oral per la sortida a borsa de Bankia, al juliol de 2011, quan l'exvicepresident del Govern de José María Aznar i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Rodrigo Rato, encara estava al capdavant de l'entitat.

De fet, més que un judici amb acusats VIP -de Rato a Ángel Acebes, exministre d'Aznar i exconseller de l'entitat, o Javier López Madrid, compi yogi- i testimonis d'alt llinatge -entre ells s'espera a la presidenta de l'FMI, Christine Lagarde, el vicepresident de l'FMI i exministre d'Economia, Luis de Guindos, o l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, més enllà del que és estrictament judicial, la causa de Bankia representa el judici a una era. El rescat va coincidir a més amb les més virulents retallades del Govern de Mariano Rajoy -el mateix que sempre ha insistit a negar el rescat-, amb el consegüent impacte social d'aquests "ajustos", segons l'argot de l'Executiu.

La jornada que arrenca aquest dilluns amb les qüestions prèvies és així l'avantsala d'un llarg procés per a la secció quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, presidida per la magistrada Ángela Murillo -la mateixa que va dictar sentència pel cas de les targetes Black-. I comença en gran, amb la imatge de Rato seient a la banqueta en la seva primera sortida de Soto del Real, exactament un mes i un dia després d'ingressar per complir la seva condemna de quatre anys i mig pel cas de les targetes opaques de Caja Madrid.

Il·lustres acusats

Malgrat l'enorme nombre de persones que s'asseuran a la banqueta, només quatre d'elles han estat assenyalades pel Ministeri Públic per presumpta estafa als inversors. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat -en representació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, FROB-, demanen cinc anys de presó per a Rato; quatre anys per a l'exvicepresident José Luis Olivas; tres per a l'exconseller José Manuel Fernández Norniella, i dos anys i set mesos per a l'exconseller delegat Francisco Verdú, tots ells per un delicte de l'article 282 bis del Codi Penal. No obstant això, la Fiscalia els eximeix a tots del delicte de falsedat comptable, del que sí que acusen la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), Adicae i el moviment popular 15MpaRato.

Els noms que es repeteixen en les 'black'

Com Rato, altres cinc usuaris de les targetes actualment a la presó hauran de comparèixer en qualitat d'acusats, l'exsecretari d'Estat d'Hisenda Estanislao Rodríguez Ponga i els exconsellers José Antonio Moral Santín, Francisco Baquero, Jorge Gómez i José María de la Riva.

Un fullet "incomplet"

En paraules del llavors fiscal, Alejandro Luzón -avui al capdavant d'Anticorrupció-, el fullet de sortida a borsa de l'entitat era "incomplet" -no presentava els comptes anuals de Bankia-, i "deficient", en tant que "no reflectia de manera adequada la imatge final del patrimoni de l'entitat ". No obstant això, el Ministeri Públic matisa que els comptes de BFA i Bankia no poden qualificar-se "materialment de falses", ja que "no vulneraven la normativa llavors vigent i van complir amb les exigències del regulador", informa EFE.