migració
El racisme institucional precaritza la vida de les persones migrades
La Llei d’estrangeria s’erigeix com un mur per obtenir els papers, però més enllà d’això hi ha l’estigmatizació de la migració i les dificultats per fer tràmits tan bàsics com l’empadronament.
Publicidad
barcelona,
L’incendi a la nau del barri del Gorg de Badalona ha posat sobre la taula la situació de precarietat a què moltes persones migrades es veuen abocades a l’Estat. Lluny d’afectar només aquelles que estan en situació administrativa irregular, persones que porten anys vivint aquí i tenen papers també pateixen els efectes d’una estigmatització de la migració que impedeix accedir de forma normalitzada a drets bàsics com l’habitatge. L’origen d’aquesta precarietat estructural és una Llei d’estrangeria "discriminadora i racista" que estableix uns "condicionants molt difícils de superar", segons l’activista antiracista Sara Cuentas.
Publicidad
"No és casual, perquè és fruit del racisme institucional". Gemma Ferreón, coordinadora d’incidència política de SOS Racisme, parla sobre l’incendi a la nau de Badalona en què vivien 150 persones i on van morir-ne almenys quatre. Per a Ferreón, aquest "racisme d’estat" vulnerabilitza les persones migrades "en tots els aspectes".
Una qüestió de voluntat política
Facilitar l’empadronament és una situació que es pot aconseguir amb voluntat política, segons els entrevistats. Un exemple de bones pràctiques en aquest tema, segons SOS Racisme, és l’Ajuntament de Terrassa. El tinent d'alcaldia de Drets Socials d’aquest municipi, Noel Duque, explica que el 2019 hi havia 800 persones en llista d’espera per ser empadronades. Moltes d’elles no tenien domicili fix i això les feia "més difícils de regularitzar segons un sistema ja obsolet". Ampliant els equips d’inspecció i facilitant la gestió telefònica van rebaixar la llista fins a 200 i ara intenten posar el comptador a zero. "Hem fet un treball dur i en pro dels drets humans", destaca.
No es tracta només d’un tema de papers. Cuentas destaca que "l’estigma de la migració" condiciona també a moltes persones en situació regularitzada tant per trobar feina com per llogar un pis. "Ets llegida com a estrangera i no hi ha confiança. Aquesta mirada estigmatitzadora està molt arrelada", apunta. Ferreón ho subscriu. "Hi ha tot un racisme darrere. Això fa que no puguin accedir a molts dels pisos en lloguer que hi ha i n’hagin de buscar d’altres, potser més precaris. L’Administració aquí tampoc actua", critica.
Publicidad
Problemes de confiança
Els serveis socials no arriben a tots els casos, en part per falta de recursos i també per "la priorització del capital i l’economia de mercat per sobre dels drets bàsics", rebla Ferreón. Però, a més, també hi ha persones que refusen les ajudes. És el cas d’alguns dels supervivents de l’incendi de Badalona, que van preferir no acollir-se a l’estada temporal en un alberg que els oferia l’ajuntament.
L’incendi de Badalona ha posat el focus en una situació que està normalitzada en el dia a dia. "Les pròpies administracions són les que només quan aquests casos es fan mediàtics posen el focus en el racisme institucional i corren a fer solucions esporàdiques", conclou Ferreón.
Publicidad
Col·lapse a les oficines d’Estrangeria
En els últims mesos han augmentat les dificultats per demanar cita a les oficines d’Estrangeria, ja notables abans de la pandèmia. Segons una enquesta del Consell Municipal d'Immigració de Barcelona, un 65% de persones han hagut de pagar a tercers per aconseguir-ne. "Hem denunciat les demores però la situació no canvia i això permet que moltes persones facin tràfic de les necessitats d’altres", critica l’activista antiracista Sara Cuentas. Aquest col·lapse és la causa que moltes persones estiguin a punt de perdre la residència. "Hi ha una manca d’inversió endèmica en l’administració d’Estrangeria", denuncia Gemma Ferreón, de SOS Racisme.
Resposta “negativa i contundent” a la regularització massiva
Col·lectius antiracistes assenyalen la vulnerabilitat afegida que suposa no tenir papers durant la crisi sanitària
A l’inici de la crisi derivada de la pandèmia, un centenar de col·lectius antiracistes de tot l’Estat van enviar una carta al Govern espanyol demandant la "regularització urgent, permanent i sense condicions" de les més de 600.000 persones que viuen a l’Estat en situació administrativa irregular, com havia fet Portugal. Es tractava de l’inici de la campanya #RegularizaciónYa, que va ser recolzada per 1.500 entitats. Tanmateix, al setembre el Congrés dels Diputats va rebutjar la proposta No de Llei amb els vots contraris del PSOE, PP, Vox i Ciutadans.
"Ens preocupa que el Govern hagi negat tot procés de demanda de regularització massiva", apunta Sara Cuentas, periodista i feminista decolonial de la Red de Migración, Género y Desarrollo. "La resposta negativa i contundent de l’Estat a aquesta mesura mostra que no hi ha voluntat política de què tots ens en sortim", afegeix la coordinadora d’incidència política de SOS Racisme, Gemma Ferreón.
Cuentas desmenteix que la regularització de les persones sense papers hagi de provocar cap crisi perquè les que estan regularitzades "estan treballant, estan contribuint". Amb la pandèmia, moltes persones que feien feines informals es quedaran sense cap ingrés. "Hi ha molta precarització i el 2021 això causarà una situació molt greu per la població migrada", adverteix Cuentas. Una situació regularitzada és clau per accedir a prestacions com l’Ingrés Mínim Vital i també als serveis socials. "Però són persones que no tenen dret a tenir drets", lamenta.
En ple confinament es van autoritzar permisos de feina temporals per persones que treballesin al camp, per exemple, i Ferreón apunta que això es tracta d’una "instrumentalització de la migració: quan aporten certs beneficis a la societat sembla que són benvinguts, però quan no, són rebutjats". Per a Cuentas, cal una flexibilització de la concessió de les autoritzacions de residència i treball. "Ara es necessitarà gent per reactivar l’economia, però no es pot fer a ús i desús, com durant el confinament".
Un cop tombada la proposició al Congrés, actualment el moviment antiracista es debat entre l’aposta per la reforma de la llei d’Estrangeria o la seva abolició d’arrel, per la criminalització de la migració que comporta. "Caldrà fer un procés de reformulació de la llei, però fins que s’hi arribi poden passar anys. Negar drets és una pràctica habitual", conclou Cuentas.