Qui són els partits catalans d'extrema dreta que han acumulat 16 regidors en diversos ajuntaments?

L'extrema dreta va ser un dels protagonistes de la nit electoral del 28-M a Catalunya. I no només per Vox, sinó també per tres petits partits catalans: Som Identitaris (Somi), Aliança Catalana i Front Nacional de Catalunya (FNC). Amb tot, no suposa una novetat històrica. L'extrema dreta de matriu catalana -que no independentista- ja havia tingut representació municipal en el passat i, de fet, la desapareguda Plataforma per Catalunya (PxC) havia arribat a acumular 67 regidors el 2011. Ara entre les tres formacions citades en sumen 16, la novetat és que tant l'FNC com Aliança Catalana es proclamen independentistes. 

En certa forma hereva d'aquella formació és Som Identitaris, que ha obtingut representació a Vic (Osona), ciutat natal del seu impulsor. El partit va néixer l'any 2016 de la mà de l'exmilitant de Fuerza Nueva i fundador de PxC, Josep Anglada. Es tracta d'un històric regidor, que va mantenir el seu lloc al consistori de Vic durant 16 anys.

D'altra banda, Aliança Catalana ha aconseguit la victòria a Ripoll (Ripollès) i representació als altres dos municipis on es presentava. Mentre l'FNC, juntament amb Renaixença Nacional Catalana (Rn.cat) -un altre grupuscle d'extrema dreta independentista-, va presentar llistes a deu municipis i ha entrat a dos, en un amb majoria absoluta. Repassem quina és ara la presència municipal d'aquests partits.

Aliança Catalana guanya a Ripoll amb 6 regidors

Un dels casos més comentats en aquest espai ideològic ha estat el d'Aliança Catalana a l'Ajuntament de Ripoll. Amb Sílvia Orriols al capdavant, ha sumat 6 regidors i un 30,76% dels vots emesos, un total de 1.401. També ha sumat un regidor a les altres dues localitats on va presentar candidatura: Ribera d'Ondara (La Segarra) amb 48 vots (14,90%) i Manlleu (Osona) amb 357 vots (5,75%).

La cara visible d'aquesta formació independentista es va presentar amb l'FNC als comicis del 2019 i va obtenir un seient al consistori de Ripoll. Però va trencar el carnet del partit menys d'un any després i va fundar Aliança Catalana l'any 2020, una formació clarament antiimmigració. Abans, Orriols havia concorregut a les eleccions europees de l'any 2004 com a militant d'Estat Català.

Aquí va començar tot, i d'aquí estant, ho reconquerirem TOT.

Visca Ripoll i Visca Catalunya!@CatalunyaAC pic.twitter.com/QDvPjv6qY2

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) May 28, 2023

Al llarg dels darrers anys, la candidata ha titllat els musulmans de "perill" i els ha acusat d'estar "decidit a conquerir Catalunya" i "imposar la religió islàmica". També ha insistit en el fet que volen "obligar a totes les dones del país a porter el vel", i ha criticat la presència de mesquites. Tot i això, renúncia definir-se com a formació d'extrema dreta. De fet, Orriols ha negat en alguna ocasió que siguin el Vox català: "Som la força independentista que farem recular Vox", reivindica.

El partit denuncia el "greuge de les ajudes públiques contra els catalans" en benefici de la immigració, un discurs que les dades oficials desmunten. En una línia similar a la del FNC, proposa "frenar" l'islamisme i "prohibir el vel islàmic als treballadors municipals". En moltes qüestions el seu argumentari és assimilable al que des de fa dècades ha mantingut el Front Nacional francès, el partit de la família Le Pen, que el 2018 va canviar el seu nom a Agrupación Nacional (RN, per les sigles en francès).

La guanyadora de les eleccions a Ripoll ha considerat que amb aquests resultats la ciutat ha fet un "homenatge pòstum a les víctimes del 17-A i s'ha posicionat clarament a favor d'Occident i en contra el fonamentalisme islàmic". "Hem rebut tota mena de menyspreus, amenaces i assetjaments, però el poble ens ha fet costat i ens ha legitimat a les urnes", va celebrar en declaracions a Catalunya Ràdio. Es tracta de paraules en referència als joves arrelats al municipi que van perpetrar els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils l'estiu del 2017.

Ara podria formar govern en minoria, si no hi ha un pacte a quatre: el consistori el completaran Junts i ERC amb 3 regidors, PSC i CUP amb 2, i el partit independent Som-hi Ripoll-Independents pel Ripollès amb 1. La participació en els comicis va ser del 59,41%.

Després de les primeres hores, Junts considera que el partit d'extrema dreta ha de liderar la formació de govern a la capital del Ripollès. A l'altra banda hi ha la CUP, que vol evitar que governi, mentre ERC i PSC encara no s'han posicionat clarament.

L'FNC entra a Manresa i s'apunta una majoria absoluta

El Front Nacional de Catalunya es presentava en 10 localitats en aquestes eleccions municipals. Només ha aconseguit entrar en dues places, però amb certa importància en ambdós casos. A la resta de punts no ha superat el 5% dels vots necessaris per aconseguir representació al ple municipal.

D'una banda, destaca la majoria absoluta que ha assolit a La Masó, un poble de 285 habitants de l'Alt Camp, amb 4 regidors i el 54,49 % dels vots (91). Governarà amb majoria en aquest municipi després d'arrabassar l'alcaldia Endavant la Masó, vinculat a Junts, que n'ha sumat 3. Destaca la participació del 75,31% en aquests comicis.

El FNC considera una gesta els dos regidors obtinguts per l'unilateralisme nacionalista en una capital de 80.000 habitants com Manresa. També, la batllia obtinguda per majoria absoluta a La Masò (Alt Camp). Són els dos bastions que han de catapultar el nostre projecte.

— Front Nacional de Catalunya (@FNCatalunya) May 29, 2023

La formació també ha irromput a l'Ajuntament de Manresa (Bages). En aquest cas ha sumat 2 regidors i un 6,48% dels sufragis emesos, el que es tradueix en 1.618 votants.

Es tracta d'una formació amb certa trajectòria en aquest espai, ja que va arrencar el camí polític el 2013. L'independentisme i el rebuig a la immigració són dues de les seves principals banderes. Els seus dirigents han insistit en mesures per frenar aquests moviments migratoris, per exemple, vinculant les ajudes públiques a l'arrelament dels afectats o deportar els immigrants que cometen delictes. El 2021, la formació va concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya, tot i que només va aconseguir 4.976 vots, el 0,18% del total, cosa que el va deixar fora del legislatiu autonòmic.

Anglada torna a Vic

El polèmic Josep Anglada torna a tenir veu a l'Ajuntament de Vic. Ja va ser regidor durant 16 anys consecutius, del 2003 al 2019. El seu discurs ha estat sempre clarament antiimmigració, considerant els immigrants com una "amenaça" per a la identitat de "pobles mil·lenaris".

El líder de la formació va ser condemnat el maig del 2019 a dos anys de presó i d'inhabilitació. El motiu van ser les amenaces a un menor que militava a Arran, organització juvenil de l'esquerra independentista.

Amb el 8,82% dels vots i un total de 1.193, la formació d'Anglada ha sumat dos regidors a la capital d'Osona. Albert Castells, de Junts, ha guanyat les eleccions, però no ha pogut repetir la majoria absoluta d'Anna Erra del 2019, passant de 11 a 8 regidors. Anglada ha celebrat entrar "amb força" al consistori, "malgrat el boicot" que considera que han patit en campanya.

Malgrat el boicot en què hem estat sotmesos durant tota la campanya electoral a #Vic, hem aconseguit entrat amb força a l @aj_vic Moltes gràcies a tots i totes. #Seguim #SOMI #ENDRECEMVIC #Municipals2023 pic.twitter.com/mIwewxZljA

— Josep Anglada Rius (@angladarj) May 29, 2023

Tot i el resultat de Vic, la seva formació s'ha quedat sense representació a les altres tres localitats on es presentava: Barcelona, El Vendrell i Santa Oliva (Baix Penedès). Tot i mantenir un suport a la seva ciutat, queden lluny els millors temps d'Anglada, quan PxC va aconseguir desenes de regidors i, fins i tot, va estar a prop d'accedir al Parlament.

En els comicis autonòmics de 2010 va aconseguir més de 75.000 vots, el 2,4% del total, xifra que cauria als 60.000 a les de 2012. Ja en plena crisi interna, a les municipals de 2015 va passar de 67 a 8 regidors i, finalment, el 2019 la PxC es va dissoldre per adherir-se a Vox. Anglada havia estat expulsat de la formació el 2014, per conflictes interns.