La querella argentina repudia les cartes dels quatre expresidents espanyols en suport a Martín Villa

Familiars i víctimes del franquisme no donen crèdit al fet que quatre expresidents del Govern espanyol intentin pressionar a l'única jutgessa del món que investiga els crims del franquisme.

Encara no satisfet amb haver elogiat l'acusat en la seva carta del 2 de març, Mariano Rajoy arriba fins i tot a qüestionar a les víctimes del franquisme per les "múltiples inexactituds i falsedats en la qual se sustenta l'acusació". Sense ruboritzar-se, exigeix a més que la jutgessa procedeixi "contra els qui de manera injusta han abocat acusacions infundades contra la persona del Sr. Martín Villa i han intentat menyscabar la imatge d'Espanya posant en dubte el seu caràcter plenament democràtic".

Rodríguez Zapatero té l'ocurrència d'escriure la seva missiva a penes l'endemà passat que el seu antecessor en el càrrec. Assenyala que Espanya va triar la Transició com "la seva pròpia manera d'acabar amb episodis dictatorials o autoritaris i donar pas a la democràcia" i sosté que la Llei d'Amnistia com a "element central del Pacte de la Transició".

Les missives que Martín Villa va fer arribar la setmana passada a la jutgessa se sumen els escrits d'altres exministres i exlegisladores, dels exsecretarios generals d'UGT i CCOO Nicolás Redondo, Cándido Méndez, Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo, i de Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón i Miquel Roca, considerats pares de la Constitució.

Indignació de querellants

L'estupor dels querellants és encara més gran davant les missives subscrites pels dos expresidents que pertanyen al PSOE. "No puc creure que presidents socialistes facin costat a un genocida com Martín Villa, que secundin fins i tot la Transició". Amb aquestes paraules reconeix el seu empipament la querellant que va donar origen a la causa, Inés García Holgado, juntament amb el mort Darío Rivas. "No són socialistes, són presidents de dreta", afegeix en diàleg amb Público.

La tercera querellant que es va sumar a la causa, Adriana Fernández, coincideix que és "realment vergonyosa l'actitud dels expresidents i exlíderes sindicals en enviar a la jutgessa Servini cartes de suport a Marín Villa en una clara intenció de pressionar-la políticament".

Resposta d'advocats

L'equip jurídic que es va integrar el 2018 a la causa constata en conversa amb Público "que l'arquitectura repressiva de la dictadura franquista, cruel i sanguinària, imposada per les armes i que va exercir una violència contra un sector social molt ampli de l'Estat espanyol durant més de quaranta anys, es va mantenir intacta després de morir el dictador" gràcies al model d'impunitat que va consagrar la Transició.

Martín Villa està imputat des d'octubre de 2014 per ser responsable de dotze homicidis agreujats en un context repressiu que permet considerar-los crims de lesa humanitat. "No va haver-hi ni la més mínima depuració als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, a l'estament militar, a la Judicatura, a les Fiscalies, al poder polític, a l'econòmic", afirma l'equip coordinat per Julieta Bandirali i Eduardo Fachal.

La Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra els Crims del Franquisme (CeAQUA) observa que el moment triat per Martín Villa per presentar els escrits va ser "triat acuradament", sabent que la jutgessa definirà el seu processament en el termini de deu dies, una vegada es produeixi la seva indagatòria aquest dijous.

Martín Villa és el paradigma del reciclatge polític que va permetre que els representants de la dictadura franquista passessin a ser d'un dia per a un altre "pares de l'actual democràcia", afegeix CeAQUA.

De franquista a democràtic

Com a ministre de Relacions Sindicals (1975-1976), Martín Villa va ser responsable de la matança de Vitòria en la qual van ser assassinats cinc obrers. Com a ministre de la Governació (1976-1977), que després va passar a dir-se del de l'Interior (1977-1979), ha de rendir comptes per l'homicidi d'altres sis persones, atès que la seva cartera que controlava les Forces de Seguretat.

L'exministre franquista és un dels 15 espanyols dels 20 originals que va imputar Servini en la causa que investiga els delictes de lesa humanitat i de genocidi perpetrats durant el franquisme, període que abasta des del 17 de juliol de 1936 fins al 15 de juny de 1977, data de les primeres eleccions democràtiques.

Des del començament de la causa, les autoritats espanyoles han obstaculitzat tots els tràmits processals que porta endavant la jutgessa sota la justificació que els delictes han prescrit i que als acusats els empara la Llei d'Amnistia de 1977, la qual ha estat criticat pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, pel Parlament Europeu i pel Consell d'Europa.

Polèmica a Europa amb Josep Borrell

Els expresidents espanyols no són els únics que han mostrat el seu suport a Martín Villa, també ho han fet altres personalitats polítiques com ara l'exministre d'exteriors i alt representant de Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell. Borrell ha afirmat que va firmar una carta de suport com a exministre espanyol, i no com a alt càrrec comunitari.