Què en queda de la Primavera Valenciana?

"Vam eixir al carrer perquè en alguns instituts no es podia posar ni la calefacció com a conseqüència de les retallades. Ho fèiem amb ràbia perquè ens havíem adonat que al sistema educatiu mancaven molts mitjans; no podíem seguir així". Kerri furga en la memòria i en els fotogrames d’aquell febrer de 2012. En aquelles dates era estudiant de l’IES Lluís Vives de València, l’epicentre de la protesta. Va ser als encontorns d’aquest cèntric edifici que es va originar l’esclat social més ardent dels que es recorden a la capital del Túria. La Primavera Valenciana va ser molt més que unes setmanes d’intenses mobilitzacions; en l’imaginari comú també s’assenta la idea d’un despertar, un colp de puny al desencant en què els governs del PP havien instal·lat el país.

"Per a molta gent la Primavera Valenciana va ser un punt d'inflexió. Els va apoderar i va suposar l'inici d'una implicació en moviments i col·lectius"

La seua germana major, que també rememora els fets per a aquest article, va ser identificada en el marc de les primeres jornades de protestes i citada posteriorment a seu judicial. Havia acudit als volts de l’institut per socórrer la seua germana i es va trobar de cara amb aquelles agressions. "Vaig veure llavis partits, companys amb els nassos sagnant i jo vaig acabar amb uns hematomes a l’esquena que m’han acabat donant problemes", explica, i hi afig: "Crec que va ser un punt d’inflexió per a la generació de la meua germana. Allò els va apoderar; per a molta gent a la que mai no se li havia passat pel cap anar a una manifestació i preocupar-se per qüestions polítiques, va suposar l’inici d’una implicació en moviments i col·lectius".

Estudiants amb llibres alçats durant la Primavera Valenciana.

Un camp de proves previ a la "llei mordassa"

Segons els recomptes d’Alerta Solidària, el balanç repressiu de la Primavera Valenciana va deixar 29 persones detingudes —cinc d’elles menors— i unes 230 propostes de sanció administrativa. La gran majoria de propostes de sanció per infracció greu, que implicava multa d'entre 300,51 a 6.010,12 euros, corresponen a la concentració que es va dur a terme el 17 de febrer davant la Comissaria de Sapadors (171 adults i 59 menors), encara que també es van comunicar alguns procediments oberts, en aquest cas, de caràcter lleu, per talls al carrer de Xàtiva. L’argumentació policial: que les concentracions no havien estat comunicades i que s’havien ocasionat desordres públics.

El balanç repressiu de la Primavera Valenciana va deixar 29 persones detingudes —cinc d’elles menors— i unes 230 propostes de sanció administrativa

Alerta Solidària és un dels nombrosos col·lectius que va integrar-se a l’Assemblea del Micalet per les Llibertats i contra la Repressió, l’espai que es va teixir aquells dies amb l’objectiu d’assistir i donar resposta davant els procediments penals i les sancions. L’organització antirepressiva recorda que les persones que presentaren el model de recurs d’alçada pels fets de Sapadors van rebre notificació al desembre del mateix any amb l’anul·lació del procediment i la desaparició de la sanció per errors en l’inici del mateix.

Manifestació per demanar l'aleshores delegada del Govern espanyol a València, Paula Sánchez de León. COL·LECTIU MEL DE ROMER

"Malgrat el vernís constitucional, la policia que tenim a l’Estat espanyol no va fer un trencament amb la de la dictadura. En la pràctica estan entrenats per tenir una actuació molt dura contra els moviments socials i populars", ressalta Manolo Colomer, membre de València Sense Mordassa. Aquesta plataforma d’advocats i organitzacions contra la repressió té el seu embrió, precisament, en aquella Assemblea del Micalet. L’experiència derivada de la Primavera Valenciana va impulsar la consolidació d’aquest grup tot just quan es covava la reforma del Codi Penal i la Llei de Seguretat Ciutadana cap al 2015. "Ho hem vist també a Catalunya recentment: hi ha una direcció política que vol unes actuacions policials exemplaritzants i el resultat sempre és el d’una repressió brutal", agrega Colomer.

Contagi o desànim?

De fet, vuit anys després de l’esclat als carrers d’aquell descontentament, què queda de l’esperit de la Primavera Valenciana que alimentava les expectatives d’un nou horitzó? Només la nostàlgia? Com ha influït en els temps polítics actuals? S’han satisfet les demandes d’aquelles veus que cridaven "Menys corrupció, més educació"?

"No han canviat les coses. No va servir per a res estar al carrer més d’una setmana deixant-se la pell i passar pel trauma pel que vam passar moltes persones"

Kerri es mostra més pessimista: "No han canviat les coses; els rols continuen sent els mateixos, l’educació pública continua sense els mitjans adequats. Els polítics fan el que els dona la gana. No va servir per a res estar al carrer més d’una setmana deixant-se la pell i passar pel trauma pel que vam passar moltes persones". L’antiga estudiant del Vives se sorprèn del ràpid oblit en què va caure aquell esperit: "Molta gent a València no sap que això va ocórrer. Tinc companys a la Universitat de València que, quan els hi parles, no saben què és".