El Congrés es resisteix a investigar els presumptes negocis il·lícits de Joan Carles I. Malgrat les recerques que la Fiscalia del Tribunal Suprem manté obertes sobre el monarca, la Mesa del Congrés, amb els vots en contra del PSOE, PP i Vox, han rebutjat per quarta vegada en menys d'un any obrir una comissió de recerca sobre les targetes black de l'emèrit.

Divendres passat, Unidas Podemos, d'una banda, i ERC, Bildu, JxCat, Més País, la CUP, Compromís i BNG, per una altra, van sol·licitar la constitució d'un òrgan per investigar el presumpte ús de plàstics opacs per part de Joan Carles I i la reina Sofía, i per a indagar sobre "les presumptes irregularitats comeses per membres de la Família Reial".

En aquesta ocasió, l'òrgan de Govern de la Cambra Baixa, presidit per Meritxell Batet, no admet a tràmit la sol·licitud registrada per Unidas Podemos per obrir una comissió d'investigació perquè, de conformitat amb l'article 52.1 del Reglament del Congrés, "aquesta iniciativa li correspon a la Mesa, a dos grups parlamentaris o a la cinquena part dels membres de la Cambra", tal com apunten fonts parlamentàries d'aquest òrgan.

En haver registrat Unidas Podemos aquesta sol·licitud sense la signatura d'un segon grup, els membres del PSOE, PP i Vox han acordat rebutjar aquesta iniciativa sense la necessitat de demanar un "nou informe dels lletrats" sobre aquesta qüestió, segons assenyalen aquestes fonts. "És clar que és un veto polític que no atén raons jurídiques", afegeixen.

Respecte a la investigació parlamentària sol·licitada per ERC, Bildu i els Grups Plural i Mixt, sobre les presumptes irregularitats comeses per membres de la Casa Reial, la Mesa ha acordat la seva inadmissió a tràmit "d'acord amb els antecedents existents i els informes dels lletrats", sostenen fonts de l'òrgan de govern del Congrés.

Fonts parlamentàries havien avançat a Público que era "difícil" que la Mesa admetés a tràmit aquestes peticions. De fet, la vicepresidenta primera del Govern, la socialista Carmen Calvo, va assenyalar divendres passat que aquesta proposta no té "molta viabilitat política". És la quarta vegada en menys d'un any que l'òrgan de govern del Congrés, presidit per la socialista Meritxell Batet, frustra els intents d'investigar sobre les finances de Joan Carles I. El criteri, sotmès a estudi pels serveis jurídics del Congrés, sempre és el mateix: la Constitució estableix la inviolabilitat del rei, una figura que, per tant, "no està subjecta a responsabilitat". Així mateix, els lletrats sostenen que, a pesar que Joan Carles I va abdicar el juny de 2014 en favor del seu fill, la seva inviolabilitat constitucional "abasta tot el període en què s'exerceix la prefectura de l'Estat", això és, és permanent. A més, l'equip jurídic afegeix que

Els últims esdeveniments sobre les finances del monarca, fugit des del mes d'agost passat als Emirats Àrabs, han motivat aquestes dues últimes sol·licituds presentades pels partits. En concret, el seu advocat, l'exfiscal Javier Sánchez-Junco, va comunicar dimecres passat que el pare de Felip VI va presentar davant l'Agència Tributària "una declaració sense requeriment previ, de la qual ha resultat un deute, ja satisfeta, per import de 678.393,72 euros incloent interessos i recàrrecs". D'aquesta forma, segons ha pogut saber Público, l'emèrit podria haver ocultat a Hisenda almenys 800.000 euros després d'haver abdicat el juny de 2014.

Aquesta declaració per intentar regularitzar la seva situació fiscal i evitar així un delicte fiscal està vinculada al suposat ús de targetes opaques de les quals s'haurien beneficiat tant l'emèrit com la resta de membres de la Família Reial entre 2016 i 2018, utilitzant fons de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause. No obstant això, la Fiscalia del Tribunal Suprem va anunciar que, malgrat aquesta regularització, continuarà investigant al rei emèrit per comprovar l'"espontaneïtat, veracitat i totalitat, en el marc d'una recerca més àmplia".

Davant d'això, Unidas Podemos va demanar divendres passat obrir una comissió per investigar si Joan Carles I i la reina Sofía van usar entre els anys 2016 i 2018 les targetes opaques amb comptes situats a l'estranger i si es van pagar "abundants quanties de diners en despeses pròpies i d'altres membres de la Família Reial". També, volia que s'indagués sobre l'eficàcia de "les mesures aprovades en matèria de prevenció i detecció del blanqueig de capitals". 

Així mateix, per evitar que la Mesa del Congrés tornés a vetar aquesta iniciativa, Unidas Podemos va esgrimir en l'escrit només aquests fets, referits al comportament del monarca posterior a la seva abdicació, i així sortejar la "inviolabilitat" d'aquest contemplada en l'article 56.3 de la Constitució. Per això, també, van presentar aquesta iniciativa a l'empara del que es disposa en l'article 52 del Reglament del Congrés els Diputats, el qual recull que el Ple "podrà acordar la creació d'una comissió de recerca sobre qualsevol assumpte d'interès públic". Tot i això, la iniciativa ha estat vetada. 

Altres grups demanen ampliar la investigació

Per part seva, ERC, Bildu, JxCat, Més País, la CUP, Compromís i BNG van ampliar la seva petició a altres recerques que involucren a l'excap de l'Estat, a més de l'ús de les targetes black. En aquest sentit, els grups exposen la investigació oberta per la Fiscalia suïssa a Joan Carles I, qui presumptament va rebre en 2008 una donació de gairebé 90 milions d'euros per part de l'entorn del llavors rei de l'Aràbia Saudita, Abdullah bin Adbul Aziz Al Saud, a través d'un compte del banc suís Mirabaud a Ginebra. Al seu torn, l'excap de l'Estat hauria donat part d'aquests diners –uns 65 milions d'euros– en 2012 a la qual en el seu moment va ser la seva amant, l'aristòcrata i empresària Corinna Larsen.

També, afegeixen que el ministeri públic del Suprem hauria detectat indicis de delictes, amb la presumpta implicació de Joan Carles I, relacionats amb blanqueig de capitals, cobraments de comissions i frau fiscal per la contractació de la segona fase de construcció de la línia de l'AVE a la Meca. Arran d'aquests fets, el fiscal del Suprem ha obert diligències per realitzar una investigació centrada en "delimitar o descartar la rellevància penal dels fets que presumptament s'atribueixen al rei emèrit.

I recorden les informacions que assenyalen a Felip VI com a beneficiari d'una societat offshore creada per Joan Carles I i vinculada a la donació del règim saudita. Aquestes recerques van propiciar l'anunci posterior del cap de l'Estat pel qual renunciava a l'herència que li pogués correspondre del seu pare i que aquest deixaria de percebre l'assignació que tenia fixada en els pressupostos de la Casa de La seva Majestat el Rei.

Per això, els grups van sol·licitar divendres passat l'obertura d'una comissió de recerca sobre l'"existència d'estructures opaques, amb la participació de l'excap de l'Estat, per a l'adjudicació de contractes comercials", els possibles comptes irregulars dels membres de la Família Reial, el presumpte blanqueig de capitals de Joan Carles I, i el possible coneixement que pugui tenir dels fets l'actual rei, entre altres qüestions. Aquest dimarts, però, aquesta comissió ha estat vetada.

Altres peticions per investigar les finances de l'emèrit

En la present legislatura, la XIV, Unidas Podemos, ERC, Bildu, el grup Plural i el Mixt han presentat, tant junts com per separat, fins a sis sol·licituds concentrades en quatre ocasions (març, juny i desembre) per a indagar sobre les presumptes activitats il·lícites del monarca. Fins avui, els vots del PSOE, PP i Vox en la Mesa han impedit una comissió de recerca sobre aquesta qüestió.
En la legislatura passada, el PSOE, PP i Cs van tombar dues iniciatives per a indagar sobre la monarquia, una Unidas Podemos i una altra d'aquest grup amb ERC. I en la XII Legislatura, aquests tres grups van vetar una altra petició d'Units Podem per a la creació d'una comissió de recerca relativa a les presumptes il·legalitats comeses per Joan Carles I des que va deixar de ser cap d'Estat.