Les eleccions municipals d'aquest diumenge han confirmat el punt d'inflexió que les generals del passat 28 d'abril van suposar per al Partit Socialista, que ha crescut gairebé a tot arreu i ha reforçat bona part dels seus tradicionals bastions. Més enllà de doblar resultats a Barcelona -on ha passat de quatre a vuit regidors-, el PSC recupera la majoria absoluta a diversos feus metropolitans, si bé té com a taques els retrocessos a Lleida i Terrassa, on deixa de ser primera força, i a Tarragona, on cau dos regidors. En diverses ciutats on governa des de les primeres eleccions municipals des de la recuperació de la democràcia, és a dir, des del 1979, el PSC s'ha garantit quatre anys més d'alcaldia. 

El nucli més important que ha governat sempre el PSC és l'Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat més poblada de Catalunya.  Primer amb Juan Ignacio Pujana d'alcalde, després amb Celestino Corbacho –actualment regidor amb Manuel Valls a Barcelona- i des del 2008 per Núria Marín. Aquest diumenge, Marín va aconseguir revalidar l’alcaldia i assolir una majoria absoluta -amb 14 regidors- que havia perdut dos mandats enrere. Marín no necessitarà pactar amb la segona força, ERC, que avança Ciutadans però es queda a nou regidors de distància del PSC.

L'Hospitalet, però, no és un fet aïllat. En altres municipis que el partit governa des del 1979 ha assolit aquest cop la majoria absoluta. És el cas de Sant Boi de Llobregat, el 14è més gran de Catalunya, on l’alcaldessa Lluïsa Moret es fa amb 13 regidors de 25 i renova l’alcaldia en solitari sense necessitat de revalidar el tradicional pacte amb ICV, que aquest any es presentava com a En Comú i que ha caigut fins a la quarta posició, avançat per ERC i Ciutadans. A Gavà, mateixa fórmula: el PSC de Raquel Sánchez passa dels 8 regidors als 11 d’un total de 21, a 7 de la segona força, ERC, que també ha desplaçat Cs al pòdium. I a Esplugues de Llobregat, on l’alcaldessa socialista Pilar Díaz aconsegueix sumar tres regidors per arribar als 11 de la majoria, lluny dels 4 d’ERC que en aquesta vila també se situa en la segona posició.

No aconsegueix la majoria absoluta el PSC de Sant Adrià del Besòs, un altre feu històric del PSC - hi ha governat sempre des del 1979, amb l'excepció del període 1992-1995, quan l'alcaldia va ser de CiU-, però la candidatura de Joan Callau puja dels 6 als 8 regidors respecte al 2015, mentre que ERC passa de la sisena a la segona posició, pujant dels 2 als 5 representants. A Sant Andreu de la Barca, on sí que té l'alcaldia des del 1979, el PSC es queda a tan sols un regidor de la majoria absoluta i guanya per 11a vegada les eleccions municipals.

Si s’amplia a municipis on els socialistes no han governat tota la vida, però ho fan des de fa molts anys, la millora del PSC es fa encara més evident. És el cas de Santa Coloma de Gramenet, que va comptar amb governs del PSUC fins al 1991. El lideratge de Núria Parlon, un dels noms propis dels socialistes a Catalunya, ha arrasat amb un dels millors resultats de les ciutats amb més pes demogràfic: s’emporta 17 regidors, tres per sobre de la majoria absoluta i a 13 de distància de la segona força, Ciutadans.

El mateix passa a Cornellà de Llobregat, on el PSC té l'alcaldia des del 1985: l’alcalde Antonio Balmon aconsegueix 14 regidors dels 25 del ple i ja no necessitarà els comuns, que mantenen els dos regidors que tenia ICV-EUiA. O a Sant Joan Despí (alcaldia socialista des del 1983), on Antoni Poveda revalida majoria amb 11 dels 21 regidors del ple, els mateixos que va assolir el 2015. Balmon i Poveda van ser notícia el novembre de 2018 per ser un dels pocs dirigents socialistes que van visitar els presos polítics. I la llista s’amplia a Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Granollers, Rubí entre molts altres. La perifèria de Barcelona i, sobretot, el cinturó roig del Baix Llobregat, es consolida com a terreny segur pel PSC.

El contrast, en canvi, són els retrocessos a Lleida, on ha governat 38 dels darrers 40 anys i l'ha superat ERC, i Terrassa, l'única alcaldia que mantenia des del 1979 que perdrà en aquesta ocasió, en veure's superat per Tot per Terrassa, la llista encapçalada per l'exalcalde -òbviament socialista- Jordi Ballart.